Si tens 18 anys pots demanar des d’avui un bitllet gratis d’Interrail

L'Europa de les emocions, aquella que un 15 de juny del 1987 va obrir una finestra anomenada Erasmus, tan valorada pel seu component acadèmic com elogiada pel seu potencial per il·luminar inestimables experiències vitals, desplega a partir d'avui la idea de l'Interrail gratis, un nou atractiu per als joves del continent. Neix menys ambiciós. Amb menys pressupost. Criticat per alguns com un malbaratament davant de prioritats més urgents, però amb vocació de permanència i un objectiu similar al del popular programa d'estudis: convertir l'acte de descobrir els carrers d'Europa, relacionar-se amb la seva gent i recórrer els seus paisatges en un aglutinador de la unitat europea i tallafocs davant de la incendiària dialèctica del populisme euroescèptic.

Aquest dimarts a les 12.00 la Comissió Europea ha obert el termini de dues setmanes perquè qualsevol jove de 18 anys sol·liciti el bitllet gratis d'Interrail, un bitllet que els permetrà pujar a un tren per creuar entre un i quatre països europeus durant un màxim d'un mes. Podran viatjar en les dates que prefereixin, des del 9 de juliol fins a finals de setembre. Per inscriure-s'hi han d'entrar al web del Portal Europeu de la Joventut, emplenar un formulari i respondre a un qüestionari de cinc preguntes sobre l'Any Europeu del Patrimoni Cultural, iniciatives comunitàries sobre joventut o les eleccions al Parlament Europeu del 2019. Res que no es pugui trobar fàcilment en cercadors com Google. Atès que s'espera que el nombre d'encertants de totes les qüestions superi les places disponibles, una sisena pregunta servirà per desempatar.

Els únics requisits per als candidats són tenir la nacionalitat d'un dels Vint-i-vuit països de la UE i haver fet els 18 anys abans de l'1 de juliol —en queden exclosos els aspirants de 19 anys o més—. Brussel·les té un pressupost de 12 milions d'euros per traslladar 15.000 europeus que acaben d'estrenar la majoria d'edat. Els bitllets es repartiran en quotes segons el pes demogràfic de cada Estat membre. En el cas d'Espanya, representa una mica més del 9% dels habitants de la UE, per la qual cosa disposarà de més de 1.300 tiquets. En l'improbable cas que la demanda sigui tan baixa que algun dels països no completi el contingent, les places es distribuiran entre la resta. Els joves britànics també hi estan inclosos, atès que mentre el Brexit no es materialitzi segueixen sent membres de ple dret, tot i que la seva continuïtat futura dependrà del resultat de les negociacions de sortida de la UE.

El cost mitjà de cada bitllet és de 255 euros, però en alguns casos la Comissió hi destinarà molts més recursos. Als discapacitats se'ls reemborsarà qualsevol despesa extra. I amb la idea de no deixar fora cap europeu per més lluny que sigui el lloc on viu, el projecte oferirà la possibilitat d'utilitzar autobusos, ferris o avions de manera excepcional. Així passarà, per exemple, en el cas dels joves procedents de les regions ultraperifèriques, com les illes Canàries. Els seleccionats rebran un bitllet d'avió perquè es desplacin fins al lloc on iniciïn el trajecte amb tren, i un altre per tornar.

Les inscripcions es podran fer individualment o en grups de fins a cinc persones per anar-hi plegats, amb l'única obligació que tots hauran de començar i acabar al mateix lloc. No hi ha cap inconvenient que un adult o un altre amic els acompanyin, sempre que paguin el seu propi bitllet d'Interrail.

El debat entorn de l'ajuda no s'ha saldat amb una posició unànime. Eurodiputats com la socialista Inés Ayala han mostrat el seu rebuig argumentant que les cicatrius de la crisi segueixen vives i marquen altres prioritats. "Seria millor un bitllet de tornada per als emigrats forçosos", va afirmar. D'altres temen que els diners comunitaris siguin insuficients per a les famílies amb menys recursos i només serveixin perquè s'estalviïn pagar el viatge joves que igualment se'l podrien pagar, atès que les despeses d'assegurances, menjar o allotjament no estan incloses, i són a càrrec dels viatgers.

Brussel·les creu compatible lluitar contra l'atur juvenil amb engegar projectes com aquest. La màxima europea és clara: el tracte fa el parentiu. “Europa no és Brussel·les, no són els tècnics. Tracta de les emocions, de conèixer altres cultures, altres llengües. Quan veus la bellesa d'aquest continent pots sumar els joves a aquesta idea”, defensa Manfred Weber, líder del Grup Popular Europeu i promotor de la iniciativa.

La mobilitat s'ha convertit en un instrument poderós per impulsar el sentit de pertinença a Europa. Però malgrat els èxits indiscutibles del programa Erasmus, des de Brussel·les s'estima que el coneixement de molts europeus sobre els països veïns és manifestament millorable, i que potenciar-lo ajudaria a desmuntar prejudicis. "Viatjar és descobrir que tots estan equivocats sobre els altres països", afirmava l'escriptor Aldous Huxley.

La intenció de les autoritats comunitàries és obrir una nova convocatòria amb 5.000 places addicionals abans de finals d'any. La voluntat inicial de l'Interrail gratis era regalar un bitllet a tots els europeus que fessin 18 anys, però la proposta finalment va ser rebutjada pel seu elevat cost. No obstant això, el pressupost dels propers anys preveu un augment substancial de fons fins als 100 milions d'euros anuals, per la qual cosa si la primera edició funciona, és previsible que el nombre de viatgers es multipliqui. No sempre és senzill endevinar el potencial d'una idea. 250 universitaris espanyols van obtenir la beca Erasmus en el curs 1987-1988, l'any de la seva creació. Avui Espanya envia a les universitats europees gairebé 40.000 estudiants.