La nit que Torra va perdre el control
Els radicals van intentar assaltar el Parlament després que el president català els animés a seguir “pressionant”
El president de la Generalitat, Quim Torra, va inaugurar la commemoració del primer aniversari de la consulta il·legal de l'1 d'octubre dirigint-se als "amics" —així els va anomenar— dels autodenominats Comitès de Defensa de la República (CDR). Torra vaanimar els membres de l'esquerra anticapitalista independentista: "Pressioneu i feu bé de pressionar". La nit del dilluns, els mateixos anticapitalistes van humiliar els Mossos en les portes de la Cambra catalana. Desenes de radicals van posar contra les cordes els agents que van acabar amagats dins del Parlament mentre els llançaven pedres i tanques exigint la dimissió del Molt Honorable.
L'escenificació de la pèrdua de control de Torra l'ha fet quallar ell mateix durant les últimes setmanes. La tarda de l'11 de setembre una trentena de persones van acampar davant de la Generalitat amb la intenció de quedar-se a la plaça de Sant Jaume fins a la proclamació de la república catalana. Hores després, es fotografiaven amb el president, al qui la idea semblava estupenda.
Dues setmanes més tard, els Mossos desallotjaven l'acampada. El descontentament va començar a fer-se evident. Dissabte passat, amb l'ambient caldejat, la policia autonòmica va carregar contra els membres dels CDR que intentaven impedir una "manifestació/homenatge" dels agents de la Policia Nacional i Guàrdia Civil que van requisar urnes durant el referèndum independentista. La vigília de l'1-O tornava a haver-hi cops de porra, però en aquesta ocasió eren els Mossos els que carregaven contra els independentistes. Torra, dilluns, ja tenia els seus "amics" dels CDR exigint la seva dimissió.
Va rebre crítiques durant tot el cap de setmana, però va creure que l'actuació dels Mossos de dissabte quedaria en segon pla durant l'aniversari de l'1-O. El que Torra no sabia és que va perdre el control de part de l'independentisme. La tarda de dilluns 180.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, es van manifestar pel centre de Barcelona mostrant les mateixes urnes de l'1-O. En aquesta ocasió, anaven carregats de paperetes on centenars de persones havien dipositat propostes que, al final de la marxa, es van lliurar a president del Parlament, Roger Torrent i al mateix Torra. El president s'havia passat el dia fent compliments als CDR, però no va aconseguir amansar els anticapitalistes. Va aguantar crits que exigien la seva dimissió i la del conseller d'Interior, Miquel Buch. L'ambient estava molt caldejat.
Inés Arrimadas i altres diputats de Ciutadans van sortir del Parlament quan va acabar la manifestació d'homenatge al referèndum. La massa estava enfadada amb Torra i només els faltava la presència de la líder de l'oposició desfilant a uns metres de l'escenari. Els agents van escortar a Arrimadas i Torra va tocar el dos. Davant del Parlament van quedar desenes de joves exigint l'ocupació del Parlament i unes desenes de Mossos antidisturbis. Els organitzadors van donar per desconvocada la protesta, però la metxa ja estava encesa.
Les tanques de protecció del Parlament van volar. Després d'elles: llaunes de cervesa, pedres, pals... Desenes de mossos antidisturbis estaven amb les porres preparades esperant l'ordre de carregar. A les arcades exteriors de l'edifici del Parlament es van concentrar desenes de policies autonòmics vestits amb pantalons de pinces, sabates i visera. Amb uniformitat inadequada esquivaven tot tipus d'objectes que desenes d'exaltats llançaven a només uns metres.
La situació, lluny de pacificar-se, es va anar encenent. La tensió dels CDR va anar pujant. Van arribar a part de la façana del Parlament, un reixat, van tocar una finestra... La situació es va convertir en insostenible per als agents que —per primera vegada en una manifestació davant de la Cambra catalana— van recular fins a protegir-se tancant-se al Parlament.
Els radicals van aconseguir la que es convertiria en la seva última cota: la porta principal. Exigien el cap de Buch i el de Torra. Es creien a punt d'ocupar la Cambra catalana i de fer un gir cap a la república catalana quan van arribar furgonetes amb reforços dels Mossos. Van baixar desenes d'agents antidisturbis amb porres i escopetes de foam —les bales de goma permeses a Catalunya— que van disparar mentre els Mossos dels pantalons de pinça van sortir amb cascos i porres.
El Parlament es va buidar en qüestió de minuts. Altres antisistema ja feia diversos minuts que corrien per Via Laietana després d'haver intentat atacar la prefectura de la Policia Nacional. La nit de l'1 d'octubre del 2018 es va convertir en la nit que Torra va perdre el control i va acabar amb els Mossos carregant contra els "amics" del president. No va haver-hi detinguts. Aquest dimarts, ningú va dimitir.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Arxivat A
- Quim Torra
- Procés Independentista Catalán
- Declaració Unilateral Independència
- Llei Referèndum Catalunya
- Mossos d'Esquadra
- CDR Catalunya
- Independentisme
- Legislació autonòmica
- Policia autonòmica
- Referèndum 1 d'octubre
- Policia
- Generalitat Catalunya
- Referèndum
- Catalunya
- Autodeterminació
- Eleccions
- Govern autonòmic
- Conflictes polítics
- Forces de seguretat
- Política autonòmica
- Comunitats autònomes
- Espanya
- Administració autonòmica
- Legislació
- Administració pública