Cristina Morales guanya l’Herralde amb una novel·la de combat

L’escriptura i la temàtica de Cristina Morales és de les més punyents de la jove narrativa espanyola actual. Tenim, per exemple, els assemblearis indignats de la seva primera novel·la, Los combatientes, o la colpidora desimboltura que va posar en boca de la mateixa Santa Teresa de Jesús, Malas palabras, per no parlar de Terroristas modernos, crònica de l’aixecament frustrat contra Ferran VII el 1816 i on estan camuflats els problemes de l’Espanya política d'avui. Aquest to de denúncia i de combat de les bogeries de principis del segle XXI el destil·la també Lectura fácil, on la diversa discapacitat intel·lectual de quatre cosines que viuen en un pis tutelat a Barcelona no els impedeix d’abordar i reflectir els desnonaments, el masclisme, la sexualitat o la precarietat moral i econòmica. Amb aquest títol Morales ha obtingut aquest dilluns el 36è Premi Herralde de novel·la i els 18.000 euros amb què el dota l’editorial Anagrama. Més intimista i amb el desarrelament com a sentiment subterrani dominant és la raó de ser d’El sistema del tacto, on una jove és enviada per la seva família a acomiadar un parent que agonitza a 1.500 quilòmetres de casa seva, obra amb la qual la xilena Alejandra Costamagna ha quedat finalista.

Un fanzine que denuncia el masclisme, les actes d’un jutjat amb les quals es pretén incapacitar i esterilitzar una de les cosines o la novel·la autobiogràfica d’una altra d’elles són alguns dels recursos formals, dels quals ja ha donat notables mostres en altres obres, amb què Morales (Granada, 1985) basteix la història de quatre joves establertes a la Barcelona actual, a les quals la seva suposada incapacitació sembla que fa encara més lúcides. El desig entre dones, la situació de l’habitatge que reflecteixen els okupes o la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i l’activitat dels ateneus llibertaris són els ariets amb els quals Morales reitera la seva capacitat de provocació, ja elogiada des dels seus inicis amb Los combatientes, premi Injuve 2012, que iniciava la senda d’unes novel·les combatives, amb un punt de pamflet per la seva habitual gran càrrega de denúncia i per la seva duresa, tant de forma com de fons. Notable contista, Morales ha obtingut diverses beques, com la de la Fundació Han Nefkens (2015) o, més recentment, la beca d’escriptura Montserrat Roig (2017). Ara és artista resident a la fàbrica de creació La Caldera de Barcelona, com a membre de la companyia de dansa contemporània Iniciativa Sexual Femenina.

“Morales impugna un cànon de normalitat econòmic, social, polític, moral i educatiu i ho fa amb una motoserra estilística, que, al seu torn, impugna el cànon de normalitat literària”, defineix l’escriptora Marta Sanz, membre del jurat, juntament amb Gonzalo Pontón Gijón, Rafa Arias, Juan Pablo Villalobos i l’editora Silvia Sesé.

Mentre els personatges de Morales planten cara al present, l’Ania, la protagonista d’El sistema del tacto, de la finalista Costamagna, sembla precisament que en fuig. L’excusa formal l’hi plantejarà l’encàrrec del seu pare, que li demana que viatgi, en representació de la família, a acomiadar un oncle seu, establert a 1.500 quilòmetres d’ells, greument malalt. Costamagna (Santiago de Xile, 1970), una veu ja treballada en revistes com Gatopardo, Letras Libres i El Paseante, i amb premis com l’Anna Seghers o el Gabriela Mistral (aquest per En voz baja), converteix el viatge de la jove en un recorregut cap a la seva memòria i la dels seus. En una demostració de potència narrativa, l’autora fa que les reflexions de la protagonista vinguin catalitzades també per fragments d’entrades d’una vella enciclopèdia, fotografies o cartes.