La divisió al ple del Suprem ajorna la decisió sobre l’impost de les hipoteques

La sessió del matí es va centrar gairebé íntegrament a decidir si els tres recursos que s'estudiarien per fixar el criteri definitiu havien de ser admesos a tràmit. Segons fonts consultades, alguns magistrats sostenien que havien d'estimar-se directament sense debat perquè l'alt tribunal ja ha pres recentment una decisió sobre aquest tema: l'adoptada el 16 d'octubre en la sentència que va establir que l'impost havia de pagar-ho el banc. El president va sotmetre a votació aquest assumpte i la majoria va votar a favor de tramitar els recursos i debatre'ls.

Després d'una pausa per dinar, el ple es va centrar a la tarda a debatre el fons de l'assumpte: qui és el subjecte passiu —el que ha de pagar— de l'impost d'actes jurídics documentats. Van intervenir-hi nou magistrats, però, segons les fonts consultades, no va haver-hi un criteri unànime. Uns es van mostrar a favor de conservar l'anterior jurisprudència, la que establia que l'impost havia d'abonar-lo el client. Algun magistrat va recordar que aquest criteri estava en vigor des de feia 38 anys i estava beneït pel Tribunal Constitucional. D'altres, en canvi, van donar suport al canvi de doctrina adoptat recentment per la secció segona, l'experta en tributs.

El debat, segons van assenyalar alguns dels assistents, va ser d'àmplia “profunditat jurídica”, amb intervencions molt llargues, d'entre 25 i 30 minuts cadascuna. Alguns magistrats van advertir que l'important era garantir que es compleixi el “principi de seguretat jurídica”, que la decisió que es prengui sigui coherent amb el que diu la llei i tingui en compte si hi ha alguna circumstància que justifiqui canviar el criteri fins ara establert.

Les fonts consultades asseguren que la sessió d'aquest dimarts tornarà a allargar-se diverses hores. I s'allargarà més si es decideix mantenir el nou criteri perquè, en aquest cas, caldria abordar aspectes com des de quan s'aplica, és a dir, si és només per a les hipoteques que se signin a partir d'ara o té efectes retroactius. En la sessió d'aquest dilluns algun magistrat ja va avançar la seva opinió a favor que s'apliqui als últims quatre anys, però no es va abordar a fons aquest debat.