Torra designa dos presos i dos fugits com a consellers del nou Govern

Els advertiments del Govern central al president català Quim Torra perquè no inclogués en el seu Executiu cap exconseller empresonat van caure en sac foradat. Torra va signar aquest dissabte els decrets en els quals nomena els seus 16 consellers i hi inclou dos dels polítics a la presó preventiva per un suposat delicte de rebel·lió i dos exconsellers fugits de la justícia a Brussel·les. La Generalitat assegura que la presa de possessió serà aquest dimecres. Els advocats de Jordi Turull i Josep Rull, reclosos a Estremera, ja han demanat permís perquè els seus clients puguin exercir. Fins que jurin el càrrec no són consellers efectius.

Rull i Turull són els designats per Torra per ocupar els departaments de Territori i Sostenibilitat i Presidència, respectivament. Són els càrrecs que ocupaven abans de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Lluís Puig, que es troba A Bèlgica després que la justícia d'aquest país decidís no extradir-lo, és el triat per gestionar la cartera de Cultura. En la mateixa situació està Antoni Comín, que és l'únic exconseller d'Esquerra Republicana que sí ha volgut repetir, en la cartera de Salut. Una decisió que no ha agradat al seu partit.

“Un conseller, un ministre no pot complir les seves funcions si està a la presó, és de sentit comú”, va advertir el portaveu del Govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, divendres passat. El gest de Torra s’inscriu en la idea que defensa Junts per Catalunya de restitució de l'autogovern suspès pel 155, la denominada via legitimista. Es tracta d'una aposta en la qual el simbolisme té un paper cabdal, com es va poder veure en la presa de possessió del nou mandatari català.

La decisió de nomenar els exconsellers presos i fugits de la justícia és més retòrica que qualsevol altra cosa. D'entrada, a part de Comín, cap exconseller d’Esquerra ha comprat el discurs de la restitució i que critica en privat, igual que el PDeCAT, per limitar la recuperació efectiva de l'autogovern. Altres dos exdiputats de Junts per Catalunya no van acceptar tornar a el Govern. Es tracta de Clara Ponsatí, exconsellera d’Ensenyament, i Quim Forn, exresponsable d’Interior en l'anterior legislatura. Fins i tot els advocats de Rull i Turull tenien dubtes sobre si tornar al Govern encaixava dins de la seva estratègia de defensa.

La nota de premsa amb la qual la Generalitat va anunciar aquest dissabte els nomenaments informa que “els consellers prendran possessió el dimecres 23 al Palau de la Generalitat”. D’entrada Rull i Turull van demanar aquest mateix dissabte mitjançant un escrit al jutge Pablo Llarena la llibertat condicional per exercir els seus càrrecs. Els seus advocats asseguren que la llibertat dels seus defensats “es considera un element necessari per a “l’encertada tornada de l’autogovern” al qual fa referència Llarena en les seves interlocutòries.

Es tracta d'una situació idèntica a quan Jordi Sànchez, també a la presó preventiva, va demanar permís al jutge, sense èxit, per poder assistir al debat d’investidura. Res no fa creure que en aquesta ocasió Llarena canviï d'idea.

Ni la llei electoral espanyola ni la llei de la presidència de la Generalitat especifica si la presa de possessió ha de ser presencial. L’expresident Carles Puigdemont i Comín, per exemple, van prendre possessió com a diputats del Parlament sense estar a Espanya. Una altra cosa és com es pot gestionar el dia a dia d’un departament des de la presó.

Des de Junts per Catalunya recorden que encara que estiguin empresonats o fugits, els consellers nomenats tenen els seus drets polítics intactes. No obstant això, la condició efectiva de conseller només s’adquireix quan se’n pren possessió. Méndez de Vigo també va recordar el divendres que només quan comenci a caminar el nou Govern català, que és quan tots els consellers prenen possessió, aixecarà l'article 155. “Un nomenament impugnat que allargui més el 155 és el que menys necessitem”, critica un alt càrrec de el Govern.

Possibles recanvis

Amb la signatura del nomenament, Torra es queda a mig camí d'una restitució que el Govern espanyol impedirà costi el que costi. Davant dels dubtes sobre que els presos i els fugits puguin prendre possessió, el president català optarà per altres noms per ocupar les carteres. El director de l’Incasòl, Damià Calvet, és un dels millor posicionats per ocupar el Departament de Territori. És, a més, un dels homes de confiança de Rull. Hi hauria algun moviment perquè Elsa Artadi passés de la cartera d’empresa que ara li ha estat assignada a la de Presidència. La diputada Laura Borràs podria ser el recanvi de Puig en Cultura.

Aquests recanvis, no obstant això, es farien sota una fórmula que permetés estendre el discurs de la restitució. Per exemple, a través de ser nomenats comissionats i no consellers o no ocupar els despatxos dels seus antecessors, com ja fa el mateix Torra.

Com estava pactat, Junts per Catalunya i ERC s'han repartit a parts iguals les 14 conselleries. Els consellers proposats per la llista del president són Elsa Artadi (portaveu i titular d'empresa); Miquel Buch (Interior) i Jordi Puigneró (Polítiques Digitals i Administració Pública) i Josep Bargalló (Ensenyament). Dos exconsellers d'aquesta formació han declinat repetir: l'extitular de Ensenyament Clara Ponsatí, que es troba a Escòcia, i el responsable d'Interior Quim Forn, que està a la presó preventiva.

ERC, per la seva banda, compta amb set departaments: Pere Aragonès (Vicepresidència i Economia), Ernest Maragall (Exteriors), Ester Capella (Justícia), Chakir El Homrani (Afers Socials i Treball) i Teresa Jordà (Agricultura). Capella i Jordà són diputades al Congrés.

Quan ha conegut la seva designació, Josep Rull, ha acceptat el seu nomenament per "ser conseqüent i lleial" al seu compromís amb la ciutadania de Catalunya. En una publicació a Twitter, ha assegurat que l'honora tornar a ser conseller i que es dedicarà "en cos i ànima al servei de tots els catalans".