Puig esquerda la confiança del Govern en l’‘ambaixada’ catalana de Brussel·les

El ritme de treball sembla pausat en la delegació catalana davant de la Unió Europea. Com si l'aplicació de l'article 155 per part del Govern espanyol hagués deixat el temps en suspens, perdura una mena d'apatia en l'organisme, situat en ple barri europeu de la capital belga, molt a prop de les institucions comunitàries. "Abans hi havia molta activitat, ara alguns venen només a fitxar. Arriben al matí o a la tarda, se'n van, i no tornen a aparèixer", expliquen fonts properes a l'entitat. Completament buida, fins i tot la recentment inaugurada exposició de la planta baixa, dedicada a catalans il·lustres d'àmbits com el cinema, la gastronomia, la ciència o les arts, apareix desactualitzada i cita en present Carles Puigdemont com a president de la Generalitat.

Enmig d'aquesta atmosfera, la proximitat de Sant Jordi ha retornat certa projecció pública a la delegació amb l'organització d'una sèrie d'esdeveniments convocats sota el títol de Setmana Catalana de Brussel·les. Un menú cultural aparentment allunyat de la controvèrsia: aquest dimarts es va inaugurar la citada exposició, dimecres es va presentar un llibre, diumenge es lliuren els premis d'un concurs de relats curts, i dilluns es vendran llibres i s'oferiran roses.

Però la reobertura al públic, ara sota el control del Govern espanyol, ha estat lluny de ser tranquil·la. Poques hores després d'acudir a un tribunal belga, l'exconseller independentista Lluís Puig, reclamat per la justícia espanyola, va intervenir en l'acte de presentació de la biografia Manuel de Pedrolo. La llibertat insubornable, a la seu de la delegació. "Marxista heterodox i independentista convençut, es va mantenir fidel a la llengua catalana", diu la sinopsi del llibre, escrit per la periodista nacionalista Bel Zaballa. Puig no apareixia entre els oradors previstos. I una vegada es va saber que estava prenent la paraula al faristol, es va impedir el pas a les càmeres de Televisió Espanyola desplaçades fins al lloc "per no interrompre l'acte". L'exconseller va semblar sorprès per la seva presència i va abandonar la seu accelerat.

L'antic titular de Cultura del Govern es va plantar a la delegació sabent que la seva presència irritaria Madrid: l'última vegada que el també fugit Carles Puigdemont va tractar de reunir-se allà amb el president del Parlament, Roger Torrent, el Ministeri d'Exteriors espanyol va reaccionar tancant la seu durant un dia. En aquest cas, la delegació s'ha desvinculat de tota responsabilitat argumentant que la invitació va partir del Casal Català de Brussel·les, coorganitzador de l'acte.  Aquesta associació promou l'ús del català a la capital belga, i al començament del març ja va convidar Carles Puigdemont a assistir a un concert del cantautor Roger Mas. Però l'explicació no ha convençut a Moncloa: el Govern anunciarà aquest divendres després del Consell de Ministres la destitució de la directora de relacions exteriors, Marina Borrell. I el titular d'Exteriors, Alfonso Dastis, ho ha qualificat de "incident desagradable". 

Després de situar-se de nou en l'ull de l'huracà per permetre el pas a Puig, l'ambaixada catalana s'ha submergit en un escrupolós silenci. Fins i tot eludeix comentar detalls tècnics o com ha evolucionat el seu funcionament en aquests gairebé sis mesos d'article 155. "Res a comentar", resolen. La seu ocupa part de l'entrada i de la tercera planta de l'edifici, que comparteix amb oficines del Banc Europeu d'Inversions, una organització de lluita contra la pobresa, un lobby de telecomunicacions o l'empresa d'automòbils Hyundai. La seva grandària supera la de l'ambaixada espanyola a Bèlgica. Compta amb 2.390 metres quadrats i nou places de garatge per a les 35 persones que hi treballaven, cap de les quals ha estat destituïda des que el Govern es va fer càrrec de la delegació. El cost del lloguer anual és de 900.000 euros, encara que està en fase de renegociació.

Oberta de nou del matí a sis de la tarda, la delegació davant de la UE ha estat l'única a esquivar el massiu tancament d'organismes internacionals catalans en aplicació de l'article 155. Malgrat haver actuat com una de les puntes de llança de l'estratègia exterior de l'independentisme, justificar la seva clausura quan altres comunitats autònomes disposen d'una infraestructura similar hauria resultat complicat per a l'Executiu, per la qual cosa la intenció és reorientar la seva tasca cap a una més comercial que política. El primer pas en aquesta direcció es va donar en escapçar l'entitat. El 28 d'octubre del passat any, el BOE recollia el cessament del seu delegat, Amadeu Altafaj, amb un marcat perfil polític, i veu habitual del procés en mitjans internacionals abans de l'aterratge de Puigdemont i els exconsellers a Brussel·les.