Llarena confirma el processament de Puigdemont i la resta d’investigats pel procés

El jutge Pablo Llarena ha rebutjat els recursos interposats per 23 investigats en la causa sobre el procés secessionista a Catalunya i ha confirmat l'ordre de processament que ell mateix va dictar contra aquests investigats el 23 de març per delictes de rebel·lió, malversació de fons públics o desobediència. Entre els processats hi ha l'expresident Carles Puigdemont i tots els membres del seu Govern, destituïts per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. En una interlocutòria dictada aquest dimecres, Llarena es reafirma que va haver-hi violència en el procés, cosa que justifica l'acusació de rebel·lió, i que les dades d'Hisenda coincideixen amb els indicis del delicte de malversació que recull la investigació en apreciar alguns indicis de frau. El jutge rebutja també que els membres de la Mesa del Parlament processats per desobediència tinguessin inviolabilitat parlamentària.

Llarena confirma el processament per rebel·lió dels principals líders independentistes, però obre la porta al fet que els processats no siguin finalment acusats de rebel·lió, sinó de sedició o conspiració per a la rebel·lió. Segons l'instructor, en “el cas hipotètic” que no s'acredités que la violència que el jutge creu que va existir tenia com a fi afavorir el procés independentista, això no suposaria l'arxivament de la causa, ja que els fets recollits en l'ordre de processament poden encaixar també amb un delicte de sedició (article 544 del Codi Penal). La conspiració per a la rebel·lió existiria, segons el jutge, encara que el procés mai s'hagués orientat a fer una declaració unilateral d'independència, “sinó a forçar l'Estat a modificar la realitat constitucional”, desobeint resolucions del Tribunal Constitucional i en un context d'“alçament violent”.

Aquesta possibilitat que els líders independentistes no fossin finalment acusats de rebel·lió sinó de sedició o conspiració per a la rebel·lió (castigats amb presó, però amb penes inferiors) havia estat assenyalada fins ara per la sala d'apel·lacions, però no per l'instructor de la causa. L'opció de modificar els delictes s'havia estudiat també des de la Fiscalia arran de la negativa plantejada per Alemanya a lliurar Puigdemont per rebel·lió.

Insistència en la rebel·lió

Encara que Llarena no descarta que els processats siguin finalment acusats d'altres delictes, l'instructor segueix considerant que hi va haver rebel·lió. En la seva interlocutòria, rebutja la pretensió d'alguns dels recurrents que qüestionen el processament per aquest delicte perquè entenen que no s'ha produït un alçament violent o perquè aquesta violència no estava destinada a afavorir la ruptura de Catalunya amb Espanya. El jutge assenyala que l'actuació desplegada pels processats el dia 20 de setembre encaixa en principi amb l'exigència de violència i que en els esdeveniments de l'1-O aquesta va implicar que diversos policies resultessin ferits.

Com una de les proves de la "magnitud" de violència que es va exercir durant "la insurrecció", el magistrat destaca que, dos dies després de la votació, quan es van impulsar noves mobilitzacions amb talls de carreteres, el rei Felip VI, com a cap de l'Estat, va adreçar un missatge a la nació i va reclamar al Govern de la Generalitat que respectés l'ordre constitucional democràtic, i va apel·lar a tots els funcionaris de l'Estat i de les comunitats autònomes a complir les seves obligacions constitucionals.

Les declaracions de Montoro

Llarena es refereix també en la seva interlocutòria a les declaracions de Montoro en les quals rebutja que es gastessin diners públics en el referèndum independentista de l'1 d'octubre. Els processats van al·legar en els seus recursos que les declaracions públiques del ministre d'Economia i Hisenda en les quals suposadament negava l'ús de diners públics per l'1-O fan insostenible el processament per malversació. Després d'examinar el contingut complet de les declaracions de Montoro, el jutge conclou que de la seva lectura es dedueix que aquestes afirmacions “van anar acompanyades d'una sèrie de matisacions” que els investigats “silencien en el seu intent d'aportar contundència a la seva exculpació”. Segons Llarena, el ministre recull “la possibilitat material que pugui existir una mecànica de frau oculta i no confirmada”.

El jutge precisa que la informació enviada pel Ministeri d'Economia i Hisenda “no només no acredita que la investigació d'aquest procés es mostri errònia, sinó que la mateixa fiscalització dels comptes de la Generalitat que ha efectuat el Ministeri d'Hisenda va detectar (i molt abans que es desfermés la polèmica que la defensa esgrimeix) determinats marcadors que suggerien el que l'ordre de processament sosté”, per la qual cosa el Ministeri d'Hisenda es va personar com a acusació en la causa del Suprem a través de l'Advocacia de l'Estat.

El jutge subratlla que l'al·legació de les defenses que el processament per malversació no està justificat “no desbarata” els indicis que la investigació recull, sinó tot el contrari. Segons l'instructor, alguns dels indicis de frau sorgits arran del control pressupostari i denunciats en el seu moment davant la Fiscalia General de l'Estat, “són coincidents amb la investigació de la realitat fàctica que sosté aquesta instrucció”.

En la seva interlocutòria, aglutina els indicis del presumpte delicte de malversació investigat, tant els que existien quan es va dictar l'ordre de processament com els reunits en la peça secreta que es va aixecar després d'aquesta data. Així, enumera les proves reunides sobre els costos relacionats amb la publicitat del referèndum en els mitjans de comunicació públics (una campanya l'abril del 2017 amb l'eslògan “sí o no” sobre el mapa de Catalunya i una altra campanya el 4 de setembre del 2017 per fomentar la participació en la votació de l'1-O), la distribució de documentació electoral, els sobres per enviar cartes certificades, les despeses de fullets de propaganda i cartelleria, així com les despeses derivades de la intervenció d'una pluralitat d'observadors internacionals (pagaments a l'estranger a la societat neerlandesa The Hague Centre for Strategic Studies i despeses del Diplocat).

Amb aquesta interlocutòria, el jutge desestima els recursos de reforma interposats per 23 processats i per l'acusació particular exercida pel partit polític Vox contra la interlocutòria en què va acordar el processament per un delicte de rebel·lió de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, de l'exvicepresident Oriol Junqueras, de set exconsellers –Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Toni Comín i Dolors Bassa–, de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, de l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez, del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i de la secretària general d'ERC Marta Rovira.

El magistrat va processar per delictes de malversació de fons públics i de desobediència els altres cinc exconsellers del Govern –Meritxell Borràs, Lluís Puig, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Serret–. També va acordar el processament per malversació dels processats pel delicte de rebel·lió –Puigdemont, Junqueras i set exconsellers–. Els cinc exmembres de la Mesa del Parlament –Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Isabel Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet–, així com l'expresidenta del grup parlamentari de la CUP Mireia Boya i l'exportaveu Anna Gabriel van ser processats per un delicte de desobediència.

Pel que fa al recurs de Vox, que reclamava incloure en el processament l'expresident de la Generalitat Artur Mas i l'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) Neus Lloveras, el jutge ho rebutja perquè en la investigació no s'ha incorporat cap prova que els vinculi suficientment ni amb l'exercici de la violència desplegada ni amb el fet que preveiessin la seva utilització en el moment en el qual van desplegar la seva actuació.