L’ultradretà Bolsonaro guanya les eleccions i serà president del Brasil

L'ultradretà Jair Bolsonaro, un exmilitar de 63 anys nostàlgic de la dictadura, ha deixat clar des del primer instant que comença una nova era al Brasil. Immediatament després de guanyar aquest diumenge amb un contundent 55,13%, davant del 44,87% de Fernando Haddad, 55 anys i del Partit dels Treballadors, Bolsonaro s'ha adreçat als seus compatriotes per Facebook, ha resat amb la família i ha comparegut per televisió sense esmentar el seu adversari. Així conclou una campanya marcada per la tensió, la desinformació a les xarxes socials i, sobretot, per les actituds antidemocràtiques de Bolsonaro. Les seves amenaces i diatribes aboquen el país més gran d'Amèrica Llatina a la incertesa i reforcen el creixement de la ultradreta a tot Occident.

Amb aquest estil d'home dur que diu les coses pel seu nom que tant triomfa en aquests temps (vegeu el nord-americà Trump, l'hongarès Orbán, el rus Putin, el filipí Duterte, el turc Erdogan…), aquest capità nostàlgic de la dictadura, en la reserva des de finals dels vuitanta, ha aconseguit capitalitzar la indignació de bona part dels brasilers, el desencís amb la classe política de tota la vida, la ràbia davant d'una corrupció que corca tots els partits; un malestar generalitzat que Bolsonaro ha aprofitat, presentant-se com a algú que ha arribat per fer net.

I també símbol del canvi, un tret paradoxal tenint en compte que fa set legislatures que és diputat a Brasília. Les seves lloances públiques a la dictadura (1964-1985) i les amenaces als seus adversaris polítics generen autèntica por al Brasil progressista i profunda preocupació al Tribunal Suprem.

“Tots junts canviarem el destí del Brasil”, ha dit el guanyador dels comicis als seus vuit milions de seguidors a Facebook. “No podem seguir flirtejant amb el socialisme, amb el comunisme, el populisme o l'extremisme d'esquerra”. El futur president ha assegurat, per televisió davant la seva casa a Rio de Janeiro, que el seu Govern serà “constitucional i democràtic”.

El seu rival, Fernando Haddad, del Partit dels Treballadors, sempre en segon pla en aquesta campanya tensa, polaritzada, bruta i violenta, malgrat que ha anat retallant l'avantatge no ha aconseguit atreure prou brasilers al seu plantejament, segons el qual aquesta era una elecció entre dictadura i democràcia. “Hi ha moltes persones amb por i angoixades en els últims dies. No tenim por. Som aquí amb les mans unides i amb valentia”, ha afirmat després de la derrota sense felicitar el vencedor.

La declaració que va fer el president del Suprem després de dipositar el vot a Brasília dona també una idea del terreny en què s'ha mogut aquesta elecció: “Cal garantir la pluralitat política i respectar l'oposició que es formarà”, ha declarat el jutge Dias Toffoli, després de recordar que el president electe haurà de respectar les institucions, la democràcia i el poder judicial.

Però per a molts brasilers desencantats i ansiosos d'un canvi profund, Bolsonaro és un regal caigut del cel. És més o menys el que li va passar a Patricia Miranda, de 46 anys: “Li vaig demanar a Déu que enviés un candidat. I Bolsonaro va arribar al Facebook”. L'ultradretà s'ha convertit en un fenomen polític seguint el llibret nacionalpopulista ultraconservador resumit en el seu lema “El Brasil per sobre de tot, Déu per sobre de tots”.

Canvi. Esperança. Són les dues paraules que repetien els que sortien de votar Bolsonaro al col·legi São Agostinho de São Paulo, convertit en col·legi electoral per a brasilers empadronats en altres regions i de pas per la ciutat. “Tenim l'esperança que pugui passar alguna cosa nova, un president que faci alguna cosa pel país”, declarava Edeuzina Maehler, comerciant jubilada de 67 anys. Va votar per Bolsonaro, que lloa com “un home de família, una persona de bé”.

