Refugiats a la teva habitació

Laura Román mirava la televisió juntament amb els seus fills de set i nou anys un dia qualsevol de febrer del 2017. Les imatges de famílies de països en conflicte fugint de l'horror —pel peatge de Grècia— van impactar els menors. “Aquest dia decidim oferir una habitació, que tenim lliure, per a aquelles persones”, recorda la Laura. Va començar llavors una petita lluita a internet per, d'alguna manera, alleujar sofriments i que alguna d'aquelles víctimes pogués instal·lar-se a Barcelona.

En plena ressaca de la manifestació que va treure al carrer 160.000 persones a Barcelona exigint a Espanya el seu deure d'acollir refugiats, Román va localitzar una pàgina de Facebook d'una plataforma batejada com a Refugees Welcome. Va començar llavors una sèrie de ciberconverses que van acabar, mesos després amb Valentyna Shabetia —una refugiada d'origen ucraïnès— instal·lada a l'habitació del pis del barri barceloní de la Sagrada Família que tenien reservada per a una víctima de la barbàrie.

El coordinador de Refugees Welcome a Catalunya, Jaume Buch, recorda perfectament com van posar en contacte la Valentyna i la Laura. Buch explica que l'entitat va néixer a Berlín de manera casual. “Una parella va publicar a les xarxes socials que tenia una habitació i l'oferia a refugiats. Va ser el 2014, l'oferiment es va fer viral i poc després es va engegar la plataforma que posa en contacte persones que vulguin conviure amb refugiats. Ara Refugees Welcome està present en 16 països, 13 de la Unió Europea més Austràlia, Canadà i el Japó”. A Espanya la plataforma inicia el seu camí el 2015, encara que a Barcelona l'entitat no va començar a acollir fins al cap de la manifestació de febrer del 2017.

Buch descriu a grans trets com funciona la plataforma: “Tant les persones refugiades, com les que ofereixen una habitació omplen uns formularis”, comenta. “És semblant al meeting”, ironitza Román. El coordinador assegura que no és un projecte destinat a les emergències sinó que els refugiats, que opten a les habitacions compartides, porten mesos a Espanya. “No gestionem famílies de refugiats, els pisos a Barcelona són com són”, assegura. Tampoc és una entitat que aculli menors no acompanyats, ni perfils “inestables”. El procés és semblant al d'una agència matrimonial. Quan dos perfils coincideixen és quan apareix un voluntari de l'associació que fa el paper d'intermediari. Es fan diverses reunions i en el cas que ambdues parts apostin per la convivència es marca un mínim de sis mesos. “És indispensable que la persona refugiada pugui pagar un lloguer per garantir la relació d'horitzontalitat en la convivència”, remarca Buch.

La Valentyna fa un any que viu a casa de la Laura. És periodista i s'està reciclant per ser florista. La Laura ha decidit allargar la convivència: “Vull deixar-la encarrilada”. De moment, a tot Catalunya s'han dut a terme 15 convivències d'aquest tipus.