Enèsima vida per a la Torre del Fang

Com a lloc d'oci quan al final de l'Edat Mitjana era propietat de la família del ric mercader i banquer Galceran de Gualbes que va arribar a ser membre del Consell de Cent. Com a masia agrícola, principalment de vinyes, entre els segles XIX i XX, quan va acabar envoltada d'indústries, com Foment d'Obres i Construccions que el 1922 va instal·lar-hi les seves oficines i el magatzem de les llambordes que es van emprar als carrers de l'Eixample. I finalment, com a seu d'entitats culturals des que el 1984 la va comprar l'Ajuntament de Barcelona. La Torre del Fang, un edifici històric que enfonsa les seves arrels almenys al segle XIV, situat a la cantonada del carrer del Clot amb el d'Espronceda; a la frontera entre Sant Martí i Sant Andreu, i catalogat com a bé cultural, ha tingut sempre una vida convulsa i al límit, tant per l'avenç i creixement urbanístic de la ciutat, com per estar construïda amb un material tan feble com el que li dona nom. Però el destí d'aquesta construcció canviarà després que tots els grups municipals aprovessin dimarts passat crear una comissió per detenir la seva deterioració i dotar-la d'un enèsim ús, segurament social.

Des de fa una dècada aquesta masia, una de les 30 que va tenir Sant Martí, està abandonada i tancada i barrada, amb les seves belles finestres gòtiques encegades. Però això no ha impedit que els seus murs hagin acabat plens de grafits i que, des de fa mesos, estigui ocupada per una desena de persones que es deixen veure quan surten o entren amb els seus carros carregats d'andròmines o treuen el cap per alguna de les finestres que donen al solar situat al costat de les vies i del pont de Santiago Calatrava. Quan van començar les obres per a l'estació de l'AVE, l'edifici va estar a punt de demolir-se ja que ADIF va situar el túnel d'atac de la tuneladora per sota. La pressió veïnal va aconseguir impedir-ho i es va pensar a desmuntar-la pedra per pedra per tornar-la a muntar després. El 2009, l'edifici va acabar suspès en l'aire, mitjançant uns gats hidràulics, mentre s'excavava i construïa sota. Després es va deixar caure, en una operació que va tenir un sobrecost de cinc milions d'euros que va pagar l'entitat pública. Des de llavors, hagi governat qui hagi governat: CiU, PSC o Barcelona en Comú, no s'ha fet res.

La comissió que es crearà, després de l'aprovació de la proposta del grup municipal del PDeCAT, estarà formada per representants dels districtes, l'Icub i les entitats veïnals i culturals de l'entorn. Definirà els seus usos, el projecte de remodelació i la seva posada en funcionament. “L'edifici està dins del recinte de les obres i no s’hi pot fer una intervenció oberta, però sí evitar que es degradi més. Per això demanem que es preservi”, explica Jaume Ciurana, portaveu del PDeCAT, que recorda que quan ell era regidor amb Xavier Trias es va parlar d’exposar-hi el mosaic que va aparèixer durant les excavacions de la vila romana del Pont del Treball Digne. “Però no hi havia espai suficient i en ser un bé cultural no es poden modificar les estructures”, explica Ciurana.

400 metres útils

Els 400 metres quadrats útils de l'edifici són un altre dels problemes de la Torre del Fang, tal com va recordar el comissionat de Cultura, Joan Subirats, el dimarts: “Més enllà de la singularitat de l'edifici i el seu valor patrimonial, l'edifici té un difícil encaix per a una entitat o un equipament. La part útil és molt petita i el nivell d'inversió és molt alt”. Des del districte de Sant Andreu afegeixen que el primer és que l'edifici es desocupi. “El 20 de juny es va incoar expedient de recuperació i el 9 de juliol es va informar a les persones que hi viuen que han d'abandonar-lo. Tenen 10 dies per presentar al·legacions”. També han demanat un informe per veure l'estat de les estructures. “Cal aconseguir revertir la situació actual”, insisteixen. No hi ha calendari ni pressupost per al projecte, però sí que es farà “amb el consens total dels veïns de Sant Andreu, com no pot ser d'una altra forma”.