_
_
_
_

L’home que alertava de la radicalització del PDeCAT

David Bonvehí, polític pragmàtic i de perfil discret, assumeix la presidència del partit hereu de CDC jurant lleialtat a Puigdemont

Cristian Segura
El president del PDeCAT, David Bonvehí.
El president del PDeCAT, David Bonvehí.JOAN SÁNCHEZ

David Bonvehí ha demostrat que és un polític pragmàtic per poder ser beneït per Carles Puigdemont com a nou president del PDeCAT. Bonvehí ha mantingut sempre un perfil discret, allunyat del radicalisme i de la provocació digital que mostra el seu amic i expresident de la Generalitat. Un altre expresident, Artur Mas, hi va confiar per refundar la nova CDC. El 2017 va defensar l’aleshores coordinadora general del partit, Marta Pascal, en els seus enfrontaments amb Puigdemont i va argumentar que el PDeCAT no podia ser més radical que ERC. Ara mirarà de convèncer les famílies del PDeCAT per integrar-lo –o diluir-lo, el temps ho dirà– a la Crida Nacional, la nova força de l’independentisme més arrauxat que capitanegen Puigdemont i el seu president interí, Quim Torra. “Si ets del PDeCAT, has de ser de la Crida”, va dir Bonvehí diumenge.

L'actual president del PDeCAT va néixer el 1979 a Camps, un poble que pertany al terme municipal de Fonollosa (Bages), de 50 habitants, en què només hi vivien cinc nens, segons recordava Bonvehí el 2011. És advocat de formació i durant quatre anys (2003-2007) va ser alcalde de Fonollosa. El 2007 va deixar temporalment la política per un accident de trànsit que li va causar una paraplegia. Bonvehí va consolidar una amistat amb Puigdemont des que el 2010 es va estrenar com a diputat al Parlament. Va ser apadrinat per Mas el 2016 per ser el segon de Pascal en les tasques d’intendència de la fundació del PDeCAT. Bonvehí va sortir el juliol del 2017 en defensa de Pascal quan aquesta va defensar la continuïtat del conseller d’Empresa Jordi Baiget al Govern. Baiget va ser destituït llavors per Puigdemont per haver dubtat de la viabilitat de la independència unilateral. “El PDeCAT ha de tenir vida pròpia i opinió pròpia”, va dir Bonvehí a la televisió Canal Taronja. Tot i això, Bonvehí ha insistit els darrers anys que se sent “molt proper a l’estil Puigdemont”. 

En la conferència ideològica del PDeCAT del maig del 2017, Bonvehí va advocar per evitar una fractura a Catalunya entre el món rural i l’urbà. Llavors va argumentar que “la cohesió territorial” no suposa “una Catalunya homogènia”, però entenent aquesta diversitat més com una mena de país ric en folklore que no pas com una societat en què a les grans zones urbanes es va imposar un partit antagònic al catalanisme, Ciutadans: “Estimem Catalunya en la seva diversitat, de paisatges, d’activitats, d’expressions culturals, de maneres de parlar, de tradicions”. 

Un any més tard, Bonvehí ha estat l’escollit per gestionar el cop de timó en el que havia de ser el gran partit de centre català. Bonvehí demostra una gran capacitat d’adaptació respecte a les paraules que va expressar en una reunió amb militants l’abril del 2017, l’únic moment polèmic de la seva trajectòria. Una regidora d’ERC va filmar i filtrar una intervenció seva durant una trobada amb les bases del PDeCAT a Manresa. Bonvehí va assegurar que la via unilateral podia acabar en fracàs i que, en aquest cas, el PDeCAT s’hauria de presentar a unes eleccions amb “un candidat autonomista”. En aquella reunió amb militants, Bonvehí també va advertir que el PDeCAT havia de ser un partit “moderat”, una posició que no aconseguien projectar entre la ciutadania: “Molts votants de bona fe de Duran [exlíder d'Unió] han de poder votar pels nostres. Nosaltres no podem ser més radicals que els d’ERC o la CUP. Perquè cada dia sembla que Junqueras és el moderat i la gent vota el moderat. I nosaltres som molt radicals i la gent no és tan radical”. Bonvehí haurà de liderar ara un partit que ha apostat per ser més radical que ERC.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_