Les noies voldran ser enginyeres

Amb 15 anys, només un 7% de les noies volen estudiar carreres tècniques, mentre que en el cas dels nois es triplica. Això no passa només a Espanya, sinó a tots els països del nostre entorn, segons constata un informe del 2015 elaborat per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic. La presència minoritària d'enginyeres o informàtiques és un exemple més de la bretxa de gènere que s'explica, com en altres casos, pels estereotips socials, l'absència de referents i l'estigmatització d'aquesta opció professional. La conseqüència és, per exemple, que el 80% dels enginyers d’Espanya són homes, malgrat que les dones són majoria a les universitats (54%) i en moltes carreres, les que obtenen més bones notes.

A Barcelona es presenta aquest dilluns el projecte Som investigadores, la primera iniciativa pensada per combatre aquesta bretxa de gènere i res millor que fer-ho juntament amb el MareNostrum, el supeordinador més potent d’Espanya i el número 22 en el rànquing mundial. Més de sis mil alumnes de tercer de primària de les escoles de la capital catalana passaran el proper curs escolar per les instal·lacions d'aquesta macrocomputadora per estimular les nenes a decantar-se en el futur per carreres tècniques. Les visites s'iniciaran l'1 d'octubre i les escoles que encara no s'hi han apuntat podran sumar-se a una iniciativa que es pensa ampliar en el futur a les ciutats de l'entorn de Barcelona.

La relació dels escolars amb la macrocomputadora es pretén que sigui d'allò més amena, de manera que se'ls introduirà al món de la tecnologia a través de vuit jocs pensats per a ells amb un material educatiu en el qual la presència de dones i educadores sempre serà majoritària. I per fer-ho tot més atractiu, el grup musical de pop infantil Macedònia, tot un fenomen a Catalunya format només per noies i que es renova cada cinc anys, ha gravat un videoclip amb un missatge clar pensat per a elles: “Animar totes les nenes a apassionar-se per tecnologies com aquesta, que ajuden a fer un món millor”. El videoclip ha estat rodat en el macrocomputador.

El projecte Som investigadores té el suport econòmic de l’Ajuntament de Barcelona i el seu primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, participarà a la festa infantil de presentació, en què hi haurà tallers científics i visites al superordinador per als més petits. La Generalitat ha anunciat que se sumarà en breu a la iniciativa.

El MareNostrum el gestiona el Barcelona Supercomputer Center, un consorci integrat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, que aporta el 60% del pressupost, el Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat (30%) i la Universitat Politècnica de Catalunya (10). El ministre Pedro Duque i el president del Govern, Pedro Sánchez, van rebre fa dies la invitació per visitar les instal·lacions del que és el Centre Nacional de Supercomputació, un referent internacional en el seu camp que dona servei a científics de tot Europa.

Els ordinadors que donen servei a científics de tot Europa. En plantilla hi ha més de 500 investigadors agrupats en quatre grans àrees: ciències de la computació, de la vida, de la terra i enginyeria que es financen en un 82% amb els fons que aporten les empreses, beques o projectes europeus.

El superordinador actual va entrar en funcionament fa poc més d'un any i la seva compra i instal·lació va suposar una inversió de 34 milions d'euros abonats pel ministeri i els fons Feder. És la quarta versió d'una màquina que va arrencar el 2005 i es va situar a l'església de la torre Girona, a la part alta de Barcelona, la qual cosa, a més a més, el converteix en un espai molt especial. L'escriptor Dan Brown va quedar captivat pel lloc i el va convertir en un dels escenaris de la seva última obra, Origen. El desembre passat, el supercomputador va ser nomenat el centre de dades més bonic del món.

“Investigadores de tot el món fem descobriments brutals, genials, des de Barcelona per a tothom, amb un ordinador espectacular”, diu el videoclip. Ara falta que les nenes vulguin ser enginyeres i treballar en aquestes instal·lacions que entre els seus reconeixements té també el de ser la màquina més “verda” d’Europa, segons el rànquing fet al juny i que puntua els superordinadors més ràpids del món per la seva eficiència energètica.