L’adeu sense bitllet de tornada de Pau Donés

“L'1 de gener paro. I marxo. Lluny”. Així de rotund es mostra un relaxat Pau Donés, que ha decidit posar punt i apart a 20 anys de carrera. “Em toca, m'ho mereixo. Fa 20 anys que no paro i necessito fer un canvi”, reflexiona amb EL PAÍS el líder de Jarabe de Palo, de 52 anys, que celebra el 20è aniversari de la creació del grup. Assegura que aquest esgotament no té res a veure amb el càncer de còlon que els metges li van detectar el 2015 i que, després de diverses operacions, l'any passat va tornar a ressorgir. “No és pel càncer. El primer concert de la gira de l'any passat el vaig fer amb la bomba d'infusió posada i no em va importar. El càncer em va fer parar, sobretot per les seqüeles de les operacions, però aquesta decisió la tenia presa des de fa temps”.

Mentre es pren una infusió, que en uns altres temps hauria estat una cervesa, explica que aquest comiat formava part d'un pla. “Quan vam celebrar els 50 palos ja sabia que vindria això. La meva idea era anar embalat fins als 50 i després aixecar el peu de l'accelerador”, diu sobre l'especial amb què el 2016 va commemorar el seu mig segle i haver superat la primera etapa del càncer. S'ha passat dos anys de frenada, però està més segur que mai. En el seu discurs no hi ha una escletxa de llàstima per deixar de banda el que ha estat la seva vida durant tants anys. Potser, diu, perquè sempre ho ha viscut amb molta intensitat. “El món de la música ens fa molt depenents perquè estàs 24 hores connectat, viatjant per als concerts, escrivint cançons, gravant, o simplement perquè vas a sopar i algú et recorda que ets popular”. O potser perquè en el fons no marxa del tot. “En un any m'estaré pujant per les parets, però haig d'aguantar més”, admet el cantant, que seguirà creant música des del seu refugi.

Encara que tot això estava dissenyat, Donés és una persona que fuig dels plans. Sobretot des que la malaltia va arribar a la seva vida. “Cada vegada faig menys plans i em fixo més en el present. Faig les coses que em venen de gust i no faig el que no vull. El nivell de conformisme en què vivim està molt baix, de seguida ens acontentem amb qualsevol cosa”.

És inevitable pensar que el càncer és el que li ha pogut parar els peus, però està tan convençut que no ha estat així que cal creure-se'l. El seu bon aspecte i el to morè de pell —acaba de tornar de fer surf a França— ho proven. Igual que quan fa tres anys va comunicar el seu diagnòstic —i el 2017 va anunciar que havia recaigut—, l'intèrpret de La flaca segueix sense tenir por del càncer i no tem parlar-ne, malgrat que continua amb revisions mèdiques cada tres setmanes. “Jo soc un malalt crònic, però aquesta malaltia, per sort, no m'impedeix caminar, ni fer l'amor, ni tocar la guitarra. El càncer no ha definit una nova estratègia en la meva vida”, explica una vegada més, i afegeix que només li dedica cinc minuts al dia. “Gairebé sempre al migdia, quan soc en una terrassa al sol i em prendria encantat una cervesa, però ja no bec”.

Encara que insisteix que això no és un adeu, sinó que es tracta d'un fins ara, Pau Donés té moltes coses en ment a fer durant el seu descans, per al qual no té bitllet de tornada. “Tinc ganes d'arreglar-me i anar al cinema, anar a dinar amb amics, passejar per la muntanya, fer surf, però sobretot estar amb la meva filla”. La seva propera destinació és lluny, a l'estranger, tot i que no revela el lloc concret, i com a acompanyants s'endú la guitarra, la seva fidel companya; la taula de surf, la seva última afició, i la seva filla Sara, de 14 anys, el motiu principal d'aquesta decisió. “Al llarg de la meva carrera musical he intentat tres vegades parar, una d'elles quan va néixer la meva filla. Però aquesta vegada és de debò”. “No vaig poder gaudir de la seva infantesa i no em vull perdre la seva adolescència”, comenta qui s'ha proposat apuntar-se a classes de ball funky per no ridiculitzar la seva filla a la discoteca.

Abans l'esperen tres mesos intensos. Vol acomiadar-se per la porta gran: divendres va estrenar disc, Jarabe Filarmónico; llibre, 100 letras de Jarabe de Palo; i la gira, Jarabe 20 años. L'any passat Jarabe de Palo va omplir auditoris i teatres amb un espectacle més íntim i emotiu, però l'intèrpret de grans èxits com Depende o Bonito vol arrasar a les sales dels bars amb alguna cosa “molt més descarada”. “Me'n vull anar amb el record de què bé que ens ho vam passar a l'última gira. Perdó, la penúltima”.

— Diu que para, però que no pira i que tornarà, compleix les seves promeses?

— “Sempre”.