“Tenia més al cap que el programa havia funcionat que no pas que havíem arribat a la Lluna”

És la dona que va dissenyar el programa informàtic que va utilitzar la missió Apol·lo 11, la que va aconseguir que l'ésser humà arribés a la lluna per primera vegada el 1969. Margaret Hamilton (Indiana, Estats Units, 1936) ha aterrat aquesta setmana per primera vegada a Barcelona. Ha visitat l'arquitectura de Gaudí i ha assistit a un concert al Palau de la Música en una ciutat que li ha semblat “meravellosa”. També ha recollit el títol de doctora honoris causa a la Universitat Politècnica de Catalunya. L'aplom i la precisió que es desprèn de les seves frases pertanyen a algú que és testimoni de la història de la informàtica des del primer dia. Ella va ser la primera que va unir els termes enginyeria i programari. “Tenia més al cap: Déu meu, el programa ha funcionat!, que no pas que havíem arribat a la Lluna”, recorda sobre un episodi que aquests dies es reviu a les sales de cinema amb First man (El primer home).

Un programa informàtic ha de tenir en compte totes les combinacions possibles dels factors que intervenen en el seu objectiu. Si n'hi ha una que no està inclosa al codi, és quan aquest falla. En la missió que va portar Neil A. Armstrong i Edwin E. Aldrin al satèl·lit terrestre, un error podria comportar un desenllaç fatal. Hamilton, que va ser directora de la Divisió d'Enginyeria del Programari de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), va veure la importància de dissenyar els programes anticipant-se als errors. Si per construir un pont s'han de tenir abans pàgines i pàgines de documentació, per desenvolupar alguns programes informàtics, també. Hamilton ho anomena “software preventiu”.

L'ordinador que viatjava amb la missió lunar tenia una capacitat que avui dia es veu mínima. “En aquella època si un ordinador se sobrecarregava, s'apagava”, explica Hamilton. El seu programari va servir per fer càlculs durant la missió i estava equipat amb un “sistema de detecció d'errors que podia salvar vides”. En cas que es produís un fet inesperat, el programa era capaç d'avisar els astronautes en una sèrie de pantalles. El repte més difícil per a Hamilton va ser combinar el funcionament del programa, que tenia un cert retard, amb la comunicació per veu amb els astronautes. Ho va programar utilitzant llenguatge d'assemblador, molt més difícil que els llenguatges més populars d'avui dia. Preguntada per si li va semblar complicat, riu i diu: “Abans havia programat en binari!”, fent referència a seqüències de zeros i uns per donar instruccions a la computadora.

La nova doctora honoris causa de la UPC —que el 2016 va rebre una de les Medalles Presidencials de la Llibertat per part de Barack Obama— va estudiar Matemàtiques amb una menció en Filosofia. Hamilton diu que ha après molt amb els anys de la relació entre les dues disciplines, ja que la tecnologia ara és transversal. Apassionada encara avui dia per “tot allò que els errors no diuen”, la informàtica va fundar la seva pròpia empresa el 1986, Hamilton Technologies, que va crear un llenguatge propi de conceptualització dels programes.

Margaret apunta que actualment “s'utilitzen els mateixos cicles de vida dels programes que fa 50 anys i no hauria de ser així”. “La gent continua fent les coses de la mateixa manera perquè els diuen que ho facin així i és difícil inventar una nova forma que vegin totalment aliena”, reflexiona Hamilton sobre l'enginyeria del programari. Segons el seu parer, els professionals d'aquests camps són, en general, reticents al canvi i és per això que creu en el poder emprenedor “dels nens petits i els nens grans amb ments joves”.

Sobre els reptes de futur de la informàtica, com la intel·ligència artificial, Hamilton ho relativitza: “Quan van anunciar l'arribada dels ordinadors, també es deia que robarien la feina de molta gent i que farien coses perilloses”. “Va resultar que els ordinadors fins i tot van crear més feina”, afegeix. I conclou el paral·lelisme: “Si la intel·ligència artificial fa coses dolentes, es crearan més llocs de treball per lluitar-hi en contra”. Hamilton no utilitza les xarxes socials, perquè ve “d'un món on la privadesa era un bé preuat” i ella no la vol perdre.

Dones informàtiques: “Inclusivitat i evolució natural”

“Per descomptat que volem inspirar les dones a fer que facin el que vulguin i siguin capaces”, reflexiona Hamilton. No obstant això, li generen “sentiments contradictoris” iniciatives com Barcelona Grad Cohort Workshop, uns tallers que es van fer la setmana passada a la capital catalana amb l'objectiu de teixir una xarxa de dones informàtiques. Hamilton aposta per la “inclusivitat” i per “un tracte igualitari fruit d'una evolució natural” més que “per crear un nou tipus d'exclusivitat”. Recorda que en els seus inicis al MIT va assistir a algunes reunions d'un grup de dones per reivindicar els seus drets. “Em van demanar que fes una xerrada a la sala principal, però era un acte només per a dones. Els vaig dir que no podia fer-ho perquè crearia un nou tipus de discriminació”, explica.