Hisenda va denunciar l’ús de diners públics per al ‘procés’, però ara no en troba proves

La polseguera aixecada després del requeriment del jutge del Suprem Pablo Llarena al ministre d'Hisenda perquè expliqui per què insisteix en el fet que no s'ha destinat cap euro públic a finançar el procés està passant factura a Montoro. El ministre guarda silenci després de rebre l'escrit del jutge.

Encara que Montoro garanteix que l'independentisme no s'ha finançat amb recursos públics, Hisenda va presentar una denúncia el passat 20 d'octubre davant la fiscalia del Tribunal de Comptes per "la utilització de diners públics en el referèndum il·legal d'independència que va tenir lloc el passat 1 d'octubre a Catalunya". En l'escrit, signat pel secretari d'Estat d'Hisenda, José Enrique Fernández-Moya, reclama a la fiscalia que s'identifiqui a l'anterior Govern de Catalunya "com a responsable dels danys causats a l'erari públic". I exigeix que els "reclamin les indemnitzacions procedents".

La denúncia no incloïa proves, sinó que és un relat dels fets i les decisions adoptades per les autoritats catalanes des de les eleccions autonòmiques del 2015 fins a la consulta il·legal. Des d'Hisenda expliquen que l'escrit al Tribunal de Comptes es tractava en realitat d'una comunicació dels fets, després de la denúncia de la fiscalia a l'Audiència, perquè s'iniciés una investigació per responsabilitat comptable. Segons el ministeri, el Tribunal de Comptes no ha respost ni ha requerit informació.

Des d'Hisenda insisteixen que no troben proves que s'hagi gastat diners públics en el procés. I asseguren que enviaran al jutge Llarena tots els arxius informàtics des que van iniciar el control financer de Catalunya al novembre de 2015. En aquella època el ministre ja assegurava que no es destinaria ni un sol euro públic del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per a "vel·leïtats independentistes". Al juliol del 2017, davant l'escalada de tensió política, va endurir el control i va exigir a la interventora general de Catalunya, Rosa Vidal, que enviés certificats setmanals dient que cap departament de la Generalitat sufragava el procés. Dos mesos més tard, el 12 de setembre, després de la convocatòria del referèndum il·legal de l'1-O, va intervenir els comptes de Catalunya.

Sense garantia de frau

Hisenda assumia els pagaments de totes les factures a compte dels diners del finançament autonòmic. I obligava als bancs amb comptes corrents de la Generalitat a certificar que cap transferència anava a finançar actes de l'independentisme. De fet, es va engegar una plataforma informàtica perquè els bancs poguessin subministrar la informació directament a Hisenda.

Des de llavors, absolutament tots els pagaments compten amb el vistiplau del ministeri. Per això, Montoro assegura, amb certa suficiència, que aquests controls garanteixen que no s'ha destinat diners públics a organitzar la consulta il·legal. "Jo no sé amb quins diners es van pagar aquestes urnes dels xinesos de l'1 d'octubre, ni la manutenció de Puigdemont. Però sé que no amb diners públics", va insistir dilluns. Unes setmanes abans, el president del Govern, Mariano Rajoy, també es va mostrar taxatiu: "No es va dedicar ni un sol euro del FLA per al referèndum il·legal. No hi ha cap informe de ningú que digui que amb el FLA s'han pagat aquestes despeses".

Existeixen dubtes que realment no s'hagin pagat actes del procés amb diners públics. A més, hi ha organitzacions lligades a l'independentisme com l'ANC i Òmnium que han pogut aportar recursos per a l'independentisme. Hisenda ja va denunciar a aquestes organitzacions per les despeses de l'1-O després del viatge d'uns 200 alcaldes a Brussel·les per donar suport a Puigdemont. A Hisenda recorden que la interventora general de Catalunya, a la qual li han donat dos avisos, té responsabilitats penals en cas de cometre alguna irregularitat, igual que els funcionaris de la Generalitat que hagin pogut falsificar algun document. Però això no garanteix que no existeixi algun frau.