El PSOE assumeix l’anul·lació dels judicis franquistes que demanen els seus socis catalans
Lastra, portaveu socialista, assegura que aquestes anul·lacions s'aprovaran ben aviat
El Govern de Sánchez i el PSOE estan disposats no només a exhumar les restes del dictador Francisco Franco, sinó també a desenvolupar altres exigències històriques de les víctimes del franquisme, com l'anul·lació dels judicis de la dictadura. ERC i el PDeCAT han aprofitat el debat sobre el decret llei que permetrà l'exhumació per exigir l'anul·lació d'aquestes sentències, una mesura que havien rebutjat anteriors governs socialistes. Adriana Lastra, portaveu del PSOE, assegura que aquestes anul·lacions s'aprovaran ben aviat. Hi ha diverses alternatives parlamentàries per fer-ho.
El Govern socialista només té 84 diputats, molts menys dels 169 que tenia José Luis Rodríguez Zapatero quan va tirar endavant la Llei de Memòria Històrica, que va marcar una fita en forçar el canvi de nom de centenars de carrers i places que homenatjaven el franquisme, la retirada de plaques, i la concessió d'ajudes importants a les associacions que es dediquen a buscar els desapareguts espanyols. Però amb aquests 84 escons, sumats al suport dels socis que van votar a favor de la moció de censura, pretén arribar molt més lluny que Zapatero. No només està decidit a exhumar les restes de Franco —el decret llei s'aprova demà divendres—, sinó que està disposat a desenvolupar una nova Llei de Memòria Històrica més ambiciosa, que inclogui mesures simbòliques importants, com l'anul·lació dels judicis franquistes.
Sempre que s'havia intentat amb algun cas concret, com el de Salvador Puig Antich, Julián Grimau o Lluís Companys, la Sala Militar del Tribunal Suprem havia rebutjat anul·lar les sentències perquè considera que s'atenien a la legalitat vigent en aquell moment. El Govern de Zapatero va sentenciar en la llei de memòria la il·legitimitat d'aquests tribunals militars que van fer els judicis sumaríssims, però no va anul·lar les sentències per por de provocar “inseguretat jurídica”. Ara el PSOE sí que sembla disposat a arribar més lluny i ha respost afirmativament a la petició que li fan especialment els seus socis catalans d'ERC i el PDeCAT perquè anul·li sentències com la de Companys, president de la Generalitat assassinat el 1940 després de ser detingut per la Gestapo a França.
“Si el Govern del PSOE vol el suport d'ERC per exhumar Franco s'ha de comprometre a anul·lar la sentència al president Companys, símbol de milers de catalans i espanyols afusellats. Fer el que el 2004 van dir que farien i després s'hi van negar. Mantindrem la nostra coherència”, ha reclamat Joan Tardà, portaveu d'ERC. Els republicans, que encara no han començat a negociar amb el PSOE, volen “el compromís del Govern que l'anul·lació dels judicis del franquisme es farà abans de finalitzar la legislatura”, assegura Tardà a EL PAÍS.
Ciutadans en rebutja l'anul·lació
El partit d'Albert Rivera rebutja que es declarin nul·les les sentències de la dictadura, entre les quals hi ha les de l'expresident de la Generalitat Lluís Companys, perquè considera aquesta mesura "revisionisme històric judicial" i entén que la Llei de Memòria Històrica ja dona solució al problema de legitimitat democràtica d'aquests veredictes. "Fer revisionisme històric de sentències judicials no té cap sentit", ha subratllat el secretari general del grup parlamentari, Miguel Gutiérrez, en compareixença de premsa. "La Llei de Memòria Històrica ja donava solució a aquestes coses”, ha afegit.
El PDeCAT també demana l'anul·lació dels judicis franquistes i una reforma integral de la Llei de Memòria Històrica, assenyala a aquest diari el seu portaveu al Parlament, Carles Campuzano. Però de moment no ho condiciona al vot del decret, al qual en cap cas la formació s'oposarà, tot i que manté converses amb els socialistes.
El soci principal del Govern espanyol, Units Podem, ha anat més lluny plantejant una revisió de la Llei d'Amnistia, tot i que assegura que avalarà qualsevol mesura que aprofundeixi en la memòria històrica. Ione Belarra, portaveu adjunta del grup parlamentari, ha declarat a La Sexta: “No pot ser que no s'hagin jutjat els crims del franquisme i que la Llei d'Amnistia s'hagi convertit en una llei de punt final”.
El PSOE garantirà a ERC i el PDeCAT la seva intenció de fer aquesta reforma de manera immediata per aconseguir el seu suport al decret d'exhumació de les restes de Franco. Hi ha dues vies parlamentàries per aconseguir aquesta anul·lació. Una, aconseguir que la Mesa del Congrés, controlada pel PP i Ciutadans, desbloquegi una proposició de llei del PDeCAT presa en consideració el novembre del 2017 amb el suport del PSOE, Podem, ERC i el PNB, l'abstenció de Ciutadans i el rebuig del PP. Des de llavors la Mesa la bloqueja ampliant el període d'esmenes indefinidament.
L'altra és que el Govern espanyol compleixi el que va prometre al juliol la ministra de Justícia, Dolores Delgado, i registri una nova llei de memòria històrica més àmplia que inclogui l'anul·lació dels judicis polítics del franquisme, la possible il·legalització de la Fundació Francisco Franco i la garantia que l'Estat assumirà la recerca dels desapareguts. Amb qualsevol de les dues opcions, Adriana Lastra va assegurar ahir a EL PAÍS que l'anul·lació tirarà endavant i, per tant, hi ha una sintonia total en aquest assumpte amb els grups que van donar suport a la moció de censura.
Alguns dels casos més importants
Lluís Companys. L'expresident de la Generalitat de Catalunya va ser detingut a França per la Gestapo l'agost del 1940, i posteriorment executat després de ser condemnat a mort en un consell de guerra sumaríssim a Espanya.
Miguel Hernández. El poeta va ser condemnat a mort com a autor d'un delicte d'adhesió a la rebel·lió el 1940 per un consell de guerra, pena després commutada per la de 30 anys de reclusió. Miguel Hernández va morir a la presó el 1942.
Julián Grimau. El dirigent comunista va ser l'últim executat pel franquisme. Un consell de guerra sumaríssim el va condemnar per "rebel·lió militar continuada" el 1963, i després va ser afusellat.
Salvador Puig Antich. El jove anarquista va ser l'última persona executada a Espanya pel mètode del garrot vil el 1974, després de ser condemnat a mort per un consell de guerra.
Julián Besteiro. Catedràtic i expresident del PSOE, va ser jutjat per un consell de guerra i condemnat a cadena perpètua, va morir el setembre del 1940 víctima d'una infecció pel tracte que va rebre a la presó.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
