Els mossos investigats per passivitat l’1-O acusen als seus comandaments de deixar-los “venuts”

Més de 70 mossos estan sent investigats per la seva suposada “passivitat” en el referèndum de l'1 d'octubre. Els jutges indaguen el paper dels comandaments de la policia catalana, però també dels agents de seguretat ciutadana que van acudir als centres de votació amb l'ordre d'impedir la votació. Aquests policies s'han revoltat ara contra els seus comandaments, i a les seves declaracions davant del jutge els acusen de deixar-los “venuts” amb un dispositiu mal planificat i ineficient.

L'excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, està a un pas de judici a l'Audiència Nacional per dos delictes de sedició. En paral·lel, els jutges catalans mantenen oberts altres fronts —a Sabadell o Cornellà— contra la cúpula policial pel seu paper l'1-O. Els agents rasos, que aquell dia es van desplegar, de dos en dos, a les portes dels col·legis, també s'han vist involucrats per delictes de desobediència o prevaricació.

Un jutge del Vendrell (Tarragona) manté oberta la major causa contra aquests mossos de primera línia: investiga 36 policies dels més de 70 que, segons el Departament d'Interior, afronten processos judicials. La investigació recull el que va passar en mitja dotzena de centres de votació de diferents localitats, i part de les denúncies de ciutadans. Com un veí de Cunit, que l'1-O es va dirigir al jutge indignat perquè veia com els Mossos no feien res per impedir que unes 100 persones votessin a l'institut Ernest Lluch. L'home va trucar la Guàrdia Civil, però el van advertir que trigarien perquè anaven “poble a poble”.

Els dos mossos de Cunit van explicar al jutge que van arribar a la reunió del matí, on els comandaments “única i exclusivament van llegir la pauta d'actuació” aprovada dies abans per Trapero. “Ens van dir que no es permetien preguntes i que portéssim una motxilla”, segons consta en el sumari, al qual ha accedit EL PAÍS. A les 7.30, els agents investigats van arribar a un dels col·legis, però una hora després els van demanar acudir a l'IES Ernest Lluch, on hi havia 300 persones. Els mossos els van advertir que “havien de cessar immediatament” la votació. Però, davant la “desproporció” en nombre, van avisar a la sala de comandament del fet que no podrien entrar.

“No usar les defenses”

“Tenien ordre expressa de no utilitzar les seves defenses i molt menys l'arma reglamentària”, recull l'escrit en el qual, molts altres mossos, sol·liciten l'arxiu de la causa. Una petició a la qual s'ha sumat la fiscalia en no apreciar indicis de desobediència. El ministeri públic sosté que els agents “no disposaven de mitjans ni pautes precises” d'actuació i apunta també als comandaments en recordar que els Mossos són “un cos jerarquitzat”.

A les seves declaracions, els agents dibuixen un escenari que feia virtualment impossible accedir als col·legis i impedir el referèndum. Un d'ells va explicar que els van enviar a Cunit “sense cotxe, amb un entrepà, una ampolla d'aigua i una emissora”, i amb la indicació de “seguir les pautes” en tot moment.

Els agents van detallar que, a diferència de les unitats d'ARRO o BRIMO, no són especialistes en ordre públic. Uspac, el sindicat que defensa a alguns dels agents, assegura que a més del 30% d'antidisturbis dels Mossos, “se'ls havia concedit permís aquests dies”. El seu advocat apunta a la possibilitat que “el dispositiu estigui torpedejat des del principi perquè no pugui, en la pràctica, impedir-se el referèndum”. Reflexions similars a les que recull l'Audiència Nacional quan acusa Trapero d'haver consentit la votació en organitzar “un dispositiu enganyós” i “merament formal”.