La Guàrdia Civil acusa el Govern d’ocultar les despeses del referèndum

La Guàrdia Civil ho té clar: hi ha indicis suficients per concloure que va haver-hi malversació de fons públics en el referèndum de l'1 d'octubre. I això malgrat els paranys de la Generalitat, que "no vol reconèixer" aquestes despeses. En un nou informe al qual ha accedit EL PAÍS, els agents acusen el Govern català d'haver dut a terme "diverses pràctiques" (no concreta quines) per "impedir conèixer la traçabilitat dels diners públics empleats" en la consulta il·legal.

L'informe, amb data de l'11 d'abril i enviat al jutge de Barcelona que investiga el procés des de fa any i mig, critica que els responsables dels departaments de la Generalitat hagin afirmat "no tenir coneixement de l'existència de cap despesa relacionada amb la consulta". Cita, com a exemple, una de les partides que considera acreditades: el mig milió gastat en la campanya per a catalans a l'estranger i en la publicitat institucional (l'anunci de les vies del tren emès a TV3). Els agents recorden que aquesta dada "no consta reflectit en la resposta" que l'assessoria jurídica de la Generalitat va fer arribar al jutjat a finals d'octubre. Però els agents insisteixen: malgrat tota aquesta "opacitat", "existeixen dades" que "corroboren" l'ocupació de diners públics.

Els investigadors neguen tota credibilitat a les explicacions de la Generalitat i mostren la seva "sorpresa" pel fet que aquesta "pretengui fer creure" que va deixar "en mans de tercers" alguna cosa tan decisiva pel procés com el referèndum d'independència.  "El Govern ha manifestat reiteradament que es va proclamar la independència segons el mandat de les urnes que ells mateixos havien posat". I malgrat això, subratlla l'informe, "no vol reconèixer les despeses del mateix, sinó que pretenen fer creure que un esdeveniment tan fonamental per als fins independentistes, arribant fins i tot a posar-se al marge de la llei, ho deixessin en mans de tercers".

El dijous va transcendir un informe remès al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que xifra la presumpta malversació en 1,9 milions d'euros entre la campanya de registre de catalans en l'exterior, la publicitat institucional, les comunicacions electorals i l'assistència d'observadors internacionals, entre altres partides. Aquest nou informe no és tan prolix. Es limita a emetre valoracions, analitza dos actes de promoció del referèndum i examina un correu electrònic que els investigadors consideren rellevant.

El correu va ser intervingut a l'exconsellera Dolors Bassa i enviat per Josep Ginesta el 7 de setembre. Conté un arxiu anomenat "Acord de Govern 6 de setembre de 2017", en el qual detalla que la Generalitat "assumeix directament de manera col·legiada (...) les contractacions, l'aprovació de despesa i les accions polític-administratives per fer efectiva la celebració del referèndum". Segons la Guàrdia Civil, aquest document "constata la intencionalitat, per part de la Generalitat, d'afrontar el referèndum de l'1-O, fins i tot assumint el cost total del mateix". Encara que admeten que parteix de les despeses que després van ser abonades per les entitats independentistes (l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural), els investigadors no descarten que "hagin estat reemborsats d'alguna forma". Admeten, això sí, que ara com ara no n'hi ha proves.

Els actes d'inici i clausura de la campanya per promoure el referèndum també són objecte d'anàlisi, encara que d'ells no es conclou que hi hagués malversació. El primer va ser celebrat al Tarraco Arena de Tarragona. L'ANC el va organitzar i el va pagar: 115.218 euros. El segon ("Hola, democràcia", celebrat a Montjuïc de Barcelona) va ser organitzat per l'ANC i Òmnium, encara que no s'ha pogut aclarir, ara com ara, el cost final.

Les valoracions policials estan ja en mans del jutge de Barcelona que, des de fa gairebé un any i mig, investiga la creació de les anomenades "estructures d'Estat", així com els preparatius del referèndum. D'aquesta instrucció han sorgit els indicis sobre la malversació de fons públics que, després, han alimentat la causa de Llarena contra els líders polítics del procés. Encara que la investigació va començar per unes manifestacions públiques de l'exjutge i exsenador d'Esquerra Santi Vidal sobre suposades il·legalitats comeses a compte del procés cap a la independència, en els últims mesos el jutge català ha centrat les perquisicions a acreditar l'ús irregular de fons públics.