Precisament per frenar aquest canvi, la metgessa Sayoné Andrade de Moura, 32 anys, de Salvador de Badia, va canviar la guàrdia dominical per dipositar la papereta per “l'esquerra”. Després de sis anys sense votar, ara ho considerava essencial: “Tinc por de reviure el període més fosc de la nostra història”, explicava la dona, vestida amb una samarreta amb el lema “Lute como uma garota” (Lluita com una noia), que va popularitzar la número dos de Haddad, Manuela D’Avila.

El guanyador haurà de governar amb un Congrés indomable de 30 partits encapçalats pel grup del Partit dels Treballadors (PT), amb 57 diputats, i el del Partit Social Liberal (PSL), de Bolsonaro, amb 52, encara que aquest té més aliats potencials. L'ultradretà ha enlluernat els mercats amb promeses de privatitzacions en un país amb un immens i rígid sector públic gràcies en bona mesura al seu gran assessor econòmic i futur ministre de la matèria, Paulo Guedes, doctorat a la Universitat de Chicago, bressol de l'ala dura del liberalisme econòmic modern. No està tan clar que els generals que l'acompanyaran al Gabinet es mostrin tan entusiastes amb aquests plans.

El Brasil ha votat immers en una inèdita crisi política, econòmica i institucional. Els últims anys han estat especialment convulsos. La política ha anat de sobresalt en sobresalt mentre que l'economia entrava en un període de recessió (2015-2016) del qual comença a recuperar-se feblement. Dilma Rousseff, hereva política de Lula, va ser reelegida presidenta per la mínima el 2014 per a un mandat que és recordat pels seus errors en matèria econòmica (que va agreujar una situació ja difícil per la crisi mundial) i que va acabar abruptament el 2016 amb un turmentós procés d'impeachment arran d'un presumpte delicte electoral. La va succeir Michel Temer, del Moviment Democràtic Brasiler, que seguirà en la presidència fins al final de l'any, i que també s'ha vist esquitxat per diversos escàndols de corrupció.

El país ha deixat enrere la recessió, però està lluny d'entrar en la recuperació amb fermesa. Si fa 10 anys creixia al 7% i fa només quatre anys presumia de plena ocupació, ara té gairebé 13 milions d'aturats, un 12,1%.

La campanya d'aquesta elecció serà recordada perquè els jutges van tallar en sec l'intent de l'empresonat Luiz Inácio Lula da Silva de tornar a la presidència del Brasil per tercera vegada, perquè Bolsonaro va ser apunyalat per un boig que actuava “per ordres de Déu”, segons li va dir a la policia, cosa que el va portar tres setmanes a l'hospital, i per les diatribes que va proferir abans i després d'aquest succés. “Escombrarem del mapa els bandits rojos. O van presos o marxen a l'exili”, va proclamar fa una setmana en una arenga a milers de seguidors a São Paulo retransmesa per Facebook des de la seva casa de Rio, on es va refugiar durant la convalescència. “L'error de la dictadura va ser torturar i no matar”, va declarar en una entrevista el 2016. El seu número dos, Hamilton Mourão, va proposar obertament al setembre encarregar a uns notables una nova Constitució. “Una Constitució no cal que la facin els representants electes del poble”, va dir aquest general, que es va retirar de les Forces Armades al febrer. Bolsonaro va rebutjar la proposta i va dir que defensa “el vot popular”.

La seguretat ha de ser, segons Edelzina Maehler, 67 anys, comerciant jubilada, la prioritat del proper president. És un sentiment compartit entre els bolsonaristes com ella. L'ultradretà proposa receptes de mà dura, com flexibilitzar la venda d'armes a particulars per posar fi a l'augment d'assassinats, que van arribar als 64.000 el 2017, inclosos 5.000 civils morts per trets d'agents de policia. Ha generat polèmica en certs sectors la seva proposta de donar immunitat als policies que matin suposats delinqüents mentre estan de servei.