González i Aznar s’uneixen per defensar la Constitució i demanar lleialtat a la Generalitat

Els dos expresidents, enfrontats de manera feroç durant anys, van mostrar una sintonia inèdita, amb bromes constants sobre el seu pas per la Moncloa. “Ell va estar més anys que jo en aquesta casa”, deia Aznar. “Més que a cap altra casa”, replicava González. “És que t'agradava molt, aquesta casa. Mira que t'animàvem a deixar-la i no hi havia manera”, va rematar l'expresident del PP recordant el seu cèlebre “Marxi, senyor González”.

La directora d'EL PAÍS, Soledad Gallego-Díaz, ho va deixar clar des de la presentació del col·loqui: “Que González i Aznar hagin decidit debatre aquí és un símptoma de la vigència de la Constitució”. L'acte, que inaugura la cobertura especial que aquest diari ha preparat per a la celebració dels 40 anys de la Llei Fonamental, es va fer al Col·legi d'Arquitectes de Madrid, amb la seva col·laboració, i el patrocini de Toyota Hybrid.

González i Aznar es van concentrar a buscar els punts d'acord, tot i que hi havia una discrepància molt clara: l'exlíder socialista està molt més a favor de reformar la Constitució per desenvolupar el Títol VIII, el que aborda l'organització territorial de l'Estat, en un sentit federal, mentre que el popular no ho veu gens clar. De fet, l'expresident del PP creu que durant aquests 40 anys s'ha interpretat la Constitució de manera flexible per ampliar el “reconeixement a la pluralitat” de la nació espanyola, i ja s'ha arribat al màxim. “No tinc problema a fer una gran reflexió estratègica sobre la Constitució espanyola. Però jo dic que després que nosaltres hàgim complert de manera escrupolosa el reconeixement de la pluralitat, fins i tot de forma excessiva per a alguns, hem arribat al màxim. Més enllà d'això hi ha altres coses que no es poden acceptar”. González va assenyalar que en qualsevol cas cal afrontar el problema dels dos milions de persones que a Catalunya es declaren independentistes. “Jo estic proposant que s'afronti aquest problema, fins i tot per dissentir”, va rematar Aznar. “Nosaltres hem discutit de debò moltes vegades, però no se'ns ha passat mai pel cap trencar les regles del joc”.

La reflexió dels dos polítics que més anys han governat Espanya es va centrar en la reivindicació de l'esperit constitucional i del “règim del 78”, una expressió que els líders de Podem van introduir en els últims anys amb ànim pejoratiu i que ja accepta fins i tot el mateix González. Però sobretot estaven entestats a traslladar la idea que, malgrat les enormes diferències que hi ha entre els dos polítics que amb més duresa s'han enfrontat en els últims anys, el més important és mantenir la lleialtat constitucional, que és precisament el que creuen que ara han trencat els independentistes catalans.

“A Girona va votar la Constitució el 72,3% del cens, i a favor, el 93%. És bo recordar-ho. Era una votació, en participació i mitjana d'acceptació, molt superior a les d'ara”, va obrir González. “Quan parlen de règim del 78 en negatiu, jo vull recordar que les circumstàncies d'aquell moment eren d'enorme dificultat i hi havia el temor d'equivocar-se i tornar cap on veníem [en al·lusió a la Guerra Civil]”. “Jo també em sento del règim del 78”, va sentenciar Aznar. “Si alguna cosa em queda per fer en política és defensar els valors de la Transició, el règim del 78 i la Constitució, el millor que li ha passat a Espanya”. L'exlíder popular va fer una inèdita reivindicació del seu històric rival: “Aquesta generació, la d'Adolfo Suárez i Felipe González, ho va fer molt bé pensant en les generacions posteriors. En aquesta entesa els espanyols hi van participar massivament i il·lusionadament. Afirmar que la Constitució té defectes d'origen és un greu error. Jo vaig continuar aquesta història, en vaig defensar els pilars perquè els vaig heretar. És una trajectòria històrica no interrompuda i això és un factor d'èxit de la història d'Espanya”.

Tots dos es van mostrar preocupats pel qüestionament de la Constitució entre les noves generacions. “És veritat que no hem aconseguit construir una èpica de la Transició espanyola, però és que resulten molt més èpiques la revolució i la guerra que no pas el consens. Però el resultat són els millors 40 anys d'Espanya en l'edat contemporània”, va assegurar González. I també van coincidir que es podrà reformar la Constitució però mai qüestionar la sobirania del poble espanyol. “La descentralització, que va ser la gran operació política, no es pot confondre amb centrifugar el poder”, va insistir l'expresident socialista. “Per evitar-ho només hi ha un principi actiu, que és exigir lleialtat constitucional. Si algú pensa que una reforma de la Constitució garantirà un demos diferent del poble espanyol s'equivoca”. “Jo hi donaré suport”, va refermar Aznar. “Es pot reformar, però no trencar les regles o fer un cop d'Estat. La sobirania no es pot trossejar”, va insistir l'expresident del PP.

Fins i tot van coincidir en l'anàlisi del que està passant dins de Catalunya. “Em preocupa la fractura interna de Catalunya, que no vol veure qui governa”, va exposar González. “Ja vaig dir que abans de trencar-se Espanya es trencaria Catalunya”, va rematar Aznar. Així i tot, tots dos es van mostrar optimistes, i González fins i tot creu que es podria aconseguir un gran acord encara que ara sembli impossible. “Es diu que ara no hi ha condicions per al consens. Tampoc existien llavors. No era fàcil. Les posicions estaven molt allunyades. Es falseja aquella realitat. Els Pactes de la Moncloa tampoc van ser fàcils. Santiago Carrillo estava molt més disposat que jo a cedir”, va explicar per acabar insistint en aquest missatge: si es va poder posar d'acord aquella generació que venia d'un enfrontament armat, és difícil de creure que no ho aconsegueixi una com la que ara dirigeix el país, gairebé íntegrament nascuda en democràcia.

A més de representants del PP, el PSOE i Ciutadans, la cita va comptar amb la presència de Manuel Polanco, president de Prisa; Javier Montsó, vicepresident del grup; Ignacio Polanco, president d'honor de Prisa; Manuel Mirat, conseller delegat de Prisa i president d'EL PAÍS; Alejandro Martínez Peón, conseller delegat de Prisa Notícies; els exdirectors d'aquest diari Joaquín Estefanía –en l'actualitat, adjunt a la directora– i Jesús Ceberio, i el director general de la SER, Daniel Gavela.