L’art de la novel·la històrica

Els artistes porten incorporat, gairebé per deformació professional, aspectes foscos o complexos, tant en la seva vida com en la seva obra. Un exemple és l'efervescència performancística de Salvador Dalí, la relació tortuosa i les peripècies pel Mèxic insurgent de Frida Kahlo i Diego Rivera; l'encara parcialment enigmàtic període de Picasso a Horta de Sant Joan o la desaparició, que mai s'ha acabat d'esclarir, d'El segador, el gran mural que Joan Miró va fer per a l'Exposició Internacional de París del 1937. Sens dubte, material incandescent per a la inspiració novel·lesca. Per això, aquests artistes i aquests episodis, que ja han protagonitzat històries de ficció, seran les estrelles que, des del format de xerrades, conferències i taules rodones, conformaran la ja sisena edició de Barcelona Novel·la Històrica, que des d'avui dilluns i fins divendres tindrà lloc a la capital catalana.

La gairebé vintena d'actes previstos donaran joc a totes les tendències artístiques i literàries. Així, a la Fundació Tàpies, després de l'obertura a càrrec de l'escriptor José Maria Ridao (que l'endemà parlarà del seu Dürer) i l'estudiosa de la literatura medieval Victoria Cirlot reflexionant sobre la creació artística (moderats pel comissari de Barcelona Novel·la Històrica, Félix Riera), la novel·la de Jordi Soler Diles que son cadáveres ja permetrà veure la pintora Remedios Vara o la polifacètica Leonora Carrington creuant-se en la vida d'Antonin Artaud, viatjant de Mèxic a Irlanda per restituir una relíquia a Sant Patrici.

També apareixeran Kahlo i Rivera, parella que va ser escrita per Carlos Fuentes, una qüestió que analitzaran el periodista Basilio Baltasar i la filòloga Dunia Gras, dimecres a la biblioteca Jaume Fuster. El mateix dia i lloc on l'autora de la novel·la Gala-Dalí, Carmen Domingo, i l'historiador i crític d'art Ricard Mas (Dalí i Barcelona), moderats per l'escriptor Martí Gironell (que, a més, serà guia de luxe de diversos recorreguts per la ciutat) dissertaran sobre les relacions del genial surrealista i la seva musa.

Si Francesc Miralles (El secret de Picasso), Esteban Martín (El pintor d’ombres) i Elías Gastón (president del Centre Picasso) jugaran, entre la ficció i la biografia, amb el pintor malagueny, el novel·lista David Cirici (El lladre del Guernica) i el biògraf Josep Massot (Joan Miró. El nen que parlava amb els arbres) posaran sobre la taula els dimonis interiors de l'artista barceloní. Això serà divendres, hores abans que el cubà Leonardo Padura (que dijous haurà rebut el premi Barcino del festival) dialogui amb Carme Riera sobre un quadre de Rembrandt de vida atzarosa, Cap de Crist, que el seu detectiu Mario Conde rastreja a Herejes.

Una mica més rebuscades són les connexions que hauran d'involucrar Josep Pla i Truman Capote amb el gènere en les seves respectives sessions. Però, com demostraran les jornades, la novel·la històrica ho pot gairebé tot.