Consciència social al Teatre Lliure

“El teatre és un mirall que reflecteix la societat”, explica el director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual, que utilitza aquesta metàfora per introduir NOSaltres, la mostra de teatre inclusiu que gira al voltant de la discriminació i la desigualtat social per raons de gènere, orientació sexual, discapacitat, origen i pobresa. Del que es tracta és de mostrar una “feta de moltes minories” a través de quatre espectacles teatrals que es combinen amb exposicions fotogràfiques, projeccions cinematogràfiques, dispositius digitals i col·loquis. Les propostes es podran veure des del 10 de maig fins al 22 de juny, tant als espais de Montjuïc com als de Gràcia.

Cada espectacle se centra a representar una minoria per crear en el teatre “un espai de reflexió”, en paraules del coordinador del cicle, Iban Beltran, i posar en escena persones sense sostre, refugiades, amb diversitat funcional i sexual. Aquest últim col·lectiu és el protagonista de l'obra Trans (més enllà), dirigida per Didier Ruiz, que té per objectiu donar veu a les persones amb una identitat sexual diferent de la de naixement. La proposta reuneix set persones que representen “la varietat” i s'allunyen de “clixés i de fantasmes de la nit”. “Jo mateix he canviat gràcies a ells, m'han ajudat a allargar la meva mirada i el meu cor”, expressa Ruiz, per a qui el paper del teatre ha de ser “transmetre” aquestes mateixes sensacions als espectadors i parlar de “la capacitat d'acceptar l'altre”.

Escenes de cinema

La dramaturga i psicòloga Clàudia Cedó treballa des de fa anys amb l'entitat Escenaris Especials, un projecte que fa teatre amb persones amb discapacitat i trastorns mentals. Amb algun d'aquests actors ha creat Cinema, una reinterpretació d'escenes mítiques del cinema (des d'ET , fins a Casablanca, passant per Alien) que serveixen com a punt de partida per abordar temes que són tabú per a aquest col·lectiu, com el sexe, la mort o la maternitat. “El que fem no és parlar de discapacitat o autisme”, assenyala Cedó, “la integració” és oferir-los “un espai d'expressivitat personal i artística on puguin parlar dels temes que a ells els interessen, ja sigui la pròpia experiència o qualsevol altra cosa”.

Històries d’Istanbul, a contrapeu és “el reflex d'una ciutat i una societat polièdriques”, afirma el seu director, Joan Arqué. A partir d'una ciutat que fa de frontissa entre continents i cultures, la funció retrata la realitat de dotze personatges totalment oposats: creients i laics, vells i joves o conservadors i progressistes. Les contradiccions estan servides en un context que bascula entre la modernitat i la tradició i, en definitiva, entre dues concepcions antagòniques del món.

El cicle el tanca Sis personatges – Homenatge a Tomás Giner, l'obra de Juan Carlos Martel protagonitzada per persones d'Arrels Fundació que han passat per l'experiència de viure al carrer. Tomás Giner no existeix “encara que per a nosaltres és molt real”, diu l'autor. A partir d'històries verídiques dels sis protagonistes, Martel ha creat una biografia falsa, perquè aquesta ficció no vol presentar una vivència en concret, ha expressat, sinó parlar de “com una societat fa que algunes persones acabin vivint al carrer”.