Artadi no renuncia a la via unilateral ni a aprofitar les “debilitats” de l‘Estat
Aragonès avança que no es negociarà la sobirania a canvi de més finançament
La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha deixat clar aquest dilluns que el nou Executiu de Quim Torra no renuncia "d'entrada" a la via unilateral cap a la independència ni a aprofitar "debilitats" de l'Estat per aconseguir l'objectiu, tot i que aposta per obrir una "negociació". En declaracions a Catalunya Ràdio, Artadi ha remarcat que el dret a l'autodeterminació de Catalunya és "irrenunciable" i ha considerat "impensable" que Espanya segueixi mostrant "actituds més imperialistes que d'una democràcia".
Si hi ha "capacitat de negociació amb l'Estat", Artadi està "a favor" de seguir aquesta via acordada, però si no n'hi ha "haurem de seguir el nostre camí i aconseguir la independència de Catalunya per altres camins, aprofitant debilitats, enfortint la nostra societat, les nostres institucions". Artadi ha subratllat que no pot descartar la via unilateral: "No podem abandonar res, no tenim el dret a fer-ho. No és la prioritat, però si d'entrada renunciem a la unilateralitat, quin missatge estem donant a la nostra població i a Madrid?".
La consellera ha fet una crida al Govern de Pedro Sánchez a obrir-se al "diàleg" i a "reconèixer que hi ha un problema", en lloc de "fer seguidisme" del PP i Ciutadans en relació amb Catalunya. "Hem de veure què vol fer Pedro Sánchez. No tenim cap garantia que hi hagi canvis", ha advertit Artadi, per a qui el fet que la Fiscalia General de l'Estat retirés la querella pel procés independentista seria un gest significatiu. Fins ara, ha dit, hi ha hagut "intercanvi de missatges entre els caps de gabinet" de Pedro Sánchez i Quim Torra per anar perfilant la seva primera trobada.
D'altra banda, ha negat que a la Conselleria d'Interior s'estigui preparant una "purga" contra els càrrecs que van col·laborar amb l'aplicació del 155 i ha recalcat que "si cal fer canvis es faran pas a pas" i "amb molta cura", sense posar en risc la "garantia de la seguretat". Per a Artadi, Josep Lluís Trapero "segueix sent el major dels Mossos" d'Esquadra i el fet que fos apartat amb el 155 constitueix, segons el seu parer, "el cas més extrem" de "repressió de l'Estat", ja que va suposar una "represàlia per la seva professionalitat".
La intervenció dels comptes
Per la seva banda, el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha puntualitzat avui que "no es negociarà la qüestió de fons de la sobirania de Catalunya a canvi d'un nou sistema de finançament o la cessió d'impostos", i ha reclamat una negociació bilateral amb el nou Govern de l'Estat. En declaracions a TV3, el vicepresident i conseller d'Economia de la Generalitat ha confirmat que, una vegada ja ha estat desactivat el 155, la seva prioritat serà demanar que s'aixequi la intervenció de les finances de l'Administració catalana, que va tenir lloc el novembre del 2015, ja que "no es pot tractar Catalunya de forma diferent" en aquesta qüestió.
Pere Aragonès ha demanat, en aquest sentit, al nou Govern del PSOE que es constitueixi en els pròxims dies que doni "senyals" que vol el diàleg i l'entesa amb Catalunya, i per això és fonamental, ha dit, "desmuntar l'aparell de control, que té una part repressiva", establert pel Govern del PP. El nou conseller d'Economia està convençut que "el control de pressupostos i tresoreria" aprovat pel Govern del PP "era il·legal, i si es confirma això a través de la resolució del recurs presentat davant del Tribunal Suprem, demanarem responsabilitats pel dany causat".
Pel que fa a la negociació del sistema de finançament autonòmic, Aragonès ha puntualitzat que "no es pot substituir la negociació política de fons sobre la sobirania de Catalunya per un nou model de finançament o més IRPF". "Això podia succeir fa vint anys, però les coses han canviat molt", ha indicat i, a més, "hi ha molta gent a la presó", encara que a l'hora d'abordar la qüestió del nou model de finançament "d'entrada demanarem que es compleixi íntegrament l'actual", ja que la Generalitat no rep els recursos que estaven previstos per la falta d'inversió estatal.
No ha descartat que la Generalitat pugui assistir a reunions multilaterals perquè "serem allà on es parli encara que només sigui d'un euro destinat als catalans", però ha considerat imprescindible establir, ha insistit, "la negociació bilateral" de Govern a Govern.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.