El Tribunal Suprem confirma la condemna de 10 anys a l’exadministrador de Luis del Olmo

El Tribunal Suprem ha confirmat aquest divendres la condemna a deu anys i mig que l'Audiència de Barcelona va imposar a Rogelio Rengel, exadministrador dels béns de Luis del Olmo, per apropiar-se de més de 14 milions d'euros de les empreses del periodista entre els anys 2005 i 2011. L'alt tribunal aprecia l'existència d'un delicte continuat d'apropiació indeguda i un altre societari de falsificació de comptes. A més, confirma que Rengel haurà de pagar una indemnització, en concepte de responsabilitat civil, de 15 milions d'euros, dels quals bona part corresponen a Luis del Olmo (14.380.793 euros) i la resta, a altres perjudicats.

Segons sosté la sentència, Del Olmo i la seva dona van encarregar a Rengel que els administrés les societats que el periodista havia creat per gestionar els seus ingressos, Producciones Lumer i Sociedad Profesional de Periodismo, per la qual cosa l'ara processat va assumir en exclusiva la seva comptabilitat. Com a mínim des del 2005, afegeix el tribunal, Rengel va començar a desviar fons de les dues societats, unes sortides de diners que va emmascarar com a inversions, fins que l'agost del 2011 es va descobrir el desfalc, segons la sentència.

La sala ha desestimat el recurs de cassació interposat per Rengel i per la societat ASTEYA contra la sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona. Els magistrats rebutgen aplicar l'atenuant de reparació del dany que havia demanat el recurrent basant-se en el fet que no només va posar a la disposició dels perjudicats tot el seu patrimoni i una llista de béns, sinó que, a més, va ingressar 37.127,57 euros d'un pla de pensions per satisfer deutes amb persones de la seva confiança.

La sentència explica que el delicte d'apropiació indeguda pel qual ha estat condemnat Rengel, en la mesura que representa un delicte contra el patrimoni, "admet una reparació que, si més no, ha de transmetre al perjudicat la sensació que les conseqüències del delicte s'han vist neutralitzades —o, almenys, sensiblement minorades— a partir de l'esforç reparador".

"La víctima que ha sofert en el seu patrimoni l'acte expropiatori executat per l'acusat –afegeix el tribunal– no pot ser obligada a acceptar com a reparació atenuadora la posada a la disposició del jutjat d'un llistat de béns que, si bé es mira, no és sinó expressió d'un lamentable estat d'insolvència que es troba en un cridaner contrast amb l'elevadíssim import de les quantitats distretes".

És a dir, la sala conclou que les raons per no aplicar l'atenuant són més evidents si es contrasta la quantitat que va dedicar per satisfer els seus deutes, 37.127,57 euros, amb l'import total del que es va apoderar, més de 14 milions d'euros.