Interior mobilitzarà més d’un miler de policies per oferir “suport” als Mossos des de la Diada

No es dirà Operació Copèrnic ni mobilitzarà 6.000 policies nacionals i guàrdies civils, com va fer el Govern de Mariano Rajoy l’any passat per fer front al desafiament independentista a Catalunya, però el ministre Fernando Grande-Marlaska també té en marxa un pla per fer front als previsibles incidents que es produeixin al setembre i l’octubre a Barcelona i a les principals ciutats de Catalunya. El ministre posarà aquest dijous, durant la reunió de la Junta de Seguretat en què participarà juntament amb el president de la Generalitat, Quim Torra, la seva previsió d’enviar més de 1.000 policies i guàrdies civils a Catalunya per col·laborar amb els Mossos d’Esquadra en el manteniment de l’ordre públic. En l’ordre del dia que ha remès a la Conselleria d’Interior ha inclòs un punt en què recull expressament el “suport de les forces i cossos de seguretat de l’Estat en circumstàncies extraordinàries” com un dels temes a tractar en una taula en la qual també s’abordarà la polèmica dels llaços grocs

El pla de Marlaska inclou la mobilització de més d’un miler d’agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil –majoritàriament antidisturbis i repartits a parts iguals entre els dos cossos– d’altres llocs d’Espanya cap a Catalunya, segons fonts policials que des d’Interior declinen confirmar. En el cas de la Policia, les fonts consultades parlen de 10 grups de les Unitats d’Intervenció Popular (UIP), uns 500 efectius. Diverses unitats de Galicia i Andalusia ja han rebut el que en l’argot policial es coneix com a “ordre de servei” i que serveix per iniciar els preparatius per a un desplaçament fora de la seva comunitat de destinació. A la Guàrdia Civil ja va transcendir dimarts que s’havia anul·lat la sortida dels 300 agents que havien aconseguit un lloc en altres casernes d’Espanya i que s’han mobilitzat diversos grups de l’Agrupació de Reserva i Seguretat (ARS) “a la vista de l’evolució de la situació de seguretat a Catalunya”. Interior ja ha iniciat els tràmits per buscar allotjament per a tots ells. Descartat de moment tornar a fer servir creuers atracats al port, atesa l’experiència del cèlebre Piolín, els esforços se centren en hotels i instal·lacions de l’Exèrcit. Una part dels efectius seran enviats a la caserna del Bruc, a Barcelona. La previsió és que aquesta situació d’alerta es mantingui fins al 15 d’octubre, tot i que no es descarta allargar-la fins a final de novembre si els esdeveniments així ho recomanen, apunten fonts policials.

Des d’Interior justifiquen aquest moviments de policies en “l’obligació que té aquest ministeri de preveure tots els escenaris i garantir la seguretat ciutadana” també a Catalunya, malgrat que els Mossos són els principals responsables de preservar-la. A més, destaquen que durant la crisi, les plantilles de les forces i cossos de seguretat de l’Estat es van veure reduïdes en més de 20.000 agents durant els governs del PP. “El dèficit d’agents a Catalunya és crònic”, insisteixen. Segons una resposta parlamentària, el 31 de desembre passat havia d’haver-hi en aquesta comunitat 7.781 agents dels dos cossos, però només n’hi havia desplegats 6.226. Faltaven, per tant, 1.555 policies i guàrdies civils, un 20% del total. El Govern juga diverses cartes alhora, com els independentistes. D’una banda, l’Executiu, sobretot a través de la vicepresidenta, Carmen Calvo, i la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, mantenen contactes, la majoria discrets, per buscar punts de trobada i establir un canal de confiança que s’havia perdut per complet amb l’anterior Govern. Batet ha aconseguit a més que les reunions bilaterals oficials, interrompudes des de feia set anys, es multipliquin i s’ampliïn a tots els sectors. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, clau per al finançament d’una comunitat amb greus problemes d’endeutament com Catalunya, també manté converses fluïdes amb la Generalitat. No obstant això, i malgrat aquest bon to que hi ha en els despatxos, ningú es fia del tot de ningú. Diferents membres del Govern consultats assumeixen que el món independentista està en una batalla interna entre els més pragmàtics d’ERC, que tenen com a objectiu prioritari treure de la presó el seu líder, Oriol Junqueras, i els més durs de Junts per Catalunya, impulsats per Carles Puigdemont, que opten per una estratègia més rupturista. Aquest joc d’equilibris ha portat, creuen al Govern, al discurs de Quim Torra, menys dur de l’esperat pel mateix Executiu, que temia amenaces concretes com l’alliberament dels presos si eren condemnats, cosa que suposaria un nou procés judicial duríssim i portaria tots els responsables de la decisió amb seguretat a la presó.

Com que ningú es fia de com acabarà aquest estira-i-arronsa, el ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, ha posat tot el seu equip alerta pel que pugui passar. Marlaska ha mantingut també contactes continus amb el Departament d’Interior de la Generalitat. Marlaska s’ha centrat en la immigració els últims mesos, però és conscient que aquesta tardor la seva gran prioritat és Catalunya, i ja ha posat tot el seu equip en alerta per analitzar la situació i preparar decisions. A l’entorn de Marlaska insisteixen que les relacions amb la Generalitat són bones i no està pujant la temperatura entre els dos governs, però admeten que l’assumpte de Catalunya monopolitzarà l’activitat del ministeri les properes setmanes.

Interior ha pres aquestes mesures després que els últims mesos Grande-Marlaska hagi rebut diversos informes, la majoria del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), que alertaven de la creixent activitat dels autodenominats Comitès de Defensa de República (CDR). Segons fonts policials, en aquests documents es destacava que aquest cap de setmana els CDR celebraran moltes assemblees, tot i que bona part dels seus membres ja han començat a difondre instruccions a través dels canals de missatgeria instantània com Telegram. Els experts policials alerten que la seva activitat anirà dirigida presumptament a sabotejar les principals vies de comunicació i transport, entre les quals l’aeroport barceloní del Prat, les carreteres d’accés a aquest i a la capital catalana, les connexions terrestres amb França, els ports i l’estació ferroviària de Sants, que ja van bloquejar la tardor passada grups independentistes radicals.

Els mateixos informes mostren els seus dubtes davant quina serà l’actitud dels Mossos d’Esquadra si es produeixen aquestes actuacions i recorden el que va passar amb la policia catalana tant l’1 d’octubre com les setmanes posteriors. Fonts policials es mostren partidàries de passar “del suport a la substitució” dels mossos si es repeteix la situació de llavors. Per això, la proposta que alguns comandaments han fet a Interior és mantenir “en alerta” més de mil agents de la Policia Nacional i Guàrdia Civil per facilitar un ràpid desplegament si fos necessari. “Tot depèn del que surti de la reunió d’aquest dijous i l’actitud que mostrin els representants del Govern”, insisteixen aquestes fonts. En tot cas, la intenció d’Interior és ser caut en les propostes que posarà sobre la taula per evitar trencar ponts en la maltractada relació que es manté amb l’Executiu de Torra i els Mossos