La tribu de robots que neixen en impressores 3D s’estén pel món

“Soc com en Dexter, però no amb els humans”, fa broma Gael Langevin, que acaba d'arribar a Barcelona des de París. Repartit en dues maletes, porta un cos esquarterat. A diferència dels que transportava l'assassí de la sèrie de Showtime, es tracta del cos d'un robot. Assegura que no ha tingut cap problema a l'aeroport. Escultor de professió, Langevin va modelar fa set anys l'estructura d'un autòmat de mida humana, fet de peces que es poden imprimir a casa. Cal tenir una impressora 3D. Després va aprendre a programar i va buscar ajuda d'experts per donar vida a la seva creació, que va compartir totalment a la gran xarxa. Calcula que actualment hi ha una tribu d'uns 1.000 autòmats inMoov a tot el món, no tots sencers però sí amb un mínim de dos braços. 

Tot va començar quan un client de Langevin li va demanar que modelés la pròtesi d'una mà. Al final l'encàrrec es va cancel·lar, però ell va continuar. Es va inspirar en una de les seves extremitats superiors per construir-la i li va afegir un motor. Va penjar el model 3D i un tutorial del procés de creació a internet. “En dos mesos 7.000 persones s'havien descarregat la mà”, explica. I va decidir anar encara més enllà i construir un robot sencer, inspirat en el seu propi cos però millorat, “amb bíceps més grossos i l'esquena més ampla”. Langevin va triar col·laborar amb el creador d'un programari anomenat My Robot Lab, el nord-americà Greg Perry, per dotar la seva obra d'habilitats. "Normalment la carcassa del robot és l'últim que es fa, però jo ho vaig fer a l'inrevés", apunta. Ara el robot és capaç de parlar nou llengües, veure a través de les càmeres que porta als ulls, reconèixer persones i agafar objectes.

“Et pot memoritzar la cara i en podria guardar les dades en un servidor. Després, tots els robots inMoov serien capaços de reconeixe't i, saber, per exemple, si estàs casat o tens un gos”, explica Langevin. Aquest funcionament en xarxa dels autòmats encara no està en marxa. “Hem de pensar molt en tot plegat des del punt de vista ètic”, reflexiona. Davant d'una possible amenaça futura dels robots cap als humans, Langevin destaca la importància que els projectes d'intel·ligència artificial siguin de codi obert, com el seu. “Si alguna cosa va malament, tothom hi ha de tenir accés. El programari propietari només poden tocar-lo els creadors, i això és més arriscat”, opina. "Hem vist escenaris molt dolents en les pel·lícules i en els llibres, n'hem d'aprendre", conclou.

Gerard Espona és un enginyer informàtic de Barberà del Vallès (Vallès Occidental) especialitzat en visió per computador i director tècnic de la startup Instaply. Ell mateix va construir la mà d'un robot inMoov a casa i està treballant en el braç. Apareix al mapa dels clons de l'autòmat de Langevin repartits pel món. Espona es va interessar pel projecte com a repte personal i per introduir els seus dos fills en el món de la robòtica. “Començar costa bastant, reconeix” i per aquest motiu va proposar fa un temps a Langevin crear un assistent en realitat augmentada per millorar els tutorials. De moment, aquesta idea continua al calaix.

“Vaig veure que en alguna conferència preguntaven a en Gael pel projecte de compartir dades entre robots al núvol i que si seria com un exèrcit”, explica Espona, que no veu perill en el projecte perquè, al seu parer, la tecnologia està “molt lluny” de dotar els robots de “consciència”. De fet, inMoov proporciona una conversa com les dels assistents personals Siri (Apple), Alexa (Amazon) o Google Assistant. “Falta molt perquè es pugui considerar un ciutadà”, reflexiona Espona, que no veu que el subjecte creat per Langevin es pugui convertir en un Frankenstein. 

Construir un robot a casa és potser una de les grans fites de la filosofia fes-ho tu mateix, eix de la trobada Maker Faire Barcelona 2018, en la qual els assistents van poder interactuar amb l'inMoov de Langevin, ja ressuscitat després de la seva letargia dins de les trolleys. Langevin estima que tot el procés de construcció té un cost d'uns 1.500 euros i que, “si aconsegueixes fer el dit, pots fer tot el robot”. L'escultor francès destaca que el que l'ha sorprès més en aquests anys és la història d'un noi grec que, amb 15 anys, va publicar que havia construït tot el robot, sense haver plantejat cap pregunta als fòrums. Una altra sorpresa: un maker que va modificar la mà i la va convertir en un tentacle de pop. Assegura que els particulars comparteixen més informació de les millores que obtenen en comparació de les universitats que aposten pel projecte. El tema pendent de Langevin: aconseguir que l'inMoov camini.