Els furts a Barcelona pugen un 22% però cauen a la resta de grans ciutats

Barcelona té un problema d'inseguretat. Les denúncies presentades davant dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana aquest any han augmentant un 19%, amb els furts com a protagonistes. La tendència s'allunya molt de la resta d’Espanya, on, segons les últimes dades publicades pel Ministeri de l’Interior, amb xifres fins al juny, la delinqüència només va créixer un 2,7%. A les grans capitals els delictes s'han estancat o bé han caigut: a Madrid van pujar un 1%, mentre que van disminuir a València (-0,2%), Sevilla (-4,7%) i Saragossa (-4,2%).

Els partits de l'oposició critiquen Ada Colau en la recta final del seu mandat com a alcaldessa de Barcelona per la seva suposada permissivitat amb la delinqüència. Les dades aportades aquest dilluns pels Mossos i la Guàrdia Urbana constaten que, entre el gener i l’agost del 2017, es van cometre un total de 123.013 delictes a la ciutat, mentre que en el mateix període del 2018 se n'han comès 146.447. Aquesta tendència a l'alça també es reflecteix en les xifres recollides pel Ministeri de l’Interior, que aplega les dades de totes les forces i cossos de seguretat de l’Estat. L'últim balanç de criminalitat, que recull l'estadística relativa als dos primers trimestres de l'any (un període inferior a les dades facilitades pels Mossos), assenyala que a la ciutat de Barcelona van augmentar un 20,5% i, en el cas específic dels furts, un 22,7%.

Els Mossos, amb plenes competències en seguretat ciutadana, han denunciat la falta de més d'un miler d'agents –17.000 respecte a unes necessitats de 18.000–. Els sindicats de policia i les associacions de la Guàrdia Civil també s'han estat queixant d'un dèficit històric en el desplegament a Catalunya –uns 1.500 agents entre policies i guàrdies–. Fonts dels tres cossos han assenyalat que en els últims temps s'ha deixat una mica de banda la delinqüència per la concentració d'agents –incloent-hi els reforços que s'han enviat recentment– pel procés i l'amenaça gihadista.

En paral·lel, l'enquesta de victimització de l'Ajuntament de Barcelona, també presentada aquest dilluns, presenta una de les pitjors dades: el 25,6% dels veïns assegura que ha estat víctima d'un o més delictes durant l'últim any, una ràtio que només s'havia superat el 1986 (26,2%), quan hi havia l'epidèmia social de l'heroïna. Els fets més relatats són el robatori de bosses i mòbils, les amenaces i les estafes. El districte de Ciutat Vella és el que surt més mal parat: un 36,6% dels residents diuen que han patit un delicte.

Les dades dels Mossos revelen que només a Barcelona es comet el 39% del conjunt de delictes que es registren a Catalunya. Els furts que es cometen a Barcelona suposen gairebé el 55% dels que es denuncien a tot Catalunya i han augmentat especialment a l'interior dels establiments comercials, els restaurants i el metro.

Amb aquestes xifres sobre la taula, es va celebrar dilluns una Junta de Seguretat Local, òrgan en el qual participen l'alcaldessa, representants de l'Ajuntament, la Generalitat, els diversos cossos policials i la justícia. Colau va aprofitar la trobada per criticar la passivitat de la Generalitat en una situació excepcional. Al juliol, l'alcaldessa i el conseller d'Interior, Miquel Buch, van debatre sobre la proliferació dels narcopisos, la impunitat dels furts i la venda ambulant. L'alcaldessa ja va demanar llavors més agents de la Policia de la Generalitat. Buch va respondre que no augmentaria el nombre d'efectius patrullant a Barcelona, però va garantir que la seguretat quedaria coberta.

Protestes veïnals

No va ser així. Durant els mesos d'estiu van augmentar les protestes veïnals que demanaven seguretat als carrers. L'oposició a Colau va atacar amb aquest assumpte i l'alcaldessa va forçar, a mitjan setembre, una nova trobada amb Buch, en la qual va exigir més agents i va alertar sobre el dia a dia a Ciutat Vella. L'alcaldessa va recriminar que la investigació del narcotràfic i de les organitzacions criminals que operaven a la ciutat dedicant-se a furtar eren competència dels Mossos. Buch ho va tornar a negar: “La solució dels narcopisos no passa per tenir més mossos al carrer”.

A la junta de dilluns, Colau va destacar que l’Ajuntament ha invertit 12 milions d'euros en hores extres d'agents de la policia local. Buch no va acudir a la reunió perquè estava malalt. Al seu lloc, el secretari general, Brauli Duart, va tornar a destacar que la Generalitat no pot incrementar els efectius de Mossos fins que es puguin convocar noves oposicions d'agents. El que sí que va anunciar és que reorganitzarà la plantilla a partir de l'1 de novembre per incrementar la presència uniformada en punts sensibles com Ciutat Vella. Duart va justificar que aquesta reorganització no es va poder fer a l'estiu —quan més alarma es va viure a la ciutat— perquè el nou equip policial necessitava “setembre i octubre per adaptar-se”.

La Conselleria d'Interior ha insistit en la necessitat d'avançar en la coordinació entre la Guàrdia Urbana i els Mossos amb l'horitzó de crear una "policia de Catalunya".