Ciutadans i el PP recorreran al Constitucional que Puigdemont i Comín deleguin el vot

Els grups parlamentaris de Ciutadans i del PP han anunciat aquest dimecres que presentaran recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional contra la decisió de la Mesa del Parlament de permetre que tant Carles Puigdemont com Toni Comín puguin delegar el seu vot, malgrat estar fugits a Alemania i Bèlgica, respectivament. La impugnació suposa un canvi d'estratègia del Govern espanyol, que el dimarts va anunciar que no recorreria contra la decisió per facilitar la formació d'un Govern independentista.

El primer grup que va moure fitxa per tallar l'estratègia independentista va ser Ciutadans, després que la Mesa del Parlament desestimés la seva petició de reconsideració, secundada també pel PSC i el PP, perquè no es permetés que Comín pogués votar, com ja es va acordar amb Puigdemont.

“La Mesa del Parlament acaba de denegar la nostra petició de reconsideració sobre la delegació del vot de Comín. Esgotada ja la via parlamentària i davant de la inacció del Govern respecte a la delegació de vot de Puigdemont i Comín, presentarem recurs d'empara davant del TC”, va escriure la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, al seu compte de Twitter en acabar la reunió de la Mesa del Parlament. Minuts després ho va anunciar en un ple de la Cambra convocat per a qüestions de tràmit i en el qual va demanar la paraula.

La líder de la formació taronja va expressar el seu “absolut desacord” per la decisió adoptada a la Mesa en entendre que “no es pot donar un premi als que se salten les lleis” i es troben “fugits” de la justícia i perceben el seu sou de diputat sense acudir a la Cambra.

Arrimadas va insistir que el reglament del Parlament no permet el vot delegat per a casos com el de Puigdemont i Comín, sobre els quals pesa una euroordre d'extradició, i va insistir que la Mesa actuava com a “gabinet d'advocats” de tots dos parlamentaris electes.

El PP també va reaccionar a la pressió mediàtica i va anunciar que recorrerà davant del Constitucional contra la delegació de vot de Puigdemont i Comín. Mariano Rajoy es va desentendre el dimarts d'impugnar aquest acord de la Mesa per entendre que si actua el Govern té efectes suspensius immediats i això podria dificultar la investidura d'un president de la Generalitat sense càrregues judicials.

Segurament aquest serà l'escenari que es produirà d'aquí a uns dies, quan fracassi el nou intent de l'independentisme d'investir un president sense empara legal. És molt probable que el Parlament aprovi el proper 3 de maig la reforma de la llei de la presidència de la Generalitat que permetria la investidura per via telemàtica.

El Tribunal Constitucional ja va advertir al gener que això no era possible en el cas de Puigdemont si no acudia de manera presencial a la Cambra i amb permís del Tribunal Suprem, però el secessionisme entén que tot ha canviat després que la justícia alemanya frustrés de manera provisional l'euroordre dictada pel jutge Pablo Llarena.

Queda per veure si l'independentisme insisteix en la candidatura de Puigdemont o si presenten un altre candidat absent, com Jordi Sànchez. En qualsevol cas, el Govern espanyol sí ha anunciat que impugnarà al Constitucional la reforma de la llei de la presidència, la qual cosa obligaria l'independentisme a buscar un altre candidat abans del 22 de maig. Per contra, el recurs d'empara anunciat aquest dimarts per Ciutadans i PP es podria demorar durant mesos i no té els efectes suspensius immediats que tindria si el presentés l'Executiu.