Viatges i barbacoes per obtenir el contracte d’escombraries a Sabadell

Als amics cal cuidar-los, especialment si amb aquests amics es fan negocis. I això és el que feia el Grup Vendex amb l’Ajuntament de Sabadell. L’empresa cuidava regidors i tècnics del Consistori pagant-los viatges i àpats, anul·lant multes d’aparcament o, fins i tot, pagant esdeveniments electorals, a canvi de quedar-se amb el concurs de la recollida d’escombraries, el més suculent de la ciutat, amb un import de 18,5 milions anuals.

La jutgessa Beatriz Faura, que instrueix el macrocas Mercuri, de corrupció generalitzada en aquest consistori vallesà, va concloure que l’adjudicació a Smatsa, filial del Grup Vendex, va ser “fruit d’una tripijoc planificat, organitzat i dirigit” per una “organització criminal” formada per alts càrrecs de l’Ajuntament i la direcció del grup empresarial. Concretament, la magistrada col·loca al capdavant d’aquest grup Francisco Bustos, exconseller d’Espai Públic i germà de l’exalcalde Manuel Bustos, i a Xavier Izquierdo, director d’aquesta àrea. També implica l’exalcalde perquè considera que els dos anteriors van actuar amb el seu “coneixement, vistiplau i consentiment”. També com a líders de la trama apunta al president del Grup Vendex, Gervasio Rolando Rodríguez, i al gerent de Smatsa, Eugenio Ángel Díaz. Inclosos aquests cinc, la jutgessa ha imputat 18 persones per una gran varietat de delictes que van des del tràfic d’influències, prevaricació, violació de secrets, suborn i falsificació documental, fins a frau electoral i blanqueig de capitals. Els investigats, entre els quals hi ha els germans Bustos, estan citats a declarar la setmana vinent. Els representants de Smatsa i de Francisco Bustos han refusat fer declaracions a aquest diari.

La investigació sobre el contracte d’escombraries —que és la peça 28 del cas Mercuri, que s’intueix com la de més substància de totes— ha generat un ingent atestat policial de 530 pàgines que s’alimenta dels indicis que van trobar els Mossos, però també de les perquisiciones de la Guàrdia Civil sobre el Grup Vendex en el marc del cas Pokémon, que van conduir fins a Sabadell. L’informe policial detalla com es va aconseguir el concurs, fins i tot durant la redacció dels plecs. “Quan estudiem l’esborrany del tema, hi ha una clàusula específica que diu, que la vam incloure redactada d’aquesta manera intencionadament …”, diu el gerent de Smatsa al seu superior, el president de Vendex, en una de les converses intervingudes. Aquesta i els correus electrònics recuperats durant els escorcolls a l’empresa i a l’Ajuntament també van revelar que Smatsa —adjudicatària de les escombraries des del 1976 fins a l’actualitat— tenia a les seves mans els plecs del concursos fins a tres mesos abans que es publiquessin oficialment.

El suposat tripijoc es feia en reunions físiques —algunes a domicilis particulars en forma de sopar o barbacoa— i també en converses telefòniques a través d’un telèfon secret de què disposava Manuel Bustos. “El número u [Manuel Bustos, segons els investigadors] i el número dos [Francisco Bustos] han dit que no es mogui ningú i fins i tot han tret un telèfon especial, d’aquests de targeta, amb un altre número”, comenten els responsables de Vendex. També en viatges secrets, com el qual va fer el regidor a Madrid, a l’abril del 2012, dos mesos abans que s’adjudiqués el concurs d’escombraries, per reunir-se amb els directius del grup, durant els quals es prenien grans mesures de seguretat perquè no el veiessin. El president de la companyia admetia en una trucada poc després que en aquesta trobada ho havien “lligat tot de cara a l’adjudicació”. Els investigadors sospiten que en algun moment fins i tot es podria haver pagat algun suborn. “Aquest ou vol sal”, va deixar anar Rodríguez.

Però els favors es paguen. Vendex va pagar, entre el 2009 i el 2012, una desena de viatges, com a mínim, a càrrecs del Consistori, tant per a fires com d’oci, a Alemanya, París o Melilla. Smatsa també va assumir la factura de nombrosos àpats amb Francisco Bustos: gairebé 2.000 euros per 13 tiberis només el 2012, l’any de l’adjudicació. La majoria, al restaurant Migas, propietat de l’exconseller. “Aquest restaurant era deficitari a ulls de les converses, i els diners de Smatsa n’afavoria la situació econòmica”, conclouen els investigadors. Smatsa també devia col·locar a “famílies i amics” de càrrecs de l’Ajuntament, a petició d’aquests, i s’anul·laven multes d’aparcament de la zona blava, la gestió de la qual estava a les mans d’una altra empresa de Vendex.

La investigació revela que Smatsa va arribar fins i tot a patrocinar, segons admet el seu gerent en una conversa, el sopar de presentació de Manuel Bustos com a candidat a les municipals del 2011, que va costar uns 100.000 euros. Els agents asseguren que només 9.162 euros —el lloguer i la neteja del recinte— es van facturar com a despesa electoral. La resta, segons els proveïdors, o van emetre factures a nom de militants o del restaurant de Bustos, o asseguren que no van cobrar. L’empresa que va servir el sopar va admetre haver cobrat gairebé 30.000 euros en efectiu, “i sense cap factura”, a la seu del PSC de Sabadell i que el partit li va demanar que 36.000 més els facturés com a despeses de la Festa de la Rosa.