El president atrevit

Ssisplau, amb la tgeminada) em té absolutament admirat. És el primer president atrevit de tota la nostra història. Només heu de recordar amb quina insuperable contundència rebla el seu discurs amb frases fulminants com “No farem ni un pas enrere!”, o bé amenaçadores com “No acceptarem les resolucions judicials!”, o bé bel·ligerants com “El nostre objectiu és atacar l’Estat!”, etc., etc., etc. S’ha vist mai un president tan agosarat? Ni el mateix Puigdemont, tan fugat, tan rebel, tan segur d’ell mateix, tan gran estadista (com diu molt encertadament l’enorme saviesa de l’Eduard Pujol!), li arriba a la sola de la sabata.

Aquest és un tema que no em puc treure del cap. Qui mai en el món, ni en tot l’univers, ha vist una audàcia i una gallardia semblant? Ningú. Absolutament ningú. I com que no trobo resposta a la meva sorpresa i esbalaïment ensems, no faig sinó preguntar a tots els meus amics com es pot aconseguir un agosarament tan universal. Però ningú no me n’ha donat resposta, excepte un amic meu, també poeta, que me la va enviar per correu electrònic. Efectivament, estimats lectors, aquest amic meu ha trobat l’explicació definitiva a un tal atreviment. Li vaig demanar si me la deixava fer pública. Em va dir que sí, però amb una condició: que no li esmentés el nom perquè, segons ell, si ho fes, els de l’Òmnium no li donarien mai el Premi d’Honor de les Catalanes Lletres, un premi que ell ja fa anys que espera amb fruïció i que, de fet, ja li toca, perquè en queden molt pocs que no l’hagin guanyat. Li vaig prometre que no el trairia i que mai ningú no sabria qui m’ha donat la genial explicació d’un atreviment tan colossal. La resposta és en vers i us la transcric aquí mateix:

Diu que, mig torrat, un dia

va dir en Torra al Puigfugit:

“Tu et torres de rebel·lia,

però et veig acovardit.

Jo en canvi (ja t’ho tinc dit)

em torro de ratafia

i així soc més atrevit”.

Efectivament, l’explicació és la ratafia! Qui s’ho hagués pensat mai? I per això el president·torra (sempre amb t geminada) s’ha apujat el sou: per tenir ratafia a balquena. Estimats lectors; si mai us sentiu covards, apugeu-vos el sou (si podeu) i, amb els diners de la puja, torreu-vos de ratafia. Sereu valents com ell.