_
_
_
_

Els Mossos demanen a Buch que els deixi al marge del debat polític

Els sindicats i comandaments exigeixen al nou conseller que el procés no els esquitxi

Rebeca Carranco
El nou conseller d'Interior, Miquel Buch, prenent possessió del càrrec.
El nou conseller d'Interior, Miquel Buch, prenent possessió del càrrec.Albert Garcia

Els sindicats dels Mossos s’han posat d’acord. Davant l’arribada del nou conseller de l’Interior, Miquel Buch, tots exigeixen el mateix: quedar fora del debat polític. “És gairebé l’única cosa que li demanem”, diu el portaveu del Sindicat de Policies de Catalunya (SPC), David Miquel. Alguns comandaments adverteixen que les conseqüències del procés en la policia catalana, greument desprestigiada i embolicada en processos judicials, els ha canviat, i que no callaran davant una nova instrumentalització.

Un dels símptomes de l’efecte que ha tingut el desgast i la crítica cap als Mossos va ser la reacció d’alguns comandaments en veure que el seu cap, el comissari Ferran López, no havia estat convidat dissabte a la presa de possessió dels consellers del nou Govern, entre els quals el de l’Interior. “S’ha vetat el cap del cos i amb ell a tots nosaltres”, van lamentar, i van avisar que ja no assistirien callats a la utilització partidista del cos.

Els Mossos són probablement els funcionaris que més han patit les conseqüències dels actes dels polítics durant el procés. El que va ser el seu cap, el major Josep Lluís Trapero, està imputat per sedició i organització criminal. I un centenar d’agents estan investigats per la seva actuació durant el referèndum il·legalitzat de l’1 d’octubre. Fonts policials culpen els anteriors polítics d’utilitzar-los i ser ambigus públicament amb el seu paper en el procés. “Ens deien que estiguéssim tranquils, que no anava amb nosaltres, que era tot polític, i mira”, lamenten fonts del cos.

Els Mossos són vistos amb desconfiança per jutges i fiscals, les seves relacions amb altres cossos s’han vist severament perjudicades i en el seu interior persisteix certa divisió. Per això no es fa estrany que tots els sindicats centrin els seus esforços a demanar als polítics que els deixin al marge. “Els últims mesos tots havíem d’haver extret conclusions molt clares de quin és el paper d’una policia en una societat democràtica i que la conclusió principal és de neutralitat i exquisit respecte a la llei”, afirma el portaveu de Fepol, Valentín Anadón, el sindicat majoritari als Mossos.

A partir d’ara, els Mossos seran dirigits per Miquel Buch, un conseller amb una inequívoca convicció independentista, que s’empararà en el secretari general Brauli Duart, que deixa la presidència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Dissabte el comitè d’empresa de TV3 va celebrar-ne la sortida, i el va titllar del “pitjor president de la història” de la Corporació. Duart, que ja va ser secretari general dels Mossos el 2001 amb l’exconseller Xavier Pomés, ha estat acusat de falta d’imparcialitat al capdavant de la Corporació.

“Ja hem vist l’experiència viscuda, al nou conseller li demanem que sigui absolutament exquisit a deixar el cos a recer de qualsevol utilització política”, s’hi afegeix Toni Castejón, portaveu del SME. “Que no faci política amb el cos i que lluiti per millorar les condicions laborals i recuperar el prestigi de la institució”, afegeix Josep Miquel Milagros, d’USPAC. El sindicat ja li ha fet arribar una carta a Buch amb les seves demandes.

La secretària general del CAT demana posar una mica de seny: “Els Mossos haurien d’haver quedat sempre al marge del conflicte. Però no només els Mossos, també la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Els dos Governs ens han posat a la picota”.

La incògnita del futur comissari en cap

El nomenament del nou cap dels Mossos és la primera decisió delicada que haurà de prendre el conseller de l’Interior. Convertit en un lloc d’alt risc, Miquel Buch haurà de decidir si manté el comissari Ferran López, triat pel Ministeri de l’Interior per substituir el major Josep Lluis Trapero; si convenç Trapero que torni, alguna cosa improbable a causa de la seva situació judicial, imputat per sedició i organització criminal, o si tria un altre comissari.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Rebeca Carranco
Reportera especializada en temas de seguridad y sucesos. Ha trabajado en las redacciones de Madrid, Málaga y Girona, y actualmente desempeña su trabajo en Barcelona. Como colaboradora, ha contado con secciones en la SER, TV3 y en Catalunya Ràdio. Ha sido premiada por la Asociación de Dones Periodistes por su tratamiento de la violencia machista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_