Colau encalla en el seu pla de renovar la cúpula dels comuns

La crisi s'ha instal·lat de manera permanent en els comuns, que tampoc van aconseguir formar el nucli dur de la direcció executiva. Les negociacions es preveuen llargues i s'ha ajornat a un consell nacional d'aquest dissabte l'aprovació definitiva. El partit, que no va fer una convocatòria oficial de la reunió, va emetre un breu comunicat en el qual no incorpora una altra proposta de Colau: que Jessica Albiach, diputada de Podem, sigui la propera presidenta del grup parlamentari, que no genera un consens unànime entre els seus companys. El pla de Colau va generar oposició entre els independents de l'executiva, que simpatitzaven amb Domènech, i en la direcció d'EUiA, liderada pel diputat Joan Josep Nuet. Mena pertany al sector crític d'aquesta formació.

La marxa de Domènech ha deixat a la formació un esvoranc al partit proporcional als càrrecs que ocupava: coordinador, president del grup parlamentari i secretari general de Podem. La seva renúncia ha deixat un enorme buit i ha acabat airejant la profunda debilitat de la formació. Els militants van triar al juliol una executiva els càrrecs que encara no s'han distribuït, des del secretari d'organització al de política municipal.

La divisió va aflorar en aquestes primàries, que va vèncer l'exdiputat, formant tàndem amb Ada Colau, després que el nucli dur de Barcelona en Comú li impugnés la llista que havia confeccionat amb diverses persones de la seva confiança, com la mateixa Elisenda Alamany, portaveu del Parlament. La votació va revelar l'existència de tres famílies: l'oficial, en la qual Ada Colau va recuperar terreny; la dels comuns federalistes, que van rebutjar participar en el referèndum de l'1 d'octubre, i la dels anticapitalistes, que n'eren fervents partidaris.

L'entorn de Colau vol tenir el control i repartir joc amb els seus socis per abocar-se a les municipals. El jeroglífic és complicat perquè el projecte pateix diverses crisis superposades: l'organitzativa –la marca mare coexisteix amb els seus socis, que no volen perdre quota–; la territorial –quadres d'Iniciativa al territori lamenten l'hipercentralisme barceloní dels comuns– i la ideològica. Domènech, que mai hauria fet un discurs com el de Joan Coscubiela els dies 6 i 7 de setembre al Parlament, que van aplaudir des de les seves butaques el PP i Ciutadans, era partidari de bastir ponts amb ERC, però no tots els sectors de Barcelona en Comú aplaudien aquest pla. Federalistes i ecosocialistes consideren que Alamany és un altaveu massa potent del sector independentista, minoritari al partit.

La crisi projecta la seva ombra amb vista a les municipals, on membres de la confluència lamenten l'escassa o poca feina que s'ha fet al territori. Els grups motors als municipis s'estan organitzant, però encara queda activar la maquinària. El pla de Colau de redissenyar la cúpula té resistències al sector d'EUiA, on el diputat Joan Josep Nuet, fora ja de l'executiva, no apareixia entre la terna de coordinadors i al marge de la direcció del grup del Parlament. Podem, mentrestant, encara les seves enèsimes primàries per triar el seu líder. Domènech va mantenir una gran pugna amb Albano Dante Fachin per la seva oposició a ingressar a qualsevol preu a Catalunya en Comú. Curiosament, els inscrits de Podem encara no han estat cridats a votar si s'hi volen integrar.