Les escurçanes violetes vistes al litoral català no són perilloses

L’escurçana, o escurçó (Pteroplatytrygon violacea) s'està albirant, des de fa més d'una setmana, a diverses platges del litoral català. És una espècie que es mou habitualment en mar obert, però no és perillosa ni agressiva. Si se la molesta o se l’acorrala, això sí, pot clavar unes espines que té damunt de la cua i que produeixen inflamació i molt dolor a causa del verí que desprenen. Segons Protecció Civil, no cal tancar les platges, simplement intentar no apropar-s’hi.

A finals de juliol es van detectar els primers exemplars d’escurçana violeta a la platja Savinosa, a Tarragona. Des de llavors, la seva presència ha estat una constant en ports i platges de Cunit, el Vendrell, Cubelles, Begur, el Port de la Selva, l’Escala, Roses, Llançà, Colera i Portbou, entre d’altres. El Departament de Territori i Sostenibilitat recorda que es tracta d'una espècie “d'aigües càlides de tot el planeta, també les del Mediterrani”. La seva presència, no obstant això, “no és freqüent a la costa”, apunten les mateixes fonts. El seu albirament aquest any “pot estar relacionat amb l'augment de la temperatura de l'aigua del mar en zones d'aigua més freda de la costa catalana”, agreguen.

Altres experts també apunten que la causa pot ser el seu possible període de reproducció, encara que segons el biòleg de Submon Àlex Bartolí, especialista en taurons —de la mateixa família que les escurçanes— “copulen a la primavera i a l'estiu s'apropen a la costa per tenir les cries, encara que al Mediterrani es desconeixen la majoria de les seves zones de reproducció”.

L'espècie que s'està albirant a les platges no té valor comercial; és a dir, no és la mateixa que es menja. Es tracta d'una espècie pelàgica que neda a meitat de columna d'aigua i s'alimenta de peixos petits, mol·luscs o crustacis. Un dels seus grans problemes és la captura accidental per les barques de pesca de palangre, que una vegada les capturen les retornen al mar. Hi ha diferents escurçanes que visualment s'assemblen, però aquesta només viu uns 10 anys i pot arribar a mesurar 80 centímetres d'ample.

“No són agressives, no ataquen i intenten fugir, però si se les vol agafar, trepitjar o molestar es defensen amb les dues espines en forma dentada que tenen a la part més propera al cos de la cua per defensar-se dels seus depredadors”, assevera Bartolí. Segons aquest expert, la picada produeix inflamació i un intens dolor a causa del verí que desprenen, per la qual cosa es recomana acudir a la Creu Roja o a un centre de salut per extreure l'espina, si ha quedat clavada, i rentar la ferida amb aigua molt calenta “que desfà la proteïna del verí”.

No és habitual veure-les, però l'agost del 2014 també es van detectar a Blanes. “De la mateixa manera que han aparegut, se n'aniran”, rasa Bartolí.