La força de Tutankamon

Serà el misteri de les tombes egípcies i els faraons, sobretot Tutankamon, el que va arrossegar aquesta passada nit de dissabte centenars de persones a fer unes cues de prop de dues hores per entrar al Museu Egipci de Barcelona? O serà que es podia entrar gratis? La resposta adequada és una combinació de les dues per a un grup de quatre famílies de l'Ametlla del Vallès —uns 15 membres en total— que suportaven estoicament la cua per poder entrar al centre. L'espera a les vuit de la tarda era de més d'una hora i mitja i a la cantonada de Pau Claris amb Aragó —la cua girava després per Passeig de Gràcia fins a València, on està el museu— eren molts els que optaven per buscar una mica d'avituallament —patates fregides i coses per l'estil— perquè l'espera no fos tan pesada. Igual que una altra família que venia de Sabadell amb la idea de passar la tarda a Barcelona i, si els donava temps, anar a un altre museu: “La culpa és del nen i de l'àvia que han decidit que volien veure mòmies”. Uns altres van optar per l'Egipci perquè havien visitat el país de les piràmides i volien conèixer el museu de Barcelona. I aprofitar per fer-ho un dia que és gratis, esclar.

L'èxit de la Nit dels Museus, que l'Ajuntament de Barcelona organitza des de fa 11 anys, és inqüestionable. L'any passat, la jornada va ser aprofitada per 176.364 persones. En l'edició d'aquest dissabte se sumaven, a més, més possibilitats com la Casa Vicens, la primera obra civil de Gaudí, i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Alguns indrets combinaven l'oferta cultural amb espectacles.

El Picasso va esgotar les 2.600 reserves per internet 24 hores després d'anunciar la nit de portes obertes. Cada deu minuts entraven grups de 70 a 80 persones. Els treballadors del museu que controlaven els accessos repetien una vegada i una altra que no es podia entrar perquè l'aforament estava ja esgotat. I, dins, converses en català i castellà, més que en qualsevol altre idioma, cosa que no és freqüent. El que va passar aquesta nit contrasta amb el dia a dia dels museus de Barcelona que amb prou feines són visitats per un 15% dels barcelonins. El gruix són turistes, visitants de la resta d'Espanya i, sobretot, estrangers. “Tampoc és que ho sabéssim. Vam mirar per internet quina fer el dissabte perquè teníem uns amics d'Alacant de visita i vam veure el de la Nit dels Museus. Abans t'assabentes de qualsevol concert perquè hi ha molta publicitat de qualsevol cosa, però d'això, no. I és molt interessant”, explicava el Javier, mentre tractava d'identificar els personatges de les menines que va reinterpretar el pintor malagueny sobre l'obra de Diego Velázquez.

A una altra sala, dues amigues, les dues de Barcelona, reconeixien que no trepitjaven molts museus: “No sé per què, però costa pensar un diumenge a anar a un museu i això que són gratuïts molts d'ells”, reconeixia Esme que, no obstant això, enumerava els centres d'altres ciutats que havia visitat: “El Prado, el Thyssen de Madrid, el Louvre, el Museu van Gogh, el Rijksmuseum... és curiós però veig més museus fora que aquí”. Uns altres reconeixien que havien deixat d'anar als museus des que eren joves: "Quan estudies, vas amb el col·legi. Després deixes d'anar-hi, no ho tens integrat com a activitat", afirmava la Laura. Quan hi ha nens a la família, la cosa canvia: "Solem anar a Cosmocaixa, Caixaforum al CCCB i al Macba perquè molts tenen, a més de les exposicions, activitats programades per a nens. Avui hem vingut al Picasso perquè al col·le l'acaben d'estudiar", explicava l'Andrea, acompanyada del seu marit i de les seves dues filles.

Els voltants del CCCB i el Macba estaven animadíssims i molts van optar per canviar de centre en funció de les cues. L'Olivia, la Maria i el Tasio anaven, de sortida, al CCCB però van acabar “encantats” al Macba —on les rampes d'accés a les sales semblaven La Rambla i ja havien comptabilitzat 7.961 persones en tres hores— amb l'exposició de l'intel·lectual argentí Óscar Masotta.