Una quarta part dels barcelonins ha nascut a l’estranger

Poc més de la meitat dels veïns de la capital catalana ha nascut a la ciutat. En canvi, el nombre de persones d'origen estranger ha passat en 25 anys de ser una xifra gairebé testimonial a representar una quarta part de la població total. Són dades que es desprenen del padró municipal fet públic aquest dissabte. L'1 de gener del 2018 els veïns de Barcelona nascuts a l'estranger superaven les 400.000 persones. De la població empadronada a la ciutat que ha nascut a l'estranger, un 30,2% tenen nacionalitat espanyola ja sigui perquè la tenien des del naixement o perquè la van adquirir posteriorment.

Des del 2008 els empadronats a Barcelona nascuts a l'estranger ja superen el de persones nascudes en altres punts d'Espanya. Els nascuts a Geòrgia, Itàlia, Romania, Japó i Polònia són els que tenen més proporció de població de nacionalitat estrangera mentre que els que tenen més proporció de nascuts a l'estranger amb nacionalitat espanyola són l'Equador, Perú, Cuba, República Dominicana i Suïssa.

Els principals països d'origen de la població nascuda a l'estranger són (de més gran a més petit): Perú, l'Argentina, l'Equador, Colòmbia, Pakistan, Itàlia, la Xina, Veneçuela, França i el Marroc. Entre aquesta població hi ha diferències significatives quant a la nacionalitat adquirida. Mentre que entre els residents nascuts a el Perú i Veneçuela n'hi ha molts amb la nacionalitat espanyola els nascuts a Pakistan, Itàlia i la Xina conserven, majoritàriament, la nacionalitat del seu país d'origen. L'Argentina és un cas particular, ja que una part important dels residents nascuts allà tenen una nacionalitat diferent de la del mateix país, normalment la italiana.

Durant el 2017 les nacionalitats que més van créixer a la ciutat van ser la italiana (2.228), la de Veneçuela (1.659), Hondures (1.537), Colòmbia (1.133), Perú (697) i la Xina (689). Entre les nacionalitats que més creixen, Hondures, Veneçuela, Colòmbia i el Perú —a més d'Ucraïna— són les que més sol·licituds d'asil i refugi han rebut. Les que més han disminuït són Bolívia (-481), Equador (-308), Romania (-179) i Suècia (-161). En tots els districtes i en 70 de 73 barris ha crescut el nombre d'empadronats estrangers sent els districtes que guanyen més població estrangera l'Eixample (1.988), Sant Martí (1.988) Nou Barris (1.854) i Horta Guinardó (1.499).

Una població que envelleix

La ciutat de Barcelona ha augmentat la seva població, durant el passat 2017, en 3.799 persones fins que el passat 1 de gener del 2018 el nombre de veïns empadronats a la ciutat es va situar als 1.628.936. Una xifra recollida per l'Oficina Municipal d'Anàlisi de Dades de la Ciutat i que suposa un lleuger increment del 0,23% quant al nombre d'habitants. La proporció de dones és majoritària , amb el 52,7% del total. De fet, només hi ha més homes que dones en franges infantils de població (entre zero i 19 anys) i entre la població d'entre 35 i 44 anys.

La mitjana d'edat dels veïns de Barcelona és de 44 anys i segons el director de l'Oficina Municipal d'Anàlisi de Dades, Màrius Boada, la població segueix envellint encara que ho fa "a un ritme menor que fa 20 o 30 anys". Malgrat l'augment de les edats dels veïns de Barcelona, també apareix un lleuger increment de la població infantil i juvenil. La ciutat té 205.911 nens i nenes de menys de 15 anys (el que representa el 12,6% de la població resident). Una dada que suposa una tendència observada en 2006 de lleugera recuperació i posterior estabilització de població infantil després de la caiguda que es va produir durant els 80 i 90.