Sant Jordi també per a traïdors

Un catamarà solitari al moll de les golondrines acull un home que fa més de 30 anys que no visitava Barcelona per Sant Jordi. Albert Boadella, dramaturg i capità de l’astracanada de Tabàrnia, signa el seu llibre Viva Tabarnia als pocs fidels que s’hi acosten. El balanceig del vaixell no el mareja tot i les tres hores que hi passa a bord. Tampoc el mareja la idea de baixar a terra malgrat que li va costar acceptar la proposta de passar el seu primer Sant Jordi en dècades a la capital catalana.

“Aquest dia s’ha de viure amb normalitat, hi caben totes les idees”, diu Josep Francesc, militant del PSC i admirador de Joan Coscubiela, un dels altres personatges vilipendiats pel nacionalisme català protagonitzant aquest Sant Jordi. El segon exemplar d’Empantanados que firmarà l’exlíder dels Comuns al Parlament és per a Francesc; el primer és per a una família de veterans del PSUC de l’Hospitalet de Llobregat. El tercer exemplar és per a Pablo Serrano, de 19 anys i estudiant de segon de batxillerat, que afirma que és el primer llibre de contingut polític que ha comprat mai. “Vaig escoltar Coscubiela aquell ple del 7 de setembre al Parlament i em va agradar molt”, diu Serrano.

Coscubiela va pujant com l’escuma a mesura que passen les hores i a la parada de la Central de Rambla Catalunya amb Mallorca gairebé competeix amb Fernando Aramburu per veure qui signa més llibres. Assegut entre Aramburu i Coscubiela, amb un notable èxit de convocatòria, hi ha el polític sobiranista més odiat entre l’independentisme hiperventilat, Santi Vila. “La família independentista té dos milions de persones i la meitat poden coincidir amb els meus plantejaments, que veien l'independentisme com una aposta instrumental”, assegura l’exconseller a primera hora del matí davant la Pedrera. La majoria d’exemplars que signa de D’herois i traïdors són per a un públic que es declara independentista. Com la Maria Teresa Civit i el seu marit Diego Haro. “Hi ha moltes coses dels polítics que voto que no m’agraden, tot i que m’agraden menys les de l’altre costat. Les tesis de Vila m’agraden perquè jo també dubto”, diu Civit, que es declara independentista veterana. El seu marit s’ha sumat a la causa fa poc, “després de tantes humiliacions”, i admet que és més radical que la seva dona. “S’ha de saber de tot, i conèixer com pensa l’altre costat, per això li regalo el llibre de Vila al meu marit”, explica Maria Caño, també independentista.

Ningú increpa Vila ni Coscubiela. Hi ha gent que en veure’ls remuga o els fa una foto, però la immensa majoria que els envolta és respectuosa. A la FNAC de plaça Catalunya, una senyora vestida de groc, en veure Coscubiela, diu a la seva companya: “Mira, quin fàstic”. Però l’exposició de desaprovació no va més enllà i pacientment esperen que Martí Gironell els signi la novel·la La força d’un destí. “Si fes cas de les xarxes socials, no sortiria de casa”, diu Vila, mentre mostra una caixa de bombons que li ha regalat una admiradora. A la paradeta de La Central s’acosta Aida Nsang, advocada experta en estrangeria, amb un exemplar del llibre de cadascun: el de l’exconseller és per obsequiar el seu marit i el de Coscubiela, per a ella. Nsang diu que vol entendre millor què ha passat a Catalunya i admet que fins a l’octubre no sabia qui era cap dels dos. Nsang confirma que li va agradar com van defensar les seves posicions. Quan marxa, els dos polítics es miren i tenen un moment de satisfacció comuna.

Lluny d’allà, davant l’estàtua de Colom, Boadella recorda que el darrer llibre que va estrenar a Catalunya va ser Adiós Cataluña,el 2007. El va presentar navegant en una golondrina en un matí de mala mar, un contratemps que va provocar que els periodistes acabessin com una sopa. Boadella va anunciar que no faria cap més acte públic en terra catalana, però aquest Sant Jordi, a les quatre de la tarda i a tocar del Palau Robert, ha presidit un consell de ministres de la paròdia de Tabàrnia.

El periodista Lluís Foix fa de parella de Vila en un parell de parades. Quan l’informen de la presència de Boadella a Barcelona, Foix rumia una valoració i conclou que la sàtira del programa Polònia de TV-3 ja la feia fa trenta anys Boadella. L’interpel·lat somriu quan se li fa la comparació amb Polònia i evoca programes que va fer amb Els Joglars per a La 2, com Ya semos europeos i el que sembla recordar amb més afecte, Orden especial, la comunitat de monjos que se’n fotien del mort i de qui el vetlla.

Boadella denuncia que a Jafre, el municipi de Girona on resideix, miren de fer-li la vida impossible. Però ell respon amb sarcasme i assegura que l’1 d’octubre a Jafre van votar pel sí el 100,7% dels habitants. “Els mateixos que votaven fins fa deu anys el qui va ser l’alcalde més antic de Catalunya, al càrrec des del 1960, primer amb Franco i després amb Convergència”. Els resultats oficials diuen que el sí es va imposar l’1-O a Jafre amb el 98,9% del sufragi, amb només dos vots en contra i un de nul. No van ser el 100,7%, podria recriminar algú a Boadella, però entre el 98,9% i el 100,7% hi ha poca diferència, només la mala llet d’un artista rebotat que fa deu anys proclamava que Catalunya li semblava tan llunyana com Birmània. Ara, com a mínim, hi torna per firmar llibres en un catamarà llogat.