La pressió dels jutges obliga la Moncloa a emparar Llarena

Sense matisos i per mitjà d'un bufet privat belga, el Govern espanyol assumirà finalment la defensa jurídica del jutge Pablo Llarena en la demanda que ha interposat contra ell a Bèlgica l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. La pressió de les associacions de jutges i de l'oposició va obligar aquest diumenge la Moncloa a agafar les regnes del cas i anunciar que assumirà la defensa del jutge sense condicions. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va decidir que s'actués encara que Justícia rebutjava assumir els actes privats que la demanda atribueix al jutge del Suprem.

Sánchez ha volgut posar fi a l'escalada de crítiques del món judicial —només s'ha mantingut en defensa del Govern espanyol l'associació progressista de jutges— i la pressió de l'oposició amb l'anunci, diumenge a la tarda, que l'Executiu ultima la contractació d'un bufet d'advocats per defensar el jutge Llarena a Bèlgica. El magistrat que ha instruït la causa principal contra el procés està citat a declarar en aquest país el 4 de setembre demandat per l'expresident de la Generalitat, i fins ara el Govern espanyol es mantenia en una certa ambigüitat respecte a la seva defensa amb dos arguments: que corresponia emparar-lo en primer lloc al poder judicial i, a més, que l'Executiu no podia assumir "en cap cas" la defensa del jutge pels actes privats que se li atribueixen, segons l'últim comunicat del Ministeri de Justícia de dijous passat.

Aquesta diferenciació entre els actes privats que la demanda de Puigdemont atribueix a Llarena —en realitat, unes declaracions del jutge en una conferència sobre per què no es pot parlar de presos polítics a Espanya— i la defensa "de la sobirania i immunitat jurisdiccional dels tribunals espanyols" que Justícia sí que es comprometia a assumir va desaparèixer en el comunicat difós diumenge per la Presidència del Govern. El text de la Moncloa ja no parla d'actes privats del jutge i es limita a deixar clar que l'Executiu espera que en un temps "breu" culminin els tràmits per a la contractació d'un despatx d'advocats a Bèlgica "en defensa dels interessos d'Espanya", a conseqüència de la demanda presentada per Puigdemont.

La demanda civil contra Llarena, avançada per El Mundo i a la qual també va tenir accés EL PAÍS, té una notable càrrega política. Posa en dubte la imparcialitat del magistrat i conté afirmacions tan contundents com que Espanya està "al costat de Kazakhstan entre els Estats delinqüents que es neguen a sotmetre's als principis que regeixen els drets fonamentals universals".

Fonts de la Moncloa van defensar que l'anunci de la defensa de Llarena no es tractava d'una rectificació, sinó que s'hi havia fet necessari aclarir la postura de l'Executiu davant la revolada. El comunicat de presidència remarcava que els tràmits per contractar el bufet s'havien iniciat "fa dies". Però la veritat és que fins ara el Govern espanyol no havia confirmat la defensa del jutge i l'últim comunicat del Ministeri de Justícia manifestava algunes reserves. L'assumpte es va discutir en la reunió entre Sánchez i el seu gabinet dissabte a la finca de Quintos de Mora (Toledo), segons fonts coneixedores del debat, i diumenge el president va prendre la decisió d'assumir finalment la defensa.

El PP i Ciutadans van carregar contra els "vaivens" de l'Executiu de Sánchez. "Primer ens insulten per criticar la seva incompetència i després fan marxa enrere i fan el que reclamàvem. Immigració, economia... i ara justícia", va criticar el president del PP, Pablo Casado. Ciutadans demanarà la compareixença de la ministra de Justícia, Dolores Delgado, perquè expliqui per què el Govern espanyol volia deixar "tirat i desemparat" el jutge, va avisar la líder catalana, Inés Arrimadas.

L'assumpte havia fet posar el crit al cel a les associacions de jutges i fiscals, que havien acusat el Govern espanyol de "desistiment de funcions". Els juristes consultats pel EL PAÍS coincideixen amb el pronunciament de les associacions professionals. Creuen que el Govern havia de comparèixer en el procés. Javier Tajadura, professor de Dret Constitucional de la Universitat del País Basc, considera que "el que està en joc és la independència del poder judicial espanyol". En aquest sentit, evoca el principi d'"immunitat judicial" que regeix en el dret internacional públic i que comporta que un Estat no pot jutjar-ne un altre, sinó que ha de ser un tribunal internacional qui ho faci, com passa amb el de Drets Humans o el de la Haia .

Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, subscriu la tesi que "l'Estat espanyol ha de defensar la seva jurisdicció i ha de pagar els serveis jurídics que proporcioni l'Advocacia de l'Estat a Llarena", però adverteix que la tramitació de la demanda belga haurà d'esquivar primer alguns problemes processals abans d'acordar-se l'admissió o no. Arbós considera que el jutge Llarena va reclamar empara al Consell General del Poder Judicial fora de termini i que també va respondre a la iniciativa judicial més tard del previst, malgrat que tenia coneixement del text de manera extraoficial perquè l'hi van fer saber els advocats de Carles Puigdemont.