El cinema català cau en picat

La tendència a la baixa de producció i taquillatge del cinema català s'està transformant en una caiguda en picat. Aquest 2018 les produccions catalanes a Espanya han recaptat 7 milions d'euros respecte als 37 del 2017 o els 63 del 2016. El mateix passa quan es miren les produccions amb talent català, que han passat dels 65 del 2016 als 49 de l'any passat i als 19 del primer semestre, i quan finalitzi l'any, amb les estrenes pendents, podrien arribar a 40. “És molt preocupant perquè tenim el talent i no rebem suport”, es queixava Isona Passola, presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català en la presentació de les dades del cinema. Aquesta caiguda es produeix per diversos factors: la falta de finançament de TV3, els primers efectes de l'anul·lació de la taxa audiovisual –pel Tribunal Constitucional ara fa un any– i la crisi del model d'audiovisual tal com s'ha entès fins ara. Passola carrega contra l'Administració catalana i contra TV3 per la falta de suport: “Governar és prioritzar i el sector audiovisual és un dels més forts en cultura. No obstant això, el pressupost del Govern català segueix per sota de l'1%. És una vergonya”.

La situació és molt preocupant, insistia Passola, perquè, a més, són algunes pel·lícules les que s'enduen bona part de la taquilla. Per exemple, dels 37 milions recaptats l'any passat, Tadeu Jones 2: El secret del rei Mides, el film d'animació amb producció catalana, va ingressar prop de 18 milions d'euros i va aconseguir 3,2 milions d'espectadors a tot Espanya. Davant d'aquesta concentració de taquilla i espectadors, l'impacte d'altres produccions catalanes va ser molt menor: La llibreria, d'Isabel Coixet, va recaptar 2,3 milions d'euros i va tenir 373.000 espectadors; Estiu 1993 va ingressar més d'un milió d'euros i va tenir 162.000 espectadors, i Incerta glòria, d'Agustí Villaronga, va recaptar 649.000 euros i va tenir 104.000 espectadors. “És evident que perquè les xifres vagin una mica bé es depèn d'un bingo, com l'any passat va ser Tadeu Jones”, comentava Passola. L'any anterior, el “bingo” que va arrossegar la taquilla i els espectadors va ser Un monstre em ve a veure, de Juan Antonio Bayona. I aquest 2018 és El cuaderno de Sara, dirigida per Norberto López Amado – la contribució del talent català es troba en la producció i la fotografia del film–, la que acapara 5,1 milions d'euros dels 7 recaptats. La llibreria és la segona amb més recaptació, però molt per darrere: 544.000 euros.

Cada vegada es fan menys produccions i més petites, precisament per falta de recursos econòmics, afegia la presidenta de l'Acadèmia. I, a més, bona part de la producció se segueix fent en castellà. Malgrat tot, el pes del català va ser més elevat l'any passat per l'impacte de dues pel·lícules: Estiu 1993 i Incerta glòria. El 2016 el cinema en català no arribava a l'1% i per l'efecte dels dos títols va pujar fins al 5% el 2017, ja que entre les dues van sumar més de 200.000 espectadors. “Si no es fa tampoc cinema en català també és conseqüència directa de la caiguda del finançament de TV3 perquè com a televisió pública a ells els correspon ajudar a promoure el cinema en català”, afirmava Passola, que exigia un canvi en el model de televisió.

Malgrat que aquest és en un moment en què es consumeix més audiovisual que mai i en tot tipus de plataformes, la radiografia del sector a Catalunya és negativa “perquè les maneres de mesurar l'impacte de les produccions amb talent català són les que són i no sabem, per exemple, quants espectadors tenen en les plataformes que les exhibeixen”.