Norma Comics, premiada com a millor botiga internacional a la fira Comic-Con

El caçarecompenses Boba Fett s’emporta a Han Solo congelat en carboni, com a la pel·lícula L’imperi contraataca, però aquest cop cadascú porta un paper enganxat amb cinta adhesiva que diu “venut”. “Just demà diumenge els deixarem a casa del seu amo; en condicions normals ens faria una mica de pena; però ja els refarem amb una altra cosa”. Les reproduccions, a escala natural, són a l’aparador de Norma Comics de Barcelona, i que les d’ahir no fossin unes condicions normals a la botiga, com diu el seu responsable, Germán Puig, és perquè la matinada de dissabte passat va ser guardonada amb el premi Eisner com la millor llibreria de còmics del món, una cosa semblant als Oscar del sector, en el marc de la fira Comic-Con de San Diego.

La parella starwarsiana (l’esfereïdora quantitat de 19.800 euros: ningú va dir que el món del còmic fos cosa d’indigents) no és més que una de les gairebé 80.000 referències (uns 23.000 objectes diferents) que constitueixen el magatzem i la botiga que el 1983 va fundar Rafa Martínez, que sis anys abans va crear Norma Editorial, cansat que la majoria de les escasses botigues on es podia aconseguir un còmic en aquella Barcelona fossin gairebé coves de Zaratustra valleinclanesques: desendreçades, molt per a iniciats i capritxoses en la seva oferta i en la seva estètica. “En aquesta època, llibreries bones i agradables del gènere només hi havia Continuará [creada el 1980] i aquesta”, rememora Puig, des dels 16 anys que és client de Norma Comics i que encara recorda quan l’entrada i el primer replà d’avui eren gairebé tota la botiga. Ara ell, 25 anys a la casa, és l’encarregat de gairebé 1.100 metres quadrats, en dues plantes, on treballen 20 persones per atendre un client el retrat-robot del qual és “més que canviar s’ha ampliat amb el manga i amb les noies, abans inexistents com a consumidores del gènere”, explica.

El del còmic japonès és un públic més jove, que és el que envaeix la planta inferior de la llibreria, on estan tots els mangues imaginables i el seu món, i fins i tot les samarretes esportives de la sèrie Oliver i Benji. La planta de dalt és on està la producció europea i nord-americana, que demana el lector d’entre 40 i 50 anys, que a més sol anar acompanyat dels seus fills, com es va comprovar ahir mateix. En qualsevol cas, tots són algunes de les aproximadament 2.500 persones que, de mitjana, van a la botiga els dissabtes; entre setmana, l’afluència de públic és només d’un miler de persones diàries.

“Tenen ninots de nuvis així friquis?”, pregunta una senyora d’edat avançada a Puig, que en aquest moment és a prop de la vitrina amb una varietat inacabable de varetes de Harry Potter, no gaire lluny d’unes figures de Batman de porcellana o unes catifes d’entrada de pis de Pesadilla antes de Navidad, de Tim Burton… El marxandatge ha crescut en aquesta última dècada, admet Puig, que n’és un dels impulsors. “És cert que tenim molt, però les vendes en relació als àlbums i els llibres van bastant a l’hora; aquí només no tenim el que les editorials mateixes ja no tenen”, diu. Es creua poc després un dels joves llibreters, que es mou decidit i amb agilitat entre el ventall de publicacions davant la imprecisa petició d’una jove que buscava alguna cosa per regalar-li al seu promès, de qui, com a única informació, només sap que “li va agradar molt Hellboy”.

L’eclosió de pel·lícules sobre herois de la Marvel i les sèries televisives “han reforçat” el negoci d’una llibreria que, com tot el sector editorial, es va ressentir amb els anys de la crisi iniciada el 2007, però que si convé “combatem també apostant en noves àrees i reinvertint; érem molt a munt llavors”. En part, era així perquè des del 2000 van començar amb la venda electrònica, hereva en aquest cas de la pionera venda postal. Sense donar xifres, Puig admet que aquesta pota comercial “és la que més està creixent” malgrat la competència d’Amazon. El resultat global, afirma, és que “Norma Comics no té per què envejar grans llibreries internacionals del sector, com la londinenca Forbidden Planet”.

Això és el que, al seu parer, va valorar el jurat del premi Eisner, que la va triar, després de diversos talls entre les 20 llibreries nominades, entre les cinc finalistes, competint amb botigues de països com Anglaterra, Irlanda, Portugal i els Estats Units. A banda de la diversitat de productes, el disseny o la divulgació, els Eisner també vigilen la col·laboració en accions socials, en què Norma Comics també té alguna cosa a dir: “El 0,5% de la nostra facturació es destina a la fundació Pare Manel d’acció social i educativa”.

Per si de cas, no paren: la llibreria, que té cinc franquícies a Sabadell, Vigo, Castelló, Palma de Mallorca i Pamplona, es troba parcialment en obres perquè canviarà la seva entrada principal per una altra de més majestuosa a la cantonada de Passeig de Sant Joan amb Ali-Bei, i amplien magatzem i renoven la zona per fer presentacions i actes, a costa de l’espai d’un bar creat fa tres anys que no va acabar de funcionar. Així reforçarà la seva posició en l’anomenat Triangle Friqui de Barcelona, on es concentren 25 llibreries i botigues dedicades des dels jocs de taula amb escape rooms fins a videoconsoles o productes japonesos. “És un reclam cultural i comercial molt poc explotat per l’Ajuntament; poques ciutats tenen una cosa així”, valora Puig.

Passejant per la que ara és la segona llibreria d’Espanya que pot presumir d’un Eisner (la primera va ser la madrilenya Akira, el 2012), Puig s’atura en una zona on, sempre innovant, han col·locat l’oferta de música coreana: “Vam veure que té certa sortida”. També anuncia que, encara que no vendran videojocs, aviat destinaran una zona a productes que sorgeixen d’aquest sector. Sense cap mena de dubte el buit de Boba Fett i Han Solo no trigarà a omplir-se a Norma Comics.