La vaca Mimi no canvia l’hora

La Mimi és una vaca frisona, té sis anys i pesa 850 quilos. Menja una barreja de farratge i cereals, tot i que quan arriba l’hivern i la primavera s’alimenta d’herba fresca. Aquest cap de setmana la Mimi no canviarà d’hora. Ni ella ni les altres 119 vaques lleteres que viuen a Parlavà (Baix Empordà), a la granja de Quim Sabrià. La Mimi es presta per a la sessió de fotos en un dia assolellat, es deixa estimar i li clava un parell de petons al fotògraf, que confessa que el jersei li ha quedat ple de baves. “A aquest tipus de vaca no els agraden els canvis. A la nostra granja nosaltres toquem el rellotge però elles no, les continuo munyint a la seva hora. Elles necessiten regularitat”, explica Sabrià. Aquestes vaques són un petit grup de resistència en un món que ha assumit el canvi de les agulles del rellotge. Malgrat alguns inconvenients, tots ho fem. I amb l’arribada de la tecnologia ens n’assabentem cada vegada menys. Ho executen cervells informàtics per nosaltres. 500 milions d'europeus fent el canvi cada sis mesos des del 1974. Bé, sempre hi ha alguna revolucionària, per dir-ne així, com la meva companya de taula, que confessa que va estar sis mesos amb l’hora d’estiu en ple hivern al cotxe perquè no sabia canviar el sistema. I que ja li està bé. Les vaques de Sabrià no estan soles. Però què passa amb els galls?

Els galls no canvien d’hora: sempre canten quan comença a fer-se de dia. Tot i això, quan aquests animals viuen en una explotació amb llum artificial, el que passa és que canten quan li obren el llum, sigui l’hora que sigui. Un granger m’explica que mantenen el mateix horari a la gallina perquè mengi a la mateixa hora i així evitar l’estrès de l’animal, un estrès que dura poc.

I els gossos… i els gats… Pedro Zuazua, autor del llibre En mi casa no entra un gato, diu: “Doncs mira, els gats et desperten sempre 10 minuts abans que soni el despertador”. En Jacinto té una serp: “Viu en un món molt limitat. Però la noto més desconcertada, sobretot els primers dies del canvi. Si li coincideix amb la muda el seu humor és definitivament més esquerp. És activa, sobretot, a partir del crepuscle i canviar d’hàbits l’emprenya, com a molts. No sé com explicar-li els beneficis”. Al periquito de la Rosa, el Gus, segur que no l’afecta: “Gens. Ara, havent dinat, si jo faig una estoneta de migdiada, ell també dorm. Amb llum del sol, posa el caparró sota l’ala. Com deia Bernard Shaw, com més es coneixen les persones... més m'estimo el meu gos”. La Sandra, propietària del Coco, un enorme i mogut springer spaniel, assegura: “L’afecta només al matí quan s’avança l’hora, que va zombi, i a la nit, quan s'endarrereix, que va més cansat i s’adorm abans. L’adaptació li dura una setmana, més o menys. Suposo que és a causa de seguir un mateix horari habitualment. La rutina els calma i els canvis els descol·loquen durant uns dies”. Res gaire diferent del que els passa als seus tres fills.

Humans i animals afrontem el que pot ser l’últim canvi d’hora d’estiu a hivern, assegura el promotor de la reforma horària, Fabián Mohedano: “Es feia per un tema d’estalvi energètic, però això ara ja no té sentit”. De fet, aquest canvi no ha de comportar necessàriament que millori la vida. No ens enganyem. “Podem canviar el valor de les hores, però si no arreglem el problema de la conciliació horària a les empreses, no servirà. Són debats diferents. Hem de valorar el temps de la vida quotidiana”. Això sí que posarà fi al tradicional missatge informatiu que diu que “a les dues seran les tres”. “Ignoro si aquesta afirmació en aparença trivial implica que el rellotge es mou cap endavant o cap enrere. Tornem a aquesta frase, o capgirem-la: “A les tres, seran les dues”. “És possible, això?”. Ho diu Jesús García, periodista, mentre parlem que li toca treballar aquest cap de setmana amb el canvi d’horari.