Escoles contra el soroll

Al menjador de l'Escola Colònia Güell, el llum vermell d'un semàfor penjat a la paret avisa els nens i els monitors que el nivell de soroll és massa alt. Les gomes a les potes de les cadires, les estovalles de plàstic i el sostre insonoritzat busquen reduir els nivells de decibels durant l'hora de dinar. Aquest col·legi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) és un dels 20 centres que aplica el programa “Sense sorolls, somriures”, encapçalat per l'empresa Teno, que gestiona serveis de cuina i menjadors a escoles.

Utilitzant dades de l'Ajuntament de Barcelona, Teno manté que el nivell mitjà de soroll dels col·legis pot arribar als 85 dB, quan el màxim permès és de 40 dB. Aquest programa té el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i s'emmarca dins de la Setmana del Soroll, que organitza la conselleria. El director de Teno, Eduard Terrades, assenyala que el silenci “fomenta la capacitat de concentració”, mentre que el “soroll continuat genera estrès”.

Teresa Ribalta, psicòloga especialista en nens i adolescents, alerta que el soroll pot provocar “desconcentració, mal de cap i insomni”. Al menjador, els nens juguen al “rei del silenci”. Al final del mes, el grup guanyador obtindrà com a premi unes postres especials. "Abans, quan parlàvem no ens enteníem", comenta l'Adrián, de vuit anys, que està entusiasmat amb la iniciativa. Per a la Berta, en canvi, de set anys, el programa és "una mica avorrit" perquè a ella, diu, li agrada parlar. No obstant això, s'afegeix al joc sense protestar, perquè no renuncia a guanyar el joc. 

Al menjador, els nens entren cantant una cançó que, ja asseguts, repeteixen en la llengua de signes. "Així entren més tranquils i relaxats", afirma la coordinadora dels monitors, Mónica Mesas, que recorda, complaguda, un comentari que li va fer fa uns dies un alumne de quart de primària. "Em va dir que havia menjat súper bé, perquè estava tranquil, i que el menjar tenia un altre gust", explica Mesas. 

El director de l'Escola Colònia Güell, Martí Cerezo, explica que, a diferència de "fa 20 anys", els nens a l'aula parlen i treballen en grup. "Està demostrat que aprenen més així que quan els parla un adult", assegura. Aquest docent veu amb bons ulls el programa “Sense sorolls, somriures”, perquè manté que l'hora de dinar no s'ha d'aprofitar per "xisclar", ja que durant les classes "no estan en silenci" i els alumnes ja interactuen i parlen en un "to de veu confortable".

Cerezo sosté que durant l'horari de menjador els nens "no sempre mantenen el mateix respecte o disciplina que a l'aula, però que, des de fa anys, s'està inculcant als nens que mantinguin el comportament de l'aula al menjador".

Al pati els nens fan una rotllana a terra. Al mig, una nena amb els ulls embenats ha de localitzar un altre nen que, en silenci, se li apropa per l'esquena per agafar una capseta amb algun objecte sorollós a dins. És un dels jocs nous que proposen els educadors. El seu objectiu, diu Mesas, és que "s'adonin que, amb silenci, hi ha moltes més coses al seu voltant". Una lliçó que, segons aquesta educadora, els pot ser útil a qualsevol altra entorn del pati i de l'escola.