_
_
_
_
Crónica
Texto informativo con interpretación

Puigdemont omnipresent

L’expresident de la Generalitat encapçala la creació de la nova força política Crida Nacional per la República

Cristian Segura
Carles Puigdemont a la presentació del nou partit.
Carles Puigdemont a la presentació del nou partit. CARLES RIBAS

Carles Puigdemont omnipresent, il·luminant un auditori de Barcelona des d’unes golfes d'un lloc indeterminat del nord d’Alemanya. Puigdemont en dimensions de pantalla de cinema i observant la sala de l’Ateneu Barcelonès. Miressis on miressis, acabaves topant amb la seva imatge, assegut en una habitació amb un gerro de flors grogues de plàstic com a únic objecte visible. Davant del Puigdemont-pantalla gegant aplaudien els primers reclutats per a la seva nova força política, Crida Nacional. Des de les butaques del final, en la penombra, la secretària general del PDeCAT, Marta Pascal, observava aquest dilluns com l’expresident de la Generalitat feia el primer cop de pala a la tomba del partit hereu de CDC.

PDeCAT, Demòcrates, Junts pel Sí, Junts per Catalunya i ara Crida Nacional. La metamorfosi del nacionalisme català té més fases que un personatge de Bola de drac. A diferència de la sèrie de dibuixos, amb l’independentisme no queda clar si cada evolució és més forta que l’anterior. Puigdemont ha assegurat que aquests canvis són necessaris per adaptar-se a la realitat social del moment. La realitat del moment implica que el PDeCAT ha de passar a segona fila –com li ha passat a Pascal. El sector barceloní dels postconvergents hi ha participat a l’engròs: Neus Munté, Xavier Trias o Maite Fandos, aquesta asseguda al costat d’un altre personatge mitològic i omnipresent de la política catalana, Josep Maldonado.

L’acte ha durat mitja hora i s'ha hagut d’escurçar per poder repetir-lo per a la gentada que esperava al carrer, entre els quals hi havia Trias i Munté. Els bisos en mítings polítics els va estrenar Jordi Graupera al març, quan va repetir la presentació de la seva proposta de llista única independentista per a les eleccions municipals del 2019. Graupera havia rebut precisament el suport de Puigdemont i del president interí, Quim Torra, per al seu projecte unitari davant els recels de Munté, candidata del PDeCAT a Barcelona. ERC, que ha plantat Graupera, ha explicat a través de la seva portaveu que no els havien convidat a assistir a la conferència de Crida Nacional, però que tampoc tenen intenció de sumar-s’hi perquè és un projecte “de centre dreta”.

Mesos de sacrificis

La vetllada també ha estat més curta perquè Torra havia perdut l’avió de tornada a Barcelona i no ha pogut ser a l’Ateneu Barcelonès. El president interí va entrevistar-se ahir amb Puigdemont. Des d’un altre punt indeterminat d’Alemanya, Torra ha optat per enviar un modest missatge d’àudio de 2 minuts i 34 segons en què avançava que “venen mesos que viurem molt intensament, amb tots els esforços i sacrificis que haurem de fer per aconseguir la independència”. També han pres la paraula la diputada de Junts per Catalunya Gemma Geis i l’exsocialista Ferran Mascarell, avui delegat de la Generalitat a Madrid. Mascarell ha llegit el manifest fundacional de Crida Nacional, que dona per bo el resultat de la consulta il·legal de l’1 d’octubre i que anuncia que ara el que cal és “avançar eficaçment en el compliment del compromís sorgit del referèndum”. “Hem de mantenir aquesta idea de victòria i d’esperança en la república”, ha precisat Puigdemont.

Quim Nadal, com Mascarell un vell dirigent socialista que ha renegat del PSC, deia ahir a Nació Digital que “l'independentisme hauria de dir amb totes les lletres que l'1 d'octubre no va ser un referèndum”. Nadal ho reblava així: “Si segueix insistint que va ser un referèndum i que es va proclamar la república, ficcionant virtualment el camí de l'independentisme, la distància entre la realitat i la ficció es farà cada vegada més gran i la frustració, o la radicalització, es faran més grans”. Aquesta distància entre realitat i ficció és entendre el moment actual com una victòria, per videoconferència, des d’una habitació secreta a l’altra punta d’Europa, i amb unes flors grogues de plàstic com a únic objecte visible.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_