L’alcaldessa de Roses admet la seva impotència per frenar el ‘top manta’

"Em sento sola i impotent davant un problema de fons, estructural i de país", assegura l’alcaldessa de Roses (Alt Empordà), Montse Mindan, que aquest dimarts ha fet pública una reflexió en la qual critica que s’intenti atribuir a l’administració local el deure d’acabar amb un fenomen cada vegada més estès i incontrolable com el top manta. En la seva reflexió enumera una sèrie de factors pels quals creu que no hi ha, actualment, una solució i assenyala directament, entre d’altres, la judicatura, la policia i la societat en general.

Roses, a la Costa Brava, multiplica per cinc cada estiu els seus 19.500 habitants. Disposa d’un passeig de tres quilòmetres davant del mar a Santa Margarida, que s’omple diàriament d’uns 400 manters. Al marge de Barcelona, és un dels municipis més afectats per la venda il·legal a Catalunya. La regidora assegura que els serveis que ofereixen els Consistoris són els mateixos que durant la resta de l’any; "com a molt", matisa, “podem contractar personal de suport en la policia local o informadors turístics”. Aquest estiu, la plantilla de la policia s’ha incrementat en 10 agents —ara en són 50— i han contractat sis efectius de seguretat privada. "Hem arribat a fer tot tipus d’actuacions per intentar evitar aquest fenomen, des de ruixar el terra del passeig fins a pintar un carril bici", assegura, sense èxit.

Destaca que s’han reunit amb advocats, jutges, representants de grans marques, defensors de la propietat industrial, Mossos, Guàrdia Civil, Policia Nacional, "sempre buscant una solució que acabés amb aquest desordre i pogués donar resposta als comerciants, els principals afectats per aquest assumpte". També recorda que fa dos anys els municipis afectats van ser convocats a diverses reunions a la seu del Síndic de Greuges amb els departaments de Comerç, Serveis Socials i Interior de la Generalitat. "Semblava que, unint esforços, fent una campanya informativa dirigida al comprador, buscant alternatives de feina per als immigrants o doblant les hores de vigilància policial, podíem aconseguir-ho. No ha estat així", lamenta.

Mindan atribueix el fracàs d’aquesta col·laboració —i de la lluita contra el top manta— a diversos factors, entre els quals que "la llei qualifica aquesta activitat com una falta administrativa". "Requisar el material", afegeix l’alcaldessa, "i imposar-los una multa (que mai pagaran) no soluciona gaire res". En aquest sentit, assenyala que tampoc va prosperar la sol·licitud presentada per la Generalitat al Congrés, demanant "que la reiteració de la falta fos penal". Tampoc ajuda que "per als jutges no és un greu problema ja que els articles no són considerats falsificacions sinó imitacions que no enganyen el comprador", i que quan se sol·liciten ordres als jutges per accedir a baixos o domicilis dels manters (prèvia investigació), "no arriben".

"La solució no és policial", assegura la regidora, que no creu que la resposta a aquesta pràctica il·legal passi per multar el comprador, ni a confiscar gènere —per bé que ho fan—, perquè "com que és una falta administrativa, el denunciat torna la mateixa tarda al punt de venda amb gènere nou". Mindan, que recorda que es tracta d’un col·lectiu cada vegada més agressiu, considera que tampoc se soluciona amb la tensió que ha de viure la Policia Local diàriament per intentar de dissuadir el venedor que no posi la manta. "Crec que es pot entendre que ens caldria un cordó policial de centenars d’agents al llarg de tot passeig per poder evitar l’estesa de mantes, ja que el principi de proporcionalitat no existeix per molts efectius que arribem a contractar", lamenta.

Als representants de la propietat industrial també els atribueix part de la culpa, ja que "reclamen mà dura i denuncien els casos de venda en mercats i botigues, i sembla que els no afecti quan aquesta venda és al carrer". Els mateixos manters no volen deixar la venda il·legal, "se’ls ofereixen els serveis municipals de recerca de feina (com a tots els censats) i els rebutgen” i als que venen només durant la temporada “n’hi ha qui els ajuden llogant-los pisos —fins per a 10— i locals", d’altres els "ocupen".

A això cal afegir que en les actuacions policials "hi ha turistes que els defensen i esbronquen la policia". I també cal esmentar, critica l’alcaldessa, que "cada dia se sap d’immigrants que creuen l’estret buscant una vida millor i resulta que el nostre país no té resposta per a totes aquestes persones i, malgrat que se sap que són entre nosaltres, es mira cap a un altre costat sense pensar que han de menjar, dormir, viure".