Marlaska: “Les solucions política i judicial per a Catalunya no han de creuar-se mai”

Fernando Grande-Marlaska (Bilbao, 1962) va ser un dels nomenaments sorpresa de Pedro Sánchez. Magistrat de l’Audiència Nacional i vocal del Consell General del Poder Judicial a proposta del PP, aquests mesos ha hagut d'afrontar els salts massius de migrants, els primers acostaments de presos d’ETA i un nou desplegament policial a Catalunya. No obstant això, el seu protagonisme recent l'hi han donat els comentaris que sobre ell va fer el 2009 la seva companya d’Executiu —i també a l’Audiència Nacional— Dolores Delgado i que han sortit ara a la llum en un enregistrament del comissari jubilat José Manuel Villarejo.

Pregunta. Quines explicacions li ha donat la seva companya?

Resposta. El que jo he parlat amb ella no tinc per què fer-ho públic. L'important són els fets i les actituds, i en aquest sentit, i coneixent la meva companya des de fa molt temps, haig de dir que no em vaig sentir ofès.

P. El president ha assegurat que aquestes filtracions provenien del comissari jubilat, quina constància tenen que això és així?

R. No en tinc cap constància. L'única conclusió que podem treure és que provenen d'algú que vol fer mal a l’Estat en general i a aquest Govern en particular.

P. Llavors, el president va apuntar Villarejo sense dades?

R. A mi no m'agrada fer imputacions si no en tinc dades. Pel contingut, el moment de les filtracions i la forma en la qual es difon —en mitjans creats ex profeso—, la voluntat és intoxicar l’Estat.

P. Encara existeixen les clavegueres de l’Estat?

R. No hi ha cap element o grup de persones, relacionades o no relacionades amb l’Estat en el present o en el passat, que pugui posar en risc cap de les seves institucions.

P. Va anunciar recentment que retiraria les medalles al policia torturador Billy el Niño, com i quan ho farà?

R. Tenim una normativa que és preconstitucional i en la qual no es preveia la possibilitat de pèrdua de la condecoració. Ja tenim una redacció que està molt avançada i que en les properes setmanes es coneixerà.

P. Es podrà aplicar a Villarejo i que la seva retirada suposi també la pèrdua del premi econòmic que tenen aquestes medalles?

R. Si es retira una condecoració es retira en la seva integritat.

P. Han dimitit dos ministres i dos més estan en destrets per informacions periodístiques. La vicepresidenta Carmen Calvo va parlar el dijous de la necessitat de regular la llibertat d'expressió. Considera que és necessari?

R. La llibertat d'expressió està a la base de l’Estat de dret, però entenem que en l'actualitat hi ha moviments preocupants que volen pertorbar-la. Molts, en l'àmbit digital sobretot, s'han convertit en altaveus del que els arriba, sense veure si és cert o no. Amb quina finalitat? Qui hi ha darrere? He parlat amb la vicepresidenta i crec que el que manifesta és aquesta preocupació. De cap manera és una voluntat de limitar.

P. Hem tingut una setmana negra en violència de gènere, s'està plantejant escometre alguna mesura urgent?

R. La Secretaria d’Estat [de Seguretat] ha dictat una instrucció a Policia i Guàrdia Civil perquè es compleixin tots els protocols de prevenció del risc. Entre ells, que totes les denúncies siguin recollides per personal amb la deguda formació en violència de gènere. Farem també dues modificacions del protocol d'avaluació del risc per ser més fiables en les nostres conclusions.

P. Quines modificacions?

R. S’inclourà l'avaluació del risc d'assassinat [a part de risc baix, mitjà, alt i extrem]. Aquesta modificació estarà llesta d’aquí a 15 dies.

P. Està d'acord amb què es revisi el Codi Penal en els delictes d'abús i agressió sexual tal com es va demandar socialment després del judici de la Manada?

R. Absolutament. La qüestió del consentiment no pot generar inseguretat. Ha d'haver-hi una definició que no doni la possibilitat d'interpretacions.

P. Quina serà la política migratòria d’Interior, la d'acolliment de l’Aquarius o la dels rebutjos a la tanca de Ceuta?

R. El primer Aquarius era un toc d'atenció a Europa. Els països d'origen dels migrants (el Senegal, Algèria, el Marroc...) ens transmeten que són conscients que nosaltres no podem assumir aquests fluxos i també que ells no poden quedar-se sense joventut. Hem d'arribar a un acord de cooperació sota el principi de solidaritat.

P. I com s'actuarà si hi ha un altre salt massiu a la tanca?

R. No es pot entendre que un atac violent a una frontera no tingui conseqüències legals.

P. Sap el Govern què ha passat amb els 116 migrants que va expulsar al Marroc a l'agost?

R. El Tribunal Europeu de Drets Humans s'ha pronunciat en diferents ocasions que el Marroc és un país segur.

P. El PSOE va demanar acabar amb les devolucions en calent des de l'oposició i ara les ha defensat a Estrasburg. Què s'espera per eliminar-les?

R. Estem esperant, precisament, aquesta resolució del Tribunal de Drets Humans.

P. Els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) han de ser tancats?

R. Són tancats per imperatiu legal. Una altra qüestió és que cal millorar la filosofia dels CIE, però no poden desaparèixer.

P. En què consistirà aquest canvi de filosofia?

R. A part d'una seguretat exterior per part de la policia, a l'interior ha d'haver-hi gent que sàpiga gestionar-los... funcionaris, assistents socials. Estem fent un estudi i a finals d'octubre tindrem a punt un projecte.

P. Els primers acostaments de presos d’ETA no han provocat la contestació de les associacions de víctimes que s'augurava des del PP. Han assumit les víctimes que era necessària una nova política penitenciària?

R. Totes les associacions de víctimes amb les quals he treballat durant anys l'única cosa que desitgen del seu interlocutor és transparència, sinceritat i honradesa, que els informis i que els expliquis.

P. En els últims dies, membres del Govern han manifestat que si el judici als líders del procés es retarda no seria lògic que romanguessin a la presó.

R. La presó provisional és una mesura cautelar excepcionalíssima, però la seva aplicació la determina el jutge o el tribunal competent.

P. La solució per a Catalunya ha de ser política o judicial?

R. Són àmbits completament diferents. A Catalunya hi ha una situació política que cal resoldre. Cal generar un ambient de tranquil·litat, sempre dins del marc constitucional, i després donar satisfacció al conjunt dels involucrats. Si hi ha fets de naturalesa delictiva, això correspon a la justícia. Cada cosa té el seu àmbit d'actuació. El que ha de quedar clar és que han d'anar per camins diferents, paral·lels, no creuar-se mai.

P. Com a jutge, veu delicte de rebel·lió en el procés?

R. Qui ha de decidir això és el tribunal competent.

P. Quin és la previsió de seguretat davant el proper 1-O?

R. Els Mossos d'Esquadra tenen la competència en matèria de seguretat pública i la nostra confiança en ells és màxima. Nosaltres estarem amb l'ànim de col·laborar si sorgeix algun incident. La gent vol assossec.

P. Molts creuen que l'excarceració dels polítics del procés podria portar aquest assossec.

R. Deixem que qui decideixi això sigui a qui competeix en l'àmbit judicial.