Burgesia corrupta i en caiguda lliure

Tomàs de Lloberola observa amb ràbia com un parell d'operaris despengen el preciós tapís del seu majestuós saló. És l'inici de la fi; la caiguda d'una família aristocràtica catalana. Per això, el setè Marquès de Sitjar no baixa el cap i s'esforça a no mostrar debilitat. Quan el tapís desapareix de l'escena, el marquès s'esfondra en una de les belles butaques d'art déco de l'estada.

Amb aquesta estampa, la directora Sílvia Munt i la guionista Coral Cruz ens presenten Vida privada, la minisèrie de televisió que adapta el llibre de Josep Maria de Sagarra a la petita pantalla i que TV3 (aquest dilluns i el 14 de maig) coprodueix amb Oberón. Amb una de les grans obres de la literatura catalana, Sagarra va retratar la Barcelona costumista del 1929, en la qual els últims espertenecs de la dictadura de Primo de Rivera es barrejaven amb els anhels de llibertat de la II República, que arribaria el 14 d'abril del 1931. El centre de l'obra és la família Lloberola que, incapaç d'adaptar-se als nous temps, assisteix a la seva decadència.

Munt descriu Sagarra com un “psicòleg que reflecteix totes les capes de les persones”. A la regidora li interessa conèixer “per què actuem com actuem”.

Els germans Frederic i Guillem Lloberola intenten gestionar amb més o menys èxit la previsible caiguda de la seva família. Frederic (Francesc Garrido), el primogènit, representa el fracàs d'aquest intent de la noblesa per adaptar-se als canvis convulsius de l'època i el seu orgull el condemna a una profunda decaiguda personal.

Davant de la pèrdua de poder i influència del seu cognom, el germà menor reacciona prestant-se a qualsevol acció i proposició per tornar a una cúspide social, a la qual no pensa renunciar. Guillem, interpretat per Pablo Derqui, que segueix donant vida al Calígula de Mario Gas, veu paral·lelismes en la corrupció de Vida privada amb l'actualitat. Per a ell, l'obra presenta “un món de corrupteles, de baixes passions i de dobles morals que veiem cada dia en les elits polítiques”.

De la mateixa decadència ve la prostituta Rosa Trenor, que lluitarà, com apunta l'actriu Maria Molins, entre la “fragilitat i la duresa per no caure en la passió” que sent pel Frederic.

En tan sol cinc setmanes i amb una “pressió molt gran”, Munt ha rodat aquest projecte amb una cuidada escenografia i decoració, que aconsegueix que l'espectador viatgi a les luxoses residències aristòcrates dels anys vint. Un esforç en el qual intervé la “màgia” del director de fotografia, David Omedes, segons apunta la directora que ha rodat part d'aquesta producció a Lleida.

Una “magnètica” Aida Folch, en paraules de Munt, interpreta Conxa Pujol, una bella i passional baronessa que es lliura, junt amb el seu marit, a lascius jocs sexuals amb tercers. Pedro Casablanc, que s'atreveix per primera vegada amb el català en televisió, interpreta el seu marit, el respectat Baró de Falset.

Encarnant el Marquès de Lloberola, el veterà Pep Cruz es veu obligat a bregar amb els seus dos fills, incapaços d'assegurar la noble descendència de la seva estirp. Cruz es va enamorar de l'obra de Sagarra quan rondava els vint anys i va quedar impressionat per la “opressió del catolicisme” que ell mateix, diu, també va viure a la seva infància. L'actor recorda els capellans que, al servei de les grans masies, vivien entre els membres de les famílies poderoses, com la que encapçala en la ficció.