La construcció de 2.200 habitatges posa en alerta a la Costa Brava

Els nous plans urbanístics que s’han engegat a primera línia de mar en diversos municipis de la Costa Brava han indignat entitats i grups ecologistes. La plataforma Sos Costa Brava ha titllat “d’obsolets i caducs” i una amenaça al medi ambient la construcció de més de 2.200 habitatges nous i altres projectes semblants. El Govern, per la seva banda, defensa la legalitat d’aquests plans.

Després dels anys de crisi econòmica, sobretot en el sector de la construcció, una allau de projectes urbanístics planen sobre la Costa Brava. Segons Marta Ball-llosera, portaveu d’IAEDEN-Salvem l’Empordà i membre de SOS Costa Brava, “la majoria d’aquests projectes tenen el seu origen en planificacions de l’època franquista i dels anys 80 i 90. Són fòssils urbanístics que s’arrosseguen des de fa temps, però la normativa ha canviat moltíssim, com per exemple en el tema dels pendents del terreny”.

Más información

Girona mira cap al turista rus davant de la caiguda de l’espanyol

Lloret pugna per deixar enrere el turisme de borratxera

Ball-llosera assegura que es tracta de “models urbanístics caducs i que la justificació jurídica per continuar construint és irregular”. “Hi ha molta jurisprudència”, afirma. Els més de 2.200 habitatges que està previst construir, 1.076 a Pals, 265 a Aiguafreda (Begur), els 72 apartaments de luxe a la Pineda d’en Gori (Palamós), i projectes semblats a Palafrugell, Mont-ras, Llançà i Tossa de Mar, han fet que una vintena d’entitats i associacions ecologistes s’hagin unit per fer-li front i denunciar-ho

públicament.

En total, en poques setmanes, la plataforma ha recopilat informació de més d’una vintena de projectes que s’estan tramitant o ja s’han aprovat, set dels quals, però, els que encara són a temps de paralitzar, ja han començat la seva ofensiva. Per exemple, contra la urbanització de la muntanya de Sant Sebastià a Palafrugell. El conjunt de plans urbanístics que s’han fet públics, representaran, segons els ecologistes, “greus impactes acumulatius, tant ambientals com paisatgístics, sobre el litoral de Girona, importants efectes negatius sobre la mobilitat, els recursos hídrics i els aqüífers sobreexplotats, el paisatge i la sostenibilitat del territori”. Per això han impulsat una campanya d’accions de defensa del litoral, i una altra de recaptació de fons.

La plataforma va començar el 4 d’agost passat la campanya “Ni un pam més de ciment a la Costa Brava”, per recaptar els 20.000 euros que preveuen que costaran els tràmits i la contractació de tècnics i advocats per intentar paralitzar els projectes urbanístics. Ja ha reunit el 10% del total. Ball-llosera, assegura que, tot i que cal l’efectiu, “la urgència no és tant econòmica com el fet d’aconseguir aturar l’allau d’amenaces urbanístiques que planen sobre el medi ambient, el paisatge i la qualitat de vida a la Costa Brava”.

Després de la denúncia feta per SOS Costa Brava, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha defensat la legalitat dels plans urbanístics impulsats pels ajuntaments del litoral gironí. “Els planejaments són correctes i, quan ens arribin, posarem la nostra dosi de comprovació de la legalitat urbanística”, va dir en declaracions a Europa Press. Calvet va defensar que ja hi ha hagut una reducció important de sòl urbanitzable, apostant per més espais lliures i equipaments: “És legítim que qualsevol persona o entitat expressi la seva opinió, però estem molt segurs de la política urbanística de la Generalitat, que preserva el territori i que els darrers anys ha dut a terme mesures que desclassifiquen el sòl”.

Tranquil·litat a la Costa Dorada

La primera línia de mar de la Costa Dorada està més tranquil·la. Ramón Ferrer, del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya, apunta cap a dos fronts oberts. D’una banda, la Budellera, un barri nou de la zona de Llevant, amb més de 4.000 habitatges, hotels, un centre comercial i oficines. El projecte, que s’ha aturat per tercera vegada, el rebutgen veïns, ecologistes i diverses formacions polítiques. També s’està en litigi des de fa anys per impedir la tramitació del pla parcial urbanístic de Muntanyans II, a Torredambarra, on la Sareb, propietària dels terrenys, vol construir 543 habitatges. A Torredembarra s’intenta impedir la construcció de dotze

xalets més.