Aena busca socis privats per a l’explotació immobiliària del Prat

De les grans inversions anunciades pel Ministeri de Foment per a l'aeroport del Prat, la de la ciutat aeroportuària s'engegarà l'últim trimestre del 2018. El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va presentar a principis de març un pla immobiliari que preveu la construcció d'un macrocomplex d'oficines, hotels i empreses logístiques en uns terrenys situats a prop de l'aeroport barceloní, amb una inversió publicoprivada de 1.264 milions d'euros en un termini de 20 anys. Jaime García-Legaz, el conseller delegat d'Aena, l'empresa gestora dels aeroports, ha confirmat aquest dijous que està buscant socis privats que participin en aquest projecte amb la construcció d'edificis. Aena preveu treure els primers concursos l'últim trimestre d'aquest any i començar a construir a finals del 2019.

En un esmorzar al Círculo Ecuestre de Barcelona, García-Legaz ha defensat el Pla director per a l'aeroport del Prat, que fins al 2026 preveu inversions en infraestructura, qualitat del servei i un projecte immobiliari. Aquest últim preveu una inversió global de 1.264 milions d'euros, i les inversions en infraestructura aeroportuària ascendeixen fins als 1.594 milions d'euros, una xifra que inclou els 330 milions que desemborsarà Foment per a la xarxa de Rodalies. 

El complex immobiliari tindrà dos principals atractius per a les empreses que Aena vol convertir en sòcies: el comerç electrònic i la logística. L'espai inclourà una àrea per e-commerce de 75 hectàrees, un parc logístic de 58 hectàrees i una Air City, una ciutat aeroportuària de 49 hectàrees per a hotels, locals de restauració i oficines. El projecte es completa amb un espai per a les indústries 4.0 i per a empreses d'aeronàutica. 

"El model per explotar els actius immobiliaris del Prat encara no està del tot tancat, però estem treballant en la idea que inversors privats pugui coinvertir amb Aena, de manera que aquesta aporti els terrenys i les companyies posin els diners per construir les instal·lacions i que després es faci una explotació conjunta", ha explicat García-Legaz després de l'esmorzar. L'objectiu, segons el conseller delegat, és que Aena no hagi de posar-hi tots els diners, encara que no ha detallat els percentatges de participació entre les empreses públiques i Aena, participada en un 51% per l'Estat.

Sobre les inversions en infraestructura, García-Legaz ha defensat el ritme de les actuacions, que s'allargaran fins al 2026: "Cal invertir a mesura que va creixent el trànsit, però no té sentit fer-ho de cop". Les primeres actuacions, algunes de les quals ja estan en marxa, són la renovació de la terminal 2, que permetrà albergar avions de més grandària i millorar la connectivitat del Prat amb destinacions intercontinentals, i la xarxa de Rodalies.

García-Legaz ha defensat també que el Pla director preveu incloure l'aeroport de Girona com la quarta pista del Prat, amb una estació d'AVE que la connectarà amb l'aeroport barceloní. Aquesta opció havia estat criticada pel responsable de Vueling, l'aerolínia líder al Prat, que va considerar més necessari revisar les limitacions acústiques de l'aeròdrom, que obliguen a fer un ús restrictiu de les pistes. García-Legaz ha assegurat que la responsabilitat d'Aena és respectar i garantir els pactes ambientals. 

D'altra banda, el màxim directiu d'Aena ha assegurat que aquest estiu serà més tranquil que els anteriors, després del caos de Vueling del 2016 i de les cues per la vaga de personal de seguretat a l'estiu del 2017. García-Legaz ha considerat que els nous contractes de seguretat compleixen amb les expectatives sindicals, i que no hi ha raó perquè es repeteixin les aturades. El conseller delegat no ha entrat a valorar la vaga dels controladors aeris anunciada per a aquest estiu.