L’arquebisbat de Barcelona defensa la legalitat de les seves immatriculacions

L'arquebisbat de Barcelona ha assegurat aquest dimecres que totes les immatriculacions fetes per la diòcesi (béns registrats a nom de l'església sense acreditar que són propietat seva) compleixen la legalitat i no han “sostret ni robat” cap bé públic. Qui va ser ecònom de l'arquebisbat entre el 2005 i el 2018, Antoni Matabosch, ha remarcat que si en altres diòcesis l'Església ha posat al seu nom propietats emparant-se en una antiga norma franquista no ha estat així a Barcelona. El cas més mediàtic és el del bisbat de Vic, on diversos agricultors han denunciat de manera acreditada que l'Església ha obtingut la propietat, mitjançant la immatriculació, de petites esglésies romàniques que eren dins de finques privades. Mataboch ha assegurat que només respon per la gestió de Barcelona: “Les coses s'han fet bé, pel que em diuen, en altres bisbats, però no hi poso la mà al foc”.

L'arquebisbat de Barcelona assegura que va fer servir la figura de la immatriculació per posar al seu nom 51 béns –que en total representen 133 immobles– entre el 1998 i el 2015. La majoria d'aquests immobles són temples, cases parroquials i, fins i tot, petits cementiris.

L'ecònom assegura que entre el 1863 i el 1998 l'arquebisbat va immatricular propietats aportant documents històrics que acreditaven que n'era el propietari [no els van mostrar], amb l'excepció de temples de culte que no s'inscrivien, en considerar que era notori que eren propietat de l'Església i quedaven fora de la immatriculació”. El 1998 una llei del Govern d'Aznar va permetre immatricular tots els temples, incloent les cases parroquials, fet que ja havien fet alguns bisbes abans d'aquesta data de manera il·legal, com demostren les notes dels registres.

Matabosch sosté que el 2005 l'arquebisbat de Barcelona va donar ordres precises de com s'havien de fer les inmatriculacions: “Vam contractar un advocat a qui li vam fer analitzar cas per cas. El lletrat revisava inventaris, l'històric de l'arxiu diocesà des del segle X, arxius municipals, visites pastorals on se'n detallava la propietat, també revisava l'anomenat llibre verd del 1861, en què les diòcesis i el Vaticà van fixar quines eren les propietats de cadascuna de les parròquies. També va recopilar informació per constatar des de quan s'utilitzen els temples de manera ininterrompuda, revisava el cadastre… A partir d'aquí, amb tots aquests documents i indicis es va fer el que s'anomena atestem, mitjançant el qual es demana que s'inscrigui una propietat a una parròquia o diòcesi. Durant el termini de dos anys després de la inscripció un tercer pot reivindicar-ne la propietat. No ens ha passat mai”.

És lògic que no hagi passat, expliquen les organitzacions que lluiten pel "patrimoni usurpat",  perquè el procés d'immatriculació s'ha fet sense que ningú se n'assabentés. Ja estava avançat el nou segle quan tot plegat es va descobrir, perquè alguns ciutadans es van trobar per casualitat amb aquestes immatriculacions. Va ser el cas de Navarra, que després es va estendre a tot Espanya. Molts alcaldes s'han despertat amb el malson que s'havien immatriculat béns que s'entenien com a públics, raó per la qual l'Administració no els va posar mai al seu nom. L'Església, sí.

Matabosch ha assenyalat que des del 1998 fins al 2015 la diòcesi ha fet 55 atestems: “25 a la ciutat de Barcelona i 26 en altres municipis”. “Hem deixat d'inscriure fins a 15 propietats, la majoria al Maresme, perquè dubtàvem de la propietat. Deu d'aquests béns són ermites, que de vegades estan en propietats privades”, ha assenyalat. El responsable econòmic s'ha enorgullit d'haver arribat a acords amb aquests privats.

“No ens hem apropiat ni de béns privats ni de béns de domini públic”, ha defensat Matabosch. Entre la immatriculacions del llistat hi ha el temple i els locals parroquials de l'església de Betlem a la Rambla, el temple de Sant Jaume o el temple claustre i la sala capitular de l'església de Santa Anna.

“Quan hem tingut dubtes no hem fet res”, ha defensat Matabosch, que també ha polemitzat: “Quan algú diu que els temples són un bé del poble jo els dic que els va edificar el poble cristià per fer els seus cultes i les seves celebracions. No són propietat ni del rector ni del bisbe, són de la diòcesi. Tampoc són dels ajuntaments. Us imagineu García Albiol a Badalona o Colau a Barcelona gestionant esglésies?”.

L'ecònom ha defensat la diòcesi barcelonina, però no ha volgut “posar la mà al foc” per la gestió de la immatriculació realitzada per la diòcesi de Vic, on els documents demostren immatriculacions irregulars.