Torra assisteix amb el Rei als Jocs Mediterranis després d’escenificar la ruptura
El president de la Generalitat finalment ha decidit acudir a l’esdeveniment, però ha assegurat que no convidarà Felip VI a cap acte
El president català, Quim Torra, finalment va compartir llotja amb Felip VI aquest divendres en la inauguració dels Jocs Mediterranis a Tarragona. Va ser el colofó de quatre dies de dubtes en els quals el Govern va intentar acontentar tant els separatistes com els organitzadors de l'esdeveniment. Torra, que en les últimes setmanes ha apel·lat al diàleg, va escenificar hores abans el trencament de relacions amb la Casa del Rei.
El president, que és el màxim representant de l’Estat a Catalunya, va arribar a Tarragona abans de l'inici de la cerimònia d'inauguració i es va reunir amb els manifestants de les entitats independentistes ANC i Òmnium que protestaven contra la presència del cap de l’Estat. “Avui era necessari fixar una posició de país”, va dir Torra entre crits de “president” i “Ni un pas enrere”. Les manifestacions pro monàrquiques d'una banda i en contra de la visita de Felip VI per un altre van quedar lluny de ser massives. Per la seva part, els Comitès de Defensa de la República (CDR) van reunir unes 200 persones fora de l'estadi del Nàstic.
El Rei i el president del Govern central, Pedro Sánchez, van ser rebuts amb una barreja de xiulades i aplaudiments en un estadi mig ple. El mateix va succeir quan va sonar l'himne d’Espanya. Torra i el Rei van quedar separats per Sánchez. El president català també va ser esbroncat en una ocasió, quan l'alcalde de Tarragona Félix Ballesteros el va saludar a l'inici del discurs. El diputat de la CUP Carles Riera va aprofitar la seva presència a la llotja d'autoritats per exhibir una pancarta amb el lema “Llibertat presos polítics”, en referència als líders independentistes que són a la presó preventiva per presumpta rebel·lió, sedició i malversació de fons.
Torra havia solemnitzat al migdia la seva decisió d'acudir a l'acte de la nit amb una declaració institucional en la qual va al·legar que havia esperat “fins a l'últim moment” per donar marge al Rei perquè “reflexionés [sobre la seva posició sobre Catalunya] o, com a mínim, volgués escoltar”, va dir. D'una banda, el president va justificar la seva assistència a la cerimònia perquè “sense el Govern els Jocs no s'haurien fet”. “Tarragona és casa nostra i la presència del Rei no condicionarà les nostres decisions, A Catalunya manem els catalans”, va afirmar. I de l’altra, va intentar escenificar un distanciament amb Felip VI en anunciar que cap membre del Govern català participarà a partir d'ara en actes convocats per la Casa del Rei i que no convidarà el Monarca a cap esdeveniment de la Generalitat.
El boicot a la Corona, no obstant això, té més de simbòlic que de real. La majoria d'actes en els quals han coincidit un president i Felip VI en els últims anys han estat organitzats per tercers, com els Premis Planeta, les inauguracions del Congrés de Mòbils del 2017 (en la d'aquest any no hi havia Govern) o el lliurament dels premis Fundació Princesa de Girona de l'any passat. L'únic gest concret de protesta de Torra va ser la renúncia, formalitzada aquest divendres a la tarda, a la vicepresidència d'honor d’aquesta fundació.
El president també va subratllar que des de la Generalitat s'han fet “tots els esforços” per concretar un diàleg directe amb el Rei. “Però els esforços només han vingut del nostre costat. No aniré a fer-me fotos, no ens interessen les fotografies amb aquells que avalen la repressió”, va dir Torra, en referència al discurs del 3 d'octubre passat en el qual el Rei, dos dies després del referèndum il·legal, va assenyalar: “És responsabilitat dels legítims poders de l’Estat assegurar l'ordre constitucional”. La postura del Monarca, que no va esmentar en el seu discurs els ferits en les càrregues policials de l'1-O, és criticada per l'independentisme i també per Catalunya en Comú-Podem.
En el Govern tampoc va caure bé que La Moncloa frenés la intenció de Torra i els seus antecessors Artur Mas i Carles Puigdemont d’establir un diàleg directe amb el Rei. La missiva subscrita pels tres aquesta setmana va rebre resposta des del despatx del president del Govern, que li va recordar que les demandes de la Generalitat han de ser canalitzades a través de l’Executiu. La decisió de Torra posa pressió addicional a la trobada que mantindrà el proper 9 de juliol amb Sánchez.
Canvi de posició
L’entorn del president no tenia una posició monolítica respecte a si s'havia d'assistir o no a Tarragona. Sí hi havia una idea compartida: la que, amb polítics a la presó i fugits de la justícia espanyola a diversos països europeus, no es podia transmetre una imatge de normalitat en les relacions amb el cap de l’Estat. La discrepància residia en fins a on escenificar aquest desacord i si havia de començar per no anar als Jocs.
Les variables sobre la taula eren complicades. D'una banda, el possible desfavor als ciutadans de Tarragona i abandonar la reivindicació de l'acció del Govern que va implicar engegar els Jocs. També entrava en joc com encaixar la plantada en un moment en què la bandera del diàleg està hissada tant a la Generalitat com a La Moncloa.
El debat va ser intens i, per aquest motiu, després de consultar també l'expresident Puigdemont, es va passar en poc temps de la decisió del no —que explicaven fonts de Presidència aquest divendres al matí— a confirmar poc després que sí es compartiria llotja amb el Monarca.
El PDeCAT va guardar silenci sobre la decisió de Torra. El vicepresident del Govern, Pere Aragonès (ERC), va dir: “Si les institucions espanyoles, la Constitució i el Rei estan tan qüestionades a Catalunya és perquè fa anys que han abandonat la ciutadania catalana”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.