Silenci pels morts del 17-A

“Hi ha un moment en què has de deixar de pensar”. Elisabet Caritg va perdre la seva mare, Pepita Codina, a la Rambla de Barcelona el 17 d’agost del 2017. Pepita va ser envestida per la furgoneta dels terroristes. Caritg, que va sofrir factures múltiples i un cop al cap que li ha causat un lleu vertigen crònic, continua sota teràpia psicològica: “Costa molt parlar de tot allò”.

Alicia Suárez va ser atropellada a Cambrils (Baix Camp), en el segon atemptat del 17 i 18 d’agost del 2017. Suárez es disposava a prendre un gelat amb la família després de sopar quan la va atropellar, al passeig marítim, el segon vehicle de la cèl·lula d’Estat Islàmic que va atacar a Catalunya. “No vull parlar d’aquest tema”, diu Suárez per telèfon des del seu domicili a Saragossa. La seva germana Ana va morir apunyalada pels terroristes.

La dificultat de plantar cara al trauma és el comú denominador entre les víctimes supervivents i els parents dels 16 morts. Són pocs els que tenen esma per afrontar en públic el dol. EL PAÍS ha contactat amb els parents i amistats de nou dels morts en els atemptats, i només en dos casos algú ha accedit a explicar el seu purgatori. En la majoria de respostes s’argumenta que el dolor encara és massa intens. L’única assassinada a la Rambla que era resident a Barcelona va ser Silvina Pereyra, una ciutadana d’origen bolivià que treballava al mercat de la Boqueria. Pereyra havia estat empleada a la parada de fruites i sucs Vidal Pons. Un representant de l’empresa prefereix no comentar aquells fets perquè, assegura que “l’experiència va ser molt bèstia i encara tenim treballadors afectats anímicament”.

Alicia Suárez va patir una fractura de pelvis i de maluc, i va perdre bona part de la dentadura, segons va explicar el juny passat al diari Heraldo de Aragón el seu cunyat, Roque Oriol, marit de l’Ana i també ferit a l’atac. Oriol continua en tractament psicològic i assegura que té seqüeles de l’hemorràgia que va patir al cap. Oriol tampoc vol aparèixer als mitjans. La principal excepció és Javier Martínez, pare d’en Xavi, el nen de 3 anys de Rubí que va perdre la vida a la Rambla juntament amb el seu oncle Francisco López. Martínez ha concedit diverses entrevistes; en la seva darrera aparició, el 28 de juliol a TV3, va assegurar que la premsa no els ha deixat tenir un dol tranquil: “Hi ha periodistes que fan mal, han d’entendre que som persones que patim. No ens han deixat passar el dol”.

Hi ha un moment en què has de deixar de pensar”, diu una afectada 

Martínez també ha insistit que ha de millorar el protocol d’atenció als familiars: en el seu cas, no va poder enterrar el fill fins quatres dies després de la seva mort. Martínez repeteix que el que busca és que la mort d’en Xavi “serveixi per a alguna cosa”. Martínez s’ha interessat pels problemes d’integració dels terroristes de Ripoll i fins i tot ha volgut conèixer, sense aconseguir-ho, els pares d’aquests: “Jo volia conèixer la família. Com a pare sé el que és perdre un fill, però perdre un fill, sabent el que ha fet, ha de ser més dur”.

Juan Zapatero és sacerdot i cosí de Conchita Villán, la mare de Pau Pérez, segrestat i assassinat pel terrorista Yones Abouyaaqoub en la seva fugida de Barcelona. Zapatero va oficiar una missa per Pérez i va escriure diversos textos dedicats al seu nebot. Dona suport emocional als pares, residents a Vilafranca del Penedès, per acceptar la mort d’en Pau: “Continuen passant per moments de no creure-s’ho. No hi ha temps per assumir la pèrdua. Jo els dic que no li donin més voltes, perquè es tornaran bojos”, explica Zapatero. Aquest familiar de Pau Pérez destaca, com García, que van trigar moltes dies a poder veure el cadàver i enterrar-lo. Els pares també van passar per un moment d’obsessió, segons Zapatero, per saber exactament com va morir Pérez, fins que el seu advocat els va convèncer que el millor era no seguir insistint pel bé de la seva salut i recuperació.

Fiona Wilson, inspectora de policia de Vancouver (Canadà) filla d’una de les víctimes estrangeres, Ian Moore Wilson, va emetre l’agost del 2017 un comunicat en què demanava als mitjans de comunicació que no contactessin més amb la família. Un any després continua sense estar disponible. En aquell comunicat, Wilson va descriure el perfil del seu pare i també va agrair a diverses persones l’atenció dedicada a la família durant l’atac, en especial a un ciutadà de Barcelona de nom Albert que va traslladar un membre de la família amb la seva moto a l’hospital. Heidi Nunes Tucker, dona de Jared Tucker, estatunidenc atropellat pels terroristes a Barcelona, tampoc ha contestat a la sol·licitud d’aquest diari. L’any passat va explicar a l’agència Associated Press que volia identificar i contactar amb l’última persona que va parlar amb el seu marit, un cambrer de la Rambla que va intentar salvar-li la vida, segons va veure en vídeos de l’atemptat.

Caritg i la seva mare es van traslladar de Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) a la capital catalana per fer unes compres. “Encara avui et fas moltes preguntes”, explica Caritg: “Per què es va permetre si sabien que hi havia risc?; per què hi ha gent que té relació amb aquesta gent?; per què vam perdre el que més estimàvem?”. Caritg només ha tornat un cop a Barcelona, per visitar un metge; tampoc s’imagina visitant de nou la Rambla: “Ara només vull tranquil·litat, la naturalesa, evitar aglomeracions. Tant de bo torni a ser jo, d’aquí a un temps”.