Mobilitat intel·ligent

En un debat recent a la Setmana de la Ciència, el professor Ramón López de Mántara, investigador del CSIC i expert en intel·ligència artificial, va vaticinar que en 20 o 30 anys els carrers de les grans ciutats com Barcelona no s’assemblaran gaire als actuals. El gran canvi el provocarà la revolució de la mobilitat. Hi conflueixen dos vectors molt poderosos: la necessitat de substituir els cotxes que es mouen amb combustibles fòssils per raons ambientals i de salut, i els nous desenvolupaments de la intel·ligència artificial.

Sobre la substitució del motor de combustible, no cal discutir gaire. No podem seguir enverinant el planeta, però, sobretot, no podem permetre que cada any morin prematurament més de 3.000 persones a Barcelona a causa de la contaminació, segons un estudi de CREAL. Si fossin morts per atropellament, per exemple, fa temps que haguéssim aturat el trànsit per posar-hi remei. Però són morts que passen desapercebudes perquè en el certificat de defunció no figura com a causa de la mort la contaminació, sinó l’ictus, l’infart o la insuficiència respiratòria que l’han provocada.

Quant al vector tecnològic, pot semblar que 20 anys són pocs, però en realitat són molts tenint en compte l’acceleració constant dels processos que estem vivim. El primer telèfon intel·ligent va ser presentat per Steve Jobs el gener del 2007 i només cal aixecar la vista del mòbil en un vagó del metro de Barcelona per comprendre fins a quin punt, en només 10 anys, ha revolucionat la comunicació i el consum de cultura i d’informació. No es coneix cap tecnologia que, havent aconseguit la maduresa, no s’hagi implantat i aquest procés és cada vegada més ràpid. Tècnicament, el cotxe elèctric, autònom i connectat és ja una realitat. Google i Uber mantenen una aferrissada cursa pel vehicle sense conductor, la principal dificultat del qual no és de naturalesa tècnica, sinó com s’ha de garantir la seguretat.

La tecnologia ha aconseguit el nivell de maduresa necessari i en aquest moment està més avançat el desenvolupament del cotxe intel·ligent i autònom que la tecnologia urbana que ha de fer possible que es generalitzi. De la mateixa manera que està més avançat el desenvolupament del cotxe elèctric que les infraestructura de recàrrega per fer-lo plenament funcional.

Les ciutats hauran de posar-se les piles ràpidament per facilitar els desenvolupaments d’una mobilitat més neta i més saludable. El dia que totes les motos que circulen per Barcelona siguin elèctriques, la ciutat serà tota una altra. La mateixa ciutadania està prenent decisions en aquesta direcció. Ara assistim a l’eclosió dels artefactes elèctrics individuals. Els 200 quilòmetres de carril bici que hi ha a Barcelona s’han vist envaïts de sobte per un torrentada de patinets. Mentre els autobusos circulin a una mitjana de 15 quilòmetres per hora, els patinets i les bicis elèctriques seran una alternativa molt avantatjosa. Però aquest tipus de mobilitat només és apte per a persones d’una determinada edat i condició física. La resta haurà de confiar que les administracions siguin capaces d’articular un sistema metropolità de transport públic molt més ràpid i extens.

Però el canvi més important arribarà amb el comerç electrònic. La compra per Internet s’està estenent molt ràpidament. Això significa que la tendència és ja imparable, la qual cosa ens porta a un canvi de paradigma. Ja no és el comprador el que es desplaça al lloc on s’emmagatzemen els objectes, sinó que són els objectes els que viatgen al lloc on es troba el comprador. És impensable que aquest sistema de repartiment a domicili es pugui generalitzar sense col·lapsar la ciutat de furgonetes tan contaminants com les que ara s’ocupen de la logística de repartiment.

De fet, és un contrasentit que existeixin grans centres d’emmagatzematge, com els d’Amazon, totalment automatitzats i després el transport s’hagi de fer pel sistema tradicional, lent i col·lapsat. Aquí és on els nous sistemes poden tenir la seva oportunitat. Amazon inverteix una fortuna en el seu programa Primer Aire de repartiment a domicili amb drons i Google li segueix les passes amb l’ambiciós Project Wing. No és difícil imaginar que els terrats dels edificis acullin en el futur plataformes de descàrrega per a drons i tampoc es creïn circuits de vehicles autònoms controlats des de grans centres operatius per al transport de persones. La possibilitat de circular amb el cotxe propi per la ciutat en rutes lliures i improvisades pot tenir els dies comptats. Les tecnologies són aquí. Maduren a gran velocitat. Ara només cal assegurar la forma més intel·ligent d’utilitzar-les per garantir que estiguin al servei del bé comú